“Un dels meus propòsits ha estat destacar el paper que han tengut les dones en les guerres que han esquitxat Manacor”

D’on han sorgit aquestes espipellades històriques?
El llibre és una recopilació de personatges i fets curiosos que han marcat la història de Manacor i que han quedat en l’oblit. Moltes d’aquestes persones són dones ben valentes, n’hi va haver d’agermanades, altres que varen empresonar durant la guerra de Successió i altres varen protegir i salvar de la mort molts manacorins durant la repressió franquista.

Una part del llibre s’ha bastit a partir dels documents que es guarden a l’arxiu de la Policia Local…
Sí, a la policia hi ha molta informació que no s’ha investigat mai. Tractam com ha canviat la indumentària dels agents en les diferents etapes històriques i també casos concrets. Com el del famós cap Montserrat Santandreu. Ell es feia dir inspector, però no ho era. I se’n va parlar molt a Manacor perquè era ell qui duia un enfilall d’orelles penjades a una espècie de clauer. Corresponien a republicans represaliats al cementeri de Son Coletes.

També heu seguit el rastre de nazis que varen passar per Manacor. S’hi varen establir?
Sí, sabem que el 1967 dos aviadors que havien format part de la legió Cóndor i havien participat en bombardejos a Espanya varen ser rebuts amb honors a l’Ajuntament de Manacor. El batle Jordi Servera va ordenar els agents de la Policia Local que es vestissin amb l’uniforme de gala per rebre els pilots. Sabem que un d’ells, Ulrich Knauth, va viure a Cala Murada, a Cala Millor i va acabar a Calvià, on està enterrat.

Dedicau diferents capítols a les guerres i conflictes que han esquitxat Manacor des del segle XV. Amb quin objectiu?
Un dels meus propòsits ha estat destacar el paper que han tengut les dones en aquests conflictes. Sempre hi han participat, però sabem que a Manacor hi havia 32 dones agermanades, com na Joana Falaguera o na Jaumeta Mira, que varen ser penjades perquè es dedicaven a fer sermons pels carrers cridant a la revolta. A l’episodi conegut com Sa Llorençada, els carlins varen arribar a controlar Manacor i varen tancar els isabelins. Entre aquests sabem que hi havia quatre dones que varen ser empresonades i torturades: Antònia Gomila, Maria Ignàsia Riera, Maria Riera i Bel Riera. I pel que fa a la Guerra civil i la postguerra, destac el paper de dues dones. Una era n’Antònia Mas Marsala, que era l’amant del cap de la Policia de Palma i va poder salvar molts manacorins. L’altra era Bàrbara Salom Culera, que es feia passar per bruixa i amagava republicans a ca seva.

També tractau guerres llunyanes que varen tenir un gran impacte a la societat manacorina…
Potser la més emblemàtica és la guerra del nord d’Àfrica. No hi ha cap registre dels manacorins que hi varen lluitar. Sabem que els soldats defensaven les mines d’Alfons XIII i que s’havien de disfressar amb xilabes i amb la indumentària típica del Magrib perquè si anaven vestits de soldats els disparaven des de les muntanyes.