Skip to content

Totsol club, i ben tot sol!

A principi de gener, va tenir lloc la primera acció del nou col·lectiu Totsol Club: l’exposició Damunt davall. Gràcies a l’encertada idea i la coordinació de Marga Estelrich i Adrià Mame, es va poder gaudir a Manacor d’una mostra col·lectiva de quatre artistes joveníssims i emergents: Joan Bennàssar, Joan Vidal Montserrat i els dos creadors de Totsol Club. L’exposició fou eclèctica en tots els sentits: des de la interdisciplinarietat de les propostes artístiques fins a la diversitat en el muntatge de cada peça i en l’aprofitament i condicionament de l’espai que ocupà la mostra.
Just en entrar a la sala gran de la nau del carrer de ses Parres, es trobaven dues peces de Joan Vidal Montserrat, ben característiques del seu estil: materials del dia a dia reutilitzats per crear les seves obres artístiques, plenes de força i, d’alguna manera, d’una altra mirada a la mallorquinitat. Més endavant, i col·locades al voltant de tota la sala, es trobaven quatre obres d’Adrià Mame. En aquest cas, pintures figuratives de personatges en la seva quotidianitat, dibuixats amb traços ràpids i poc detallats. Els diferents amagatalls de la sala –efectuats en el moment de la seva creació per a una funció ben allunyada de la que ocupà a Damunt davall– serviren de marc a la projecció de les diferents fotografies de Marga Estelrich. L’artista proposà als assistents una bateria d’imatges fotogràfiques dedicades a l’exaltació del dia a dia i a les escenes aparentment banals i rutinàries. Per acabar, Joan Bennàssar, el creador que per jo era més desconegut, ens sorprengué amb unes escultures conceptuals en forma d’esfera partida en dos.
Els artistes són capaços de commoure’ns amb poques peces, amb una mostra senzilla i partint d’un pressupost inexistent. De fet, sempre s’ha dit que l’art consisteix en això, en la capacitat de les obres visuals de fer-nos entendre alguna cosa més, d’obligar-nos a reflexionar més enllà de la nostra realitat i de mostrar-nos una nova perspectiva de l’essència humana. I, per a tot això, no fan falta massa recursos econòmics, però sí que és necessari un espai i algú que impulsi la mostra de l’art.
A Manacor manca una sala d’exposicions habilitada per a intervenir-hi artísticament i en condicions. Tampoc s’impulsa una programació artística constant i, encara ara, només es poden consumir arts visuals quan s’exposa el Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques. De fet, Totsol Club és una mostra d’això: si els artistes no tenen un espai per poder exposar les seves creacions, el cerquen ells mateixos, el comissarien i l’inauguren.
Entenguem-nos, l’autogestió i les exposicions en els panorames alternatius són de gran interès i proposen a la ciutadania una manera diferent i significativa de viure la cultura. Així i tot, no poden ser l’únic circuit en actiu d’una ciutat com Manacor. Tot i que el poble és ben conscient que s’aposta per la creació artística local –en música, teatre, dansa…–, preocupa la situació dels artistes visuals contemporanis, que no tenen la mateixa sort. Que, per poder exposar, només existeixi l’opció de muntar cadascú la seva mostra, no respon a la dinàmica d’un circuit cultural en bon estat de salut.
Back To Top
Search