skip to Main Content

“Totes les persones que viuen en aquest país haurien de tenir el dret a votar”

Safia El Aaddam (Tarragona, 1993) té 23 anys i és estudiant de Filologia Àrab. Filla d’una família d’origen marroquí que fa trenta anys que va emigrar, ha residit tota la seva vida a Catalunya. Ara ha iniciat una campanya per reclamar el dret a vot de les persones, que com ella, no poden participar en les eleccions del país que habiten. Parlam amb ells sobre la campanya “Votar es un derecho”.

Com sorgeix la iniciativa que dus a terme?
Ja feia temps que li donava voltes perquè fa molts anys que lluit contra la burocràcia. Jo som nascuda a Catalunya però no tenc la nacionalitat espanyola i denuncii aquest fet: que les persones que són filles d’immigrants no obtinguin la nacionalitat de manera directa i que per tant no podem votar. Som estrangers en el nostre país de naixement.

I com ho vares fer?
Vaig fer una crida a través de les xarxes socials explicant la meva situació. El que volia era denunciar la vulneració dels nostres drets i visibilitzar l’abandonament dels nostres tràmits. Així va començar la idea de demanar a totes aquelles persones que no volen votar, sigui per ideologia sigui perquè no hi estan interessades, que cedeixin el vot a una persona filla d’immigrants.

És una iniciativa personal o hi ha alguna associació darrere?
No, és una iniciativa personal però he comptat amb l’ajuda de moltes persones que no són filles d’immigrants i que ens han volgut cedir el vot.

I ara la campanya s’ha estès molt, no?
Sí. Quan vaig començar es van posar en contacte amb mi moltíssimes persones que estaven en la mateixa situació que jo, que han demanat la nacionalitat fa cinc o sis anys i segueixen sense resposta i fins i tot algunes persones que han perdut el seu tràmit i l’han de tornar a començar. La situació per obtenir la nacionalitat és d’una desinformació i una vulneració de drets que no havia vist mai.

I després de les xarxes has passat a gestionar-ho tot a través d’una pàgina web.
Sí perquè hi havia molta gent i no donava l’abast. Una companya es va oferir a fer-me la pàgina i ara tot ho gestionam des de la web.

Quantes persones interessades hi ha?
Hi ha més de 400 persones que sol·liciten el vot i unes 300 que s’han ofert per donar-lo, tant per les eleccions municipals, autonòmiques i generals i estam pensant de fer-ho també per les europees.

Quin procediment han de seguir les persones interessades?
Hi ha una base de dades on les persones s’inscriuen per donar o rebre el vot. Des de la campanya les posam en contacte i tenen l’opció d’anar a votar juntes o bé que la persona que té el dret a votar enviar-li una fotografia a l’altra per demostrar que ha exercit el vot de l’altra. I amb el vot per correu el mateix.

Quina és la teva situació actualment?
Fa cinc anys que intent obtenir la nacionalitat de manera directa i no hi ha manera. Ara he demanat una dispensa, que és un document per evitar realitzar l’examen. En el meu cas perquè he cursat tots els meus estudis aquí però ja fa més d’un any i encara no m’han respost. Em dóna la sensació que la dispensa és un mecanisme més per fer-nos callar. Cada vegada que telefon a Madrid em diuen que no saben com està el tràmit i ni els mateixos funcionaris saben gaire bé com van les coses.

Això està relacionat amb la llei d’estrangeria, no?
Sí i amb la llei de la nacionalitat. Els immigrants han de fer un examen i pagar més de 300 euros per obtenir-la, una quantitat que moltes persones no es poden permetre. Molta gent tampoc no el fa perquè no saben escriure o llegir en castellà, encara que el parlin… A més, tens només dues convocatòries i si suspens has de tornar a pagar. D’altra banda, pel que fa a tots els tràmits que s’han de fer, triguen molts anys a respondre’ns quan, per llei, haurien de trigar un any com a màxim i això no es compleix.

Quins canvis reivindicau en aquest sentit?
Reivindiquem que hi hagi un canvi en la normativa relacionada amb la nacionalitat perquè és una vulneració de drets absoluta. Com a màxim haurien de ser cinc anys per obtenir la nacionalitat de manera directa. Això s’ha de canviar i també s’ha de derogar la llei d’estrangeria i que totes les persones amb permís de residència puguin votar. No som turistes, estam residint en aquest país. D’altra banda, a les eleccions municipals sí que hi ha persones residents de certes nacionalitats que poden votar si ho demanen i això em sembla una discriminació: persones que provenen de certs països tendran dret a votar i d’altres no les deixen. Totes les persones que viuen en aquest país haurien de tenir el dret a votar.

També dueu a terme una manifestació a la plaça Sant Jaume de Barcelona, no?
Sí. El dissabte 27 a les 18 hores ens concentrarem a plaça Sant Jaume i llegirem un manifest que ja ha rebut el suport de més d’una trentena d’entitats i associacions. L’objectiu principal és el de reivindicar el nostre dret a vot perquè el vot és una eina imprescindible perquè les persones estrangeres puguin participar i fer-se visibles, i perquè tota persona s’identifiqui amb la societat en què viu. La concentració també vol mostrar un posicionament ferm contra el racisme institucional i social i contra la vulneració dels nostres drets.


Alguns apunts sobre el permís de residència, la nacionalitat i el dret a vot

  • El permís de residència es pot demanar per règim general (reagrupament familiar, arrelament social, raons humanitàries), per asil i refugi o per règim comunitari).
  • Per poder demanar la nacionalitat, generalment s’han de demostrar 10 anys de permís de residència regularitzada. En persones iberoamericanes, filipines, de Guinea Equatorial, Portugal i Andorra, el període es redueix a 2 anys.
  • Es pot tramitar la nacionalitat amb un any de residència regualritzada en casos excepecionals com el matrimoni amb una persona espanyola; ser nèt o nèta d’un ciutadà espanyol o essent persona nascuda a Espanya amb pares estrangers.
  • Per aconseguir la nacionalitat, tota persona ha de superar uns exàmens de llengua i de coneixement de la constitució (DELE i CCSE). Aquestes proves tenen un cost de 309 euros en total.
  • Espanya té acords amb Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguay, Perú i Trinitat i Tobago. Les persones d’aquests països que siguin residents en algún poden sol·licitar la inscripció en el cens electoral i s’ha de fer abans de cada comici electoral. En aquest cas, podrien votar en les eleccions municipals.
  • No existeix cap tipus d’acord amb cap país per eleccions autonòmiques o generals.

Back To Top
×Close search
Search