*A la portada, fotografia de 1956
L’evolució del nucli urbà
Seguint en la línia del primer capítol d’aquesta secció, seguirem amb l’evolució del nucli urbà i afegirem al capítol primer una sèrie de topònims i informació referent a l’evolució rural.
Ja vàrem parlar d’una sèrie d’antigues rotes pertanyents a la possessió de Sa Mola. Però faltaven les següents: de les diferents segregacions que patí la finca d’Es Fangar, trobam que dins S’Espinagar i dins Es Fangar s’hi trobaven rotes, però que no patiren la venda i parcel.lació progressiva a diferència de les de Sa Mola. També tenien rotes S’Espinagar, Sa Plana i Puig d’Alanar.
- Es Fangar
Dins Es Fangar trobam dues rotes, rota del Pinar i de na Vallòria. La zona de Son Cortinel·lo i les finques properes més avall de Ca’n Soler, formaven part de la garriga del Fangar, però que foren venudes amb una parcel·lació. Dels clapers i així com anaven treguent pedra es construïren parets i distribuir les finques en tanques i es construïren les cases properes. Aquestes tres darreres construccions formaven part de finques diferents, però arran d’unes compres realitzades per un mateix propietari formen una sola finca en diferents cases i lloquets fins a arribar a Ca’n Soler. A la part de baix, on la terra és més prima i hi ha més pedres, hi havia ametlerar, actualment mort. Però la part de més amunt, Son Prim; fou preparat per ser cultivat en parats, però no fou arrabassat el pinar ni la garriga. També trobam una construcció de planta baixa juntament amb un forn. En aquesta barraca o construcció de planta baixa, hi vivien de tot d’una, després per passar-hi alguna nit o només per anar a cercar-hi llenya i finalment l’abandonaren. D’ençà del 1989, de la torrentada del 6 de setembre hi ha marcada la torrentera per on l’aigua va passar i passa.
- Sa Plana
Abans de la divisió entre Sa Plana Nova i Sa Plana Vella, dins el predi veinat d’Es Fangar trobam les rotes de La Marina, Mànega i Talaia.
- S’Espinagar
Dins aquesta separació del latifundi, primerament no era possessió; trobam Calàpet, Espinagar de la Marina i Camp d’Estanyols.
- Puig d’Alanar
Tenim les rotes dels Barrancs.
- El nucli urbà
Al primer capítol vàrem veure l’evolució i el principi dels nostres terrers. En aquest veurem l’evolució del Turó de Ses Argelagues amb fotos des de l’aire.
El Turó de Ses Argelagues, era i és el turó on actualment es troba la plaça. Va passar de tenir cards i argelagues, d’aquí el seu nom. La seva altitud màxima és de 146 metres i es troba als terrenys que ocupa l’església, entre la primera fila de bancs i l’altar. Quan es va fer la plaça la seva altitud fou rebaixada.
Això són els precedents. Abans de 1939, moltes famílies encara habitaven els lloquets o finques de fora vila. És a partir de 1939 quan es comença la construcció de cases i que dona aires de poblet amb la vinguda de famílies. D’altres anaven o venien els caps de setmana, cas de la casa a la cantonada dels carrers Sant Bartomeu i Sant Jaume. D’altres hi habitaven els més majors de la família, com és el cas de la casa edificada el 1933 a la cantonada dels carrers Sant Sebastià i Sant Martí.
A partir d’aquí comença la trama urbana i curiosament es desenvolupà més ràpidament a la part baixa, els carrers que la majoria duen un nom de sant, exceptuant el carrer de Son Macià Vell, el camí d’Es Fangar i un carrer sense nom.
Als anys 50 ja començam a trobar una petita població estable que comença a tenir negocis i serveis al poble, que ha anat creixent fins als límits dels camins, camí d’Es Dau i camí o carretera de Manacor i camí de S’Hospitalet marcaven els límits. De la plaça per avall encara era part cultivada sense formar illetes de cases. Molts de carrers, com el de Sa Plana tenien encara les mides de camí i no de carrer. Així tot alguns solars de la part baixa del poble, encara es cultivaven, creant un contrast entre cases i sementers.
En aquell moment la part baixa més propera a la plaça tenia 6 illetes de cases amb 7 cases repartides. Al carrer Major fins al començament del carrer Sa Plana trobam 13 cases. Just davant quatre edificacions. I a la part alta 4 edificacions. Els carrers encara eren camins. La plaça era travessada com altres bocins de carrer amb l’ordre que el carreter volia, fent retxes i creant petits creuers, on l’herba creixia.
Al llarg dels anys 60, és quan Son Macià veu completat majoritàriament el projecte d’edificació d’aquell redol, especialment la part alta del poble, als peus de la possessió que donà nom al poble.
La part baixa amb 11 illetes de cases. Nova obertura de carrers i canvia la fesomia d’aquests. Rotonda al carrer escola. La part alta també amb una illeta de cases. Obertura del carrer Puig d’Alanar connectant amb Manacor. I una primera fila de cases a l’entrada del poble amb la integració de cases de fora vila properes al nucli. Nous carrers.
El poble no canvia. Immutable en el temps.
Aquesta ortofoto seria la que ha configurat el nostre poble fins avui dia. Encara es veuen detalls que avui dia ja no hi són com el camp de futbol de terra. La mutabilitat a poc a poc s’instal·la al llogaret amb els anys. Però és una mutabilitat urbana primerenca seguida d’una lenta mutabilitat social, per sort. Encara que actualment tenim una mutabilitat contínua, tan urbana i social. Però que hi farem?
Actualment encara queden carrers per obrir:
Horitzontals
- El tram final del carrer Llorenç Moliner, que acabaria al carrer Escola.
- El carrer que comença al carrer Escola i travessa els carrers Alegria, Sol, Central i Turó de les Beies.
- El tram final del carrer de S’Espinagar.
- El tram final del carrer Sant Sebastià, acabant al camí d’Es Dau i el bocí per eixamplar per darrere la illeta on se situen la farmàcia i la primera filera de cases.
- El tram final del carrer Sant Bartomeu, acabant al camí d’Es Dau
- El tram final del carrer sense nom, que comença a la cantonada amb el camí d’Es Fangar/ Camí de Sa Mola; acabant al camí d’Es Dau.
Verticals
- El carrer provinent del camí de S’Hospitalet i acabaria al Dau. Creuaria amb Turó de les Beies, Espinagar i Sa Plana.
- El carrer provinent del camí de S’Hospitalet i creuaria amb Llorenç Moliner i acabaria just al carrer Puig d’Alanar.
- El tram final, ja dins Es Dau, del carrer Son Macià Vell.
Aquests carrers juntament amb l’eixamplament de diversos carrers, tram final del carrer Sant Martí i Son Macià Vell, i la seva cantonada amb Sant Bartomeu.
Als plànols originals es pensà en fer créixer carrers fins més o menys a Sa Bassa des Voltors pel que fa a la part alta. Per la part baixa es pensà que els carrers Sant Sebastià i Sant Bartomeu acabassin a l’altura també de Sa Bassa des Voltors, creuant un carrer de l’entrada per darrera l’illeta de la farmàcia actual i finalitzant dins els terrenys propers a Can Galerí i creuant els altres anteriors fent un seguit d’illetes.
Per tant, faltarien 11 carrers totals entre bocins sencers i trossos que falten de carrers existents.
Bibliografia web
Font de les ortofotos: IDEIB
Font consultada per les imatges dels carrers: Fons de Rafel Ferrer Massanet (les fotos i imatges que trobareu són de diversos autors) que es poden consultar a la web de l’Arxiu Municipal de Manacor.
