És el somni republicà. La cultura és la que ens dona igualtat d’oportunitats. L’educació per a tothom. L’accés a la cultura de manera igual, sense tenir en compte l’origen més o menys humil, més o menys adinerat de qui s’hi acosta. I un poble culte, més enllà de la qüestió crematística, és un poble ric. Ric en valors, ric en educació, ric en convivència, ric en capacitat de dissensió i de crítica, ric, al cap i a la fi, perquè està format per persones amb judici propi i que són capaces de decidir què volen per a si mateixes i per al seu poble sense necessitat d’acudir a cappares que els menin de la mà.
Manacor té la sort de ser avui un referent, no sols a l’illa, sinó fins i tot arreu del país, pel que fa a matèria teatral. Més de cent mil espectadors passen per les instal·lacions del Teatre de Manacor cada any. N’hi ha molts de manacorins. Molts d’altres venen d’arreu del territori mallorquí, orfes com estan sovint d’una oferta teatral moderna, amb visió de país i amb la dosi de comercialitat necessària.
L’excel·lència teatral, així, ens ha convertit en un poble ric, capaç d’imaginar, de somiar, de projectar i de valorar en la justa mesura les pròpies circumstàncies vitals.
Amb la Mostra de Teatre escolar com una de les millors pedreres teatrals del país, Manacor ha esdevingut bressol d’un nombre important d’actors i actrius i directors de teatre professionals que es mouen bé arreu de l’illa, bé arreu dels Països Catalans per mostrar la feina que fan.
No és debades que això sigui així. Qui sembra recull. I la feina que s’ha fet des del Teatre de Manacor durant els darrers trenta anys esdevé un patrimoni impagable que ens situa al capdavant de la cultura teatral.
No és debades, tampoc, que surtin iniciatives tan lloables com la de la Sala la Fornal, amb una programació continuada i regular, de qualitat contrastada, alternant produccions pròpies i d’altres de programades en un petit format deliciós que mostra el nervi de la cultura teatral manacorina i aconsegueix fer-se un nom arreu de la comarca.
No seríem com som, si no fos estat per la puixança sorprenent de la moguda teatral. Cal donar les gràcies a tots els qui ho han fet possible. I cal esperar que els responsables municipals de cultura sàpiguen apreciar aquest tresor en la justa mesura.