skip to Main Content

Un poble abocat a ser Vila del Llibre

 

El dia es va alçar radiant. Les parades de la plaça embellien. El carrer del Pou Fondo coronat de lletres i paper i ornamentat a peu de rajola de cossiols infinitament verds semblaven només augurar el que havia de ser un dels caps de setmana més intensos culturalment de la història recent manacorina.
A les 10.30 h en clau, al pati de la Institució Alcover i amb un sol que augurava una calor que, a la fi, hauria de ser l’única trava per confirmar l’esplendor d’uns dies inoblidables, tot estava a punt per fer l’esclafit.

Toni Gomila, comissari d’aquesta revolució cultural de dos dies que mira de posar peu fiter per a tot l’any ho tornava a explicar: “Manacor és massa gran per ser considerat una vila. La ciutat hi és, i per això sabíem que havíem d’acotar la nostra acció al redol de la plaça de les Verdures i el carrer del Pou Fondo”. Gomila insistí que “les complicitats compartides amb els ciutadans no tenen preu” i afegí que “hem mirat de donar-hi cabuda també a totes les disciplines artístiques” i en aquest mateix sentit feia, Gomila, un escolt a tot el públic assistent: “No torneu dir que les manifestacions culturals són ornamentals”. El comissari Gomila acabava la seva intervenció amb un exercici de modèstia: “Només ho hem fet i hem pintat qualque frontis. I si a qualque veïnat un cossiol li fa nosa, el problema no és el cossiol, sinó el veïnat”.

La vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets afirmà eufòrica que “veig un poble sencer abocat a l’esdeveniment, per tant l’objectiu està acomplit”.

Finalment, el batle Miquel Oliver clogué les participacions protocol·làries afirmant que “Toni Gomila està malalt, malalt de cultura i de manacorinitat”. Gomila, però, tornà a prendre la paraula per cridar a l’escenari, una per una, cadascuna de les persones i entitats que havien fet possible el miracle cultural. Tímides, s’acostaren a l’escenari per fer-se la foto, per rebre un obsequi. Una de les darreres, Margalida Fons, propietària del Cine Goya, no podia evitar les llàgrimes.

I va ser així que s’encetà la festa. Primer amb Empar Moliner a la Institució Alcover tot presentant Benvolguda, la seva darrera novel·la mereixedora del Premi Ramon Llull.

Després amb la recuperació de la darrera entrevista a Maria Antònia Oliver, a càrrec de la nostra companya Anna de la Salud, brillant en les preguntes i en la posada en escena de la simulació de la interviu, i d’una immensa Maria Antònia Salas, que feia sentir cada alè, cada silenci, cada dubte i cada resposta de Maria Antònia Oliver.

Al carrer del Pou Fondo, aprofitant uns taulons que s’havien col·locat a unes persianes per sostenir-les en el temps, s’hi va pintar un arc de Sant Martí, perquè fos aquell el lloc on el periodista Xisco Nadal present“as un recorregut de llibres imprescindibles de la tradició literària LGTBIQ+.
La gent transitava per aquells carrers que feia només vint-i-quatre hores eren deserts i trists amb un somriure impossible de dissimular. Els locals estaven orgullosos de ser part de tot allò. Els externs, més que amb enveja, ho contemplaven amb admiració.

Antoni Tugores, enfilat en el trast d’olives i bacallà de la família de Sebastià Llull, Sansón, presentava “La història d’en Sansón, l’home més fort del món”, del seu enyorat amic Tomeu Ferrer, i la Memòria de la cuina mallorquina, aquesta enciclopèdia bíblica i tel·lúrica de la gastronomia de l’illa que l’investigador manacorí ha regalat a les generacions futures.

També la poesia tengué el seu espai a la primera jornada amb la presentació de la traducció de poemes de Sara Teasdale, a càrrec de Joan Antoni Cerrato, o el recital de la sempre apoteòsica Antonina Canyelles.

Rafel Perellló i la cultura popular, Jordi Coca i Shakespeare, Biel Mesquida i els amadors de la paraula… hiperactivitat cultural inabastable.

L’horabaixa, Carme Riera i Maite Salord dialogaven sobre vida i literatura al pati de la Institució Alcover, mentre Salvador Miralles, Mar Grimalt i Roger Pistola recordaven les paraules heretades de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet. Mentrestant, la revista Morlanda i els seus impulsors, moderats per Joan Sitges, feien reflexionar els assistents sobre les noves generacions culturals de l’illa.

Just després, Joana Gomila i Laia Vallès homenatjaven Antònia Vicens a la plaça de les Verdures.

Encara restaria l’activitat de diumenge dematí. Els qui amb tant de tragí no havien pogut entrar al Cine Goya, aprofitaven per veure-hi els curtmetratges de nova fornada, però també per contemplar, atònits, un pati de més de 400 butaques que fa més de 20 anys que esperen perquè qualcú s’hi torni a asseure.
A prop de la fi de tot, Bàrbara Nicolau llegia texts de Gabriel Galmés acompanyada pels virtuosos músics de S’Escat. Així, la Vila del Llibre, amb vent i ostres, arribava a les seves darreres hores. Ara vendrà temps de balanç i repòs. I de canvi.

Back To Top
Search