Andreu Sansó remarca que la recerca de feina a Manacor té nom de dona, atès que entre les persones que aspiren a un nou lloc de treball, un quaranta per cent són homes i un seixanta per cent, dones
Andreu Sansó, catedràtic en Economia Aplicada de la UIB i doctor per la Universitat de Barcelona, “el padró a Manacor ha augmentat un 0,7 per cent entre el 2022 i el 2023”.
A l’hora de valorar les dades d’ocupació de l’any 2023 a Manacor, l’economista manacorí destaca que “si miram els centres de cotització, que són les empreses i els autònoms, veim han augmentat un 4,3 per cent. Es tracta de gent que s’autoocupa o que crea empreses noves i contracta treballadors”.
Si s’observa també el creixement d’afiliats a la seguretat social a través del règim general , es constata, destaca Sansó, que “ha augmentat un 6,1 per cent respecte de l’any anterior, i això vol dir que s’ha creat ocupació”.
Andreu Sansó explica també que aquesta ocupació s’ha generat bàsicament en l sector serveis, concretament dos de cada tres nous llocs de feina. Un vint-i-cinc per cent dels nous llocs pertanyen al sector de la construcció.
Per a Sansó és interessant també el fet que “en el sector serveis s’ha crescut molt en comerç.
A l’hora d’analitzar les dades per nacionalitats, el doctor en economia veu que “un 63 per cent de les persones que han accedit a un nou lloc de feina són de nacionalitat espanyola, un 5 per cent d’altres països de la Unió Europea i un 32 per cent són de països extracomunitaris”. Pel que fa als tipus de contractes en aquests nous llocs de feina, un 77 per cent són indefinits, un 20 per cent temporals, i un 3 per cent són conversions de temporals a indefinits o viceversa.
Qui cerca feina?
Entre les persones que cerquen feina (tant els qui ja en tenen i la volen canviar o millorar com els qui estan en atur), es detecta que hi ha més dones que homes, concretament un 60 per cent de dones envers el 40 d’homes. Sansó veu que “gairebé la meitat dels qui cerquen feina són majors de 45 anys i això és un problema”. Per nacionalitats, tres de cada quatre persones que cerquen feina són de nacionalitat espanyola, un cinc per cent són de la Unió Europea, i el 20 per cent restant són extraacomunitaris. Sansó explica la diferència percentual en les nacionalitats entre els nous contractats i els qui cerquen feina: “Els immigrants solen ser més joves. En canvi, entre la població major de 45 anys n’hi deu haver més de nacinalitat espanyola”.
La demanda de feina se centra majoritàriament en el sector serveis, on s’arriba al 80 per cent de les demandes.
Pel que fa a la gent que no té feina i en cerca es detecta una reducció del 23 per cent respecte del 2022, “i això és una dada brutal”, diu Sansó. De fet, la taxa d’atur és d’una mica més del 6 per cent, i això, remarca, “és una xifra baixíssima, en relació a les taxes que hi sol haver a l’estat espanyol”.
Finalment, l’economista de la UIB remarca que “l’atur es concentra població de baixos nivells d’estudis” i mirant al ffutur, affegeix que “amb l’arribada de la intel·ligència artiicial s’amortitaran llocs de treball. Les persones amb més nivells d’estudis es podran recol·locar més facilment, i de fet, els nous llocs de feina que es generin també entorn de la intel·ligència artificial podran ser ocupats més fàcilment per la gent amb formació”.
