Skip to content

Tres síquies del cementeri de Son Carrió podrien contenir les restes de milicians i soldats morts a la Guerra Civil

El Govern ha començat a excavar la fossa comuna del cementeri de Son Carrió. De moment, hi han aparegut tres síquies que es pensa que poden contenir les restes de soldats morts que arribaren a Mallorca amb les tropes del capità Bayo, que va desembarcar al Sa Coma el mes d’agost de 1936. “No sabem el nom de les persones que cercam, però sí que anam darrere la pista de milicians que varen formar part de les columnes de la CNT i del PSUC, que eren els que varen actuar en aquesta zona”, explicà Cesc Busquets, el coordinador de les tasques.

Tot i que de moment els cossos que s’han trobat no corresponen a la Guerra Civil, es creu que al Llevant hi varen morir entre 500 i 700 milicians. Tot i això no es descarta trobar-hi cossos tant del bàndol republicà com del feixista. La fossa forma part de les anomenades fosses de batalla, com la de l’Hospital de Sang o la de Sa Coma. Allà no hi reposen els cossos de persones represaliades, sinó de morts en combat.

El director general de Coordinació i Transparència, Jaume Porsell, va informar que l’actuació, que s’emmarca en el IV Pla de Fosses va començar dilluns. Complint amb el protocol “les restes que es recuperin es confrontaran amb l’ADN dels familiars que han aportat les seves mostres al banc que permet identificar els desapareguts”. Abans, però, els arqueòlegs de l’equip que formen els professionals de la Societat de Ciències Aranzadi i ATICS SL, hauran de localitzar i extreure els cossos dels milicians. Les tasques de neteja i primer estudi antropològic-forense es farà a les dependències del mateix cementiri.

El IV Pla de Fosses també preveu reprendre les excavacions a Sa Coma. Ja s’hi va actuar el mes de març passat, però sense èxit. “Ara mirarem d’actuar en un altre lloc, sense tocar la duna. Hem de veure en quin període ho feim perquè el sector turístic i l’Ajuntament ens han demanat que siguem prudents i no ho facem durant la temporada turística”, va explicar el director general de Coordinació i Transparència del Govern. Sobre el futur del Pla de Fosses, Jaume Porsell ha apuntat que “és evident que si els estudis, els arqueòlegs i els historiadors troben indicis que puguin existir més restes, aquest Govern seguirà en la mateixa línia i obrirem noves fosses”.

Son Coletes tanca ferides
Mentre els arqueòlegs obrien la fossa comuna del cementeri de Son Carrió, a Manacor la zona on es varen localitzar les restes d’Aurora Picornell i desenes d’altres represaliats durant la Guerra Civil i la postguerra tornava a la normalitat. L’Ajuntament ha recepcionat les obres que han servit per tancar l’enorme excavació que va buidar completament els parterres que separen les diferents sepultures i que durant les obres de construcció de l’actual cementeri, durant la dècada de 1950, varen intentar amagar els cossos dels fusilats per les seves idees i filiacions polítiques. El que queda pendent, però, és l’espai de memòria de Son Coletes, que va ser una de les apostes de la Direcció General de Memòria Democràtica que ha desaparegut del govern de Marga Prohens.

Back To Top
Search