Dijous de la setmana passada va tenir lloc la compareixença del conseller Antoni Vera a la Comissió d’Educació del Parlament, que era molt esperada. Al llarg de la seva exposició inicial i les respostes a l’oposició, no va aportar res de nou, més enllà de posar de manifest que el PP cedeix a les demandes de Vox i que vol posar en marxa un pla pilot que trencarà la convivència en els centres educatius i la normalització progressiva del català.
Una altra de les conseqüències d’aquest pla endimoniat és que carrega damunt les espatlles dels equips directius i dels claustres una responsabilitat que no els pertoca, com si no anessin ja prou saturats de feines. La irresponsabilitat de la Conselleria passa la pressió als centres educatius i rega amb recursos extres aquells centres que es prestin a tirar endavant la segregació, fent parts i quarts.
Va ser curiós observar que les dues persones de Vox que assistiren a la Comissió feren molt poques preguntes i es limitaren a repetir com un mantra la paraula “libertad” a cada intervenció, talment n’Ayuso; sabedores que havien guanyat una primera batalla i que podrien començar a escampar la llavor de la discòrdia i la segregació entre les famílies de les Illes Balears.
En els seus intents per encabir el pla pilot dins la normativa vigent, la Conselleria d’Educació ha fet mans i mànigues i ho fa entrar tot “amb calçador”, sense cap mena de raonament pedagògic. En aquest sentit, quan el conseller va voler justificar l’empara jurídica dels agrupaments en català i en espanyol, va citar un Decret que regula la competència lingüística en llengües estrangeres! Aquesta és la consideració que el govern de les Illes Balears té la llengua pròpia. Hi pot haver un autoodi més gran?
Per altra banda, aquest mateix decret parla dels desdoblaments d’acord amb criteris pedagògics, i en el cas del pla pilot els ítems a considerar són de caràcter estrictament ideològic, sense cap fonament didàctic.
Com recull la Llei d’educació de les Illes Balears quan es parla de l’objecte de la llei, “el sistema educatiu és el principal instrument de què disposa la comunitat autònoma de les Illes Balears per fer efectiu el mandat contingut a l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears per prendre les mesures necessàries per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials”.
Per això el fet de tenir i potenciar el català com a llengua vehicular del centre educatiu serveix per equilibrar el fort desequilibri a favor del castellà que predomina al nostre entorn més immediat. D’aquí que sigui tan important mantenir l’actual model lingüístic escolar com a garant del coneixement de les dues llengües oficials en acabar l’escolarització obligatòria.
Els infants de famílies castellanoparlants i/o catalanoparlants tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través de la seva presència majoritària els mitjans de comunicació i xarxes socials presents a tot arreu, mitjançant el seu ús social al pati amb els seus companys i en el seu entorn.
A pocs mesos de l’inici del període de matrícula els centres viuen amb angoixa com és possible que aquest pla es posi en marxa el curs vinent escolar amb tantes preguntes sense resoldre, tenint present que les famílies en inscriure un infant a una escola manifesten que coneixen i accepten el projecte educatiu, que inclou un document tan important com el projecte lingüístic de centre.
Davant la irresponsabilitat del PP i la seva submissió als deliris de Vox, cal que la comunitat educativa respongui des del seny, la dignitat i l’estima per la llengua pròpia.
