Apunts de patrimoni. Antoni Puig
Ara fa cent anys, el 4 de novembre de 1922, a prop de la tomba número 55 de la Vall dels Reis, a Egipte, va començar el descobriment més famós de la història de l’arqueologia recent: el descobriment de la tomba intacte del famós (precisament per això) faraó Tutankamon.
L’any 1974, els arqueòlegs del Museu de Mallorca excavaven al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, a Alaior, un dels poblats talaiòtics més grans de la cultura talaiòtica i el més gran de l’illa de Menorca. Feien feina al recinte de taula del conjunt, i hi feren una troballa també excepcional: una figureta de bronze d’uns 15 cm que representa un déu egipci! Celebrant les dues efemèrides, volem recordar les circumstàncies de la segona per posar de manifest la relació del nostre arxipèlag amb la cultura egípcia.
Aquesta estatueta representa un home adult assegut vestit amb un faldellí llarg prisat, una vestimenta típica dels sacerdots egipcis. Damunt les cuixes hi du un papir amb una inscripció en jeroglífic que diu: “Imhotep fill de Ptah, nascut de Khereduankh”. Fins i tot sense aquesta inscripció tan explícita es podria haver reconegut fàcilment Imhotep perquè es coneixen centenars d’exemples de figures seves amb aquesta mateixa iconografia. El que és excepcional de la de Torre d’en Galmés és que és l’única figura d’aquest déu –el déu de la medicina– trobada fora d’Egipte en context arqueològic. Segons aquest context, la figura, fabricada entre els segles VII i VI a.n.e. (abans de la nostra era) hauria arribat al recinte just abans o al període entre els segles III – II a.n.e.
A la dècada dels anys 40 del segle XX l’arqueòleg menorquí Joan Flaquer i Fàbregues va començar a excavar el recinte de taula del poblat de torre d’en Galmés. Al voltant de les taules hi ha sempre un edifici que segurament seria sense sostre similar als santuaris mallorquins de la mateixa època on es realitzarien els sacrificis i el culte a la divinitat que representés la taula. Va ser en aquest mateix recinte, l’any 1974, quan l’equip del Museu de Mallorca reprenia la feina de Flaquer, que es va trobar la nostra estatueta de bronze. L’equip, dirigit pel Guillem Rosselló Bordoy, va localitzar la figureta juntament amb un petit conjunt d’objectes just a un racó del recinte. Aquest conjunt consistia en una petita pica de marès i dos objectes similars als dels cirurgians antics (llancetes). A primera vista ja el fet de trobar una figura egípcia és prou interessant, però la importància de la troballa va més enllà perquè ha suscitat un debat molt interessant entre els arqueòlegs. En principi Rosselló Bordoy va suggerir que la peça hauria arribat com a un objecte de prestigi portat per comerciants (púnics?) però l’arqueòloga Irene Riudavets ha anat més enllà. Resulta que trobar una representació del Déu de la medicina a un santuari de la cultura talaiòtica (o posttalaiòtica) associada a objectes que poden ser els necessaris per al culte del déu és molt més significatiu que haver-la trobat, per exemple, dins una casa del poblat. Per aquesta investigadora la cosa és que hi va haver algú que sabia i necessitava realitzar un ritual al seu déu i li van deixar un raconet del santuari local. Podria ser un metge egipci (els egipcis eren famosos pels seus coneixements mèdics) que va recalar (o es va establir) a Menorca? Pot ser. També hi ha la possibilitat que fos algú que conegués el culte i no fos ni egipci ni metge, però seria estrany, igual que la figureta fos un objecte valuós sense altre significat. Sens dubte un autèntic tresor que guarda el Museu de Menorca, un motiu immillorable per anar a Maó a fer una visita a Imhotep.
