“Un sol molí de cent metres pot generar més energia que dues hectàrees de plaques solars”

Joan Groizard és el director general d’Energia i Canvi Climàtic. Conversam amb ell sobre les energies renovables que són viables a Balears

Quines iniciatives du a terme el govern per a augmentar la producció d’energia renovable?
Primer de tot hem de dir que nosaltres prioritzam l’autoconsum i l’aprofitament màxim dels espais edificats, per generar renovables, sobretot amb energia solar. Hem posat en marxa una sèrie de mesures per facilitar això. Primer de tot, a nivell polític, batallam el tema de l’impost al sol, que és una llei estatal que dificulta aquest tipus d’instal·lacions. Però tot i aquest impost val la pena, a nivell econòmic, optar per les renovables. En aquest sentit, una altra de les mesures que hem duit a terme és la simplificació administrativa per tramitar instal·lacions d’autoconsum: hem creat una finestreta única telemàtica, amb la qual, a dia d’avui, és molt més senzill tramitar una instal·lació d’aquest tipus que no fa tres anys; s’han simplificat molt les coses. Una altra qüestió, hem posat en marxa préstecs per PIMES, per a petites i mitjanes empreses, perquè puguin instal·lar plaques solars amb aquest préstec, i anar-lo tornant així com estalviïn doblers gràcies a l’energia renovable. Els interessos els paga el govern, per això és un préstec quasi quasi gratuït. Llavors hem posat en marxa una desgravació a la declaració de renda: si poses plaques solars a ca teva, pots desgravar fins al 50% de la inversió a l’IRPF. Per últim, convocam línies d’ajuda, subvencions, amb les quals pagam, fins a un 40% a les empreses, i un 50% als particulars, de la instal·lació de plaques solars. Cada any hem augmentat el pressupost per aquestes subvencions i enguany, a més de les plaques també subvencionam les bateries.
Això són les mesures que ja estan en marxa. Per altra banda hi ha la llei del canvi climàtic, que ara s’està tramitant. Aquesta llei diu que tots els pàrquings de més de 1500 metres quadrats s’hauran de cobrir obligatòriament de plaques solars, als centres comercials, poliesportius, etc. I tots els edificis nous de més de 1000 m2 també. Per tant, la prioritat, com et deia al principi, és aprofitar els espais urbanitzats.

Bàsicament hem parlat de plaques solars, quins altres tipus d’energia renovable hi ha? No són viables a les Illes?
Les dues que ja competeixen a nivell econòmic, que ja són més barates que les convencionals, són, a dia d’avui, les plaques solars i l’energia eòlica, és a dir, els molins. A nivell tècnic, a Balears, tant a Mallorca com a Menorca, sí que hi ha llocs on hi podríem posar molins, però han topat amb la part social. A vegades confonem impacte visual amb impacte ambiental. Hi ha impactes visuals que ja tenim molt assumits: tanques publicitàries, benzineres, etc. enmig del camp… Però a l’hora de posar qualsevol projecte de parc eòlic en marxa, tot són oposicions. Això passa a molts de llocs, no és només aquí. Però bé, el resultat és que tots els projectes que hi ha hagut, excepte un, s’han hagut de tirar enrere per oposició veïnal, i ja et dic, per impacte visual, no mediambiental. Què ens trobam? És vera que els molins es veuen d’enfora, però la superfície que ocupen és molt menor: un sol molí de cent metres d’alt genera més energia renovable que dues hectàrees de plaques solars. Les plaques són més baixes però ocupen més superfície. I els molins són viables, tècnicament i ambientalment.
Llavors hi ha un altre tipus d’energia que és l’undimotriu: l’energia de les ones. Avui a nivell econòmic i comercial no acaba d’estar desenvolupada, però crec que en pocs anys ho podrem veure aquí.

I la biomassa entra dins les energies renovables?
És un debat dins el món de l’energia, perquè hi ha una certa quantitat de biomassa que pots extreure de forma sostenible, però altres vegades hi ha hagut desastres. Mira, jo vaig fer feina a una empresa d’Anglaterra on varen demanar per fer una central de biomassa, però resulta que la biomassa venia de l’Amazònia, és a dir, desforestaven un bosc, per tallar la fusta, per dur-a Anglaterra i cremar-la allà. Per tant, la biomassa pot ser sostenible o no ser-ho. A Balears pot tenir un ús puntual, però ser una fons majoritària en el dia a dia, no, perquè no tenim les masses boscoses suficients.

Tornant una mica enrere, hem parlat que hi ha ajudes per a la instal·lació de plaques solars, però un cop instal·lades, la gent ha de pagar un impost per tenir una placa solar?
Per les plaques solars que un posa a ca seva, si són petites, i petites en aquest cas vol dir menys de deu quilowatts; no s’ha de pagar res, no hi ha impost al sol. Però què passa? Si et sobra energia, surt a la xarxa i la regales. Per instal·lacions més grosses, com pot esser per exemple la d’un edifici municipal, sí que s’ha de pagar l’impost al sol. Però és una part del que s’estalvia, és a dir, tot i aquest càrrec, val la pena econòmicament.

Parlem del cotxe elèctric, el Govern té mesures per fomentar el seu ús? Hi confia?
Primer de tot hem de tenir en compte que a Balears tenim un problema amb el parc automobilístic: som el territori de tot l’estat amb més vehicles per habitant, tenim 800 vehicles per cada 1000 habitants, però dins aquests 1000 habitats hi són tots: nins, gent major… Realment tenim gairebé més d’un cotxe per persona amb edat de conduir, xifra que està molt per damunt les mitjanes europees. Per tant, ens cal un replantejament molt important a nivell urbanístic, de mobilitat, com la gent pot anar a la feina i a l’escola sense cotxe… El tema de l’electrificació del tren, el canvi de la flota de busos, van en aquest sentit. Però com tu dius hem de canviar el parc automobilístic, el cotxe elèctric és un via de sortida. Quines coses hem fet? Hem instal·lat molts de punts carrèga, pràcticament a tots els municipis ja n’hi ha, i a dia d’avui són gratuïts. També tenim un conveni firmat amb els municipis perquè els cotxes elèctrics no hagin de pagar ORA. Amb la llei de canvi climàtic deim que els rent a cars han de tenir una proporció dels seus cotxes, elèctrics. L’any 2020, haurà de ser d’un 2% i l’any 2035, ho hauran de ser tots.

Però en els cotxes elèctrics no hi ha una certa incoherència? Ells no contaminen, però l’energia que usen és convencional…
Està clar que a dia d’avui si carregues un cotxe elèctric a Balears el carregues amb energia bruta. La meitat de la nostra energia ve del carbó, del Murterar, un carbó que a més ve de l’altra banda del món. Per això amb el full de ruta de la llei del canvi climàtic feim les dues coses. Per una banda impulsam l’ús del cotxe elèctric, i altres mesures de mobilitat; però també impulsam el canvi de sistema energètic: hem de tancar el Murterar i hem d’anar creixent en renovables. Una part serà amb taulades, pàrquings i això, però una altra part haurà de ser en sol rústic. No es tracta de cobrir tot el pla de plaques ni tota la serra de molins, ni molt manco. De fet, amb un amb menys d’un 2% de territori cobert de plaques solars tendries totes les necessitats energètiques cobertes.

T’agradaria afegir qualque cosa?
Tal vegada un tema que no hem comentat: el dels parcs fotovoltaics en tramitació, de tots ells hem mirat que se’n reduís la superfície. Per exemple el de Manacor, a Santa Cirga, que ara està pendent del permís de connexió a la xarxa elèctrica, s’ha reduït gairebé a la meitat. Tots els nous també miram que siguin de dimensions reduïdes. Perquè 40 o 50 hectàrees a la península són una cosa però aquí són una altra.