“Un dels temes importants de la novel·la és la por i com aquesta condiciona i influeix en les actituds”

Xavier Gimeno (Sitges, 1959) és professor de Llengua i Literatura Catalana i autor d’ “Ofici de Bastardia”, el seu quart llibre amb què ha guanyat el Premi Ciutat de Manacor 2019. Parlam amb ell sobre la seva novel·la.

De què va “Ofici de Bastardia”?
La novel·la s’inicia amb el retorn d’un “americano”, un personatge que va a fer fortuna a Amèrica. Hi ha el tòpic de pensar que es tracta d’un personatge que fa fortuna i que quan torna porta una vida fàcil i es caracteritza per fer inversions i resoldre les demandes del poble, perquè té diners. Aquest arquetipus és només una part de la història però n’hi ha d’altres que no van ser tan exitosos. El protagonista de la meva novel·la és un personatge que ha de marxar a Amèrica perquè aquí no es pot guanyar la vida. La seva estada a Cuba coincideix amb la independència de l’illa i això produeix un canvi en la mentalitat i en la vivència del personatge, que de mica en mica es va posant al costat de la causa cubana. Per raons diverses que no puc explicar, el personatge ha de tornar a Catalunya i per alguns es converteix en un traïdor i és mal vist per haver lluitat per la llibertat de Cuba. A partir d’aquí ha de reconstruir la seva vida i aquest és l’origen d’“Ofici de Bastardia”. Forma part d’una trilogia, que comença amb “Pa de Llop” i acaba amb “El temps a mitges” però es poden llegir independentment.

És una novel·la històrica però va més enllà, no?
No estic incòmode amb la qualificació de novel·la històrica però la meva pretensió no ha estat la de fer un producte típic. Amb les meves novel·les històriques no vull només recrear un món passat sinó que vull plantejar altres qüestions que puguin interessar al lector contemporani. Per exemple, un dels temes importants de la novel·la és la por i com aquesta condiciona i influeix en les actituds i això va més enllà d’un moment històric, qualsevol persona en qualsevol moment s’hi pot sentir identificada.

Què t’inspira a l’hora d’escriure?
Escric perquè m’agrada. La literatura sempre m’ha acompanyat, d’una manera o altra. Em sento còmode amb la novel·la però també escrivint periodisme o relats… Amb aquests tres llibres he volgut investigar, dintre de les meves possibilitats, sobre les raons que ens han fet com som i ens han portat a la realitat social i ètica actual.

Com valores el Premi Ciutat de Manacor i l’edició del llibre?
Estic molt content, només cal mirar el jurat que hi havia. Personalment, m’ha produït una gran satisfacció veure reconeguda la meva novel·la. És un molt bon començament però també queda el reconeixement més dur, el dels lectors. També estic molt content per l’edició, es nota que a l’editor, el Faust, li agrada la feina que fa, li posa cura i afecte, amb molts detalls i amb tot molt ben pensat. M’he trobat amb un editor que treballa al costat de l’autor i és capaç d’orientar-lo i fer que tregui el millor de si mateix.