Us he de confessar que fa temps que tenia ganes d’escriure qualque bona notícia relacionada amb el català després de tants atacs rebuts tant al País Valencià com a les Illes per part del Partit Popular i Vox, que fan una feina sense treva per a la seva aniquilació. La darrera exigència del partit de na Idoia Ribas ha estat que els centres educatius han de fer les seves comunicacions en bilingüe, o que les reunions amb les famílies siguin en espanyol si una persona ho demana… Sempre va bé una mica d’aire per a refer les forces i mantenir l’esperit positiu en un escenari tan complicat i amb nombrosos fronts oberts.
El cas és que el català ha incrementat en un 96% el contingut que té a les principals plataformes digitals. Fa només dos anys Movistar+ tenia un 5% de català, Netflix un 0,1% i HBO no oferia cap contingut en la nostra llengua. Avui, de títols en català en plataformes com Prime Video, Netflix, Apple TV i Movistar+ n’hi ha centenars; i a Filmin, milers!
És possible que ens demanem com s’ha donat aquesta passa prou important. Una de les causes que ho han provocat ha estat que aquesta va ser una de les prioritats del nou Govern de la Generalitat de Catalunya el juny de 2021. Calia fer rendibles els doblatges en català que ja existien, una iniciativa encapçalada pel Departament de Cultura del Govern de Pere Aragonès.
Es varen centrar primer en Netflix, la plataforma que tenia més subscriptors a Catalunya i que, per tant, podia arribar a més llars. Va ser una feina molt dura trucar a cada plataforma i cercar l’interlocutor que en cada cas tingués la potestat per decidir incorporar-hi continguts i l’empresa que es dedicàs a introduir-los al sistema. Poca broma, una autèntica feinada, però la pressió política ha donat el seu fruit.
Més enllà dels aspectes tècnics de la mesura i de les iniciatives preses, pens que l’ampliació de l’oferta en català a les plataformes és una notícia positiva, sobretot si tenim present que els joves són uns dels principals consumidors d’aquesta mena d’oferta de lleure i el català pateix un retrocés important en aquest col·lectiu.
En un document del Consell Social de la Llengua Catalana titulat “Treballar les actituds lingüístiques per reforçar la presència social de la llengua catalana a les Illes Balears”, aprovat el 15 de juliol de 2020, una de les actuacions específiques en l’àmbit del lleure feia referència a “fomentar la presència del català a les plataformes de contingut audiovisual a Internet”, així com també el foment de la presència de la nostra llengua “en videojocs i aplicacions de mòbil”. És, per tant, una avenç més a l’hora de promoure actituds favorables al català com a llengua pròpia de les Illes Balears.
Segons dades de 2015, el 81% del jovent empra Internet per a activitats d’oci i, entre aquestes activitats, les plataformes i les xarxes socials en són l’ús predominant. La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, no preveia aquest nou fenomen; per tant, és evident que s’hauran d’articular mesures que incideixin en l’ús de les plataformes digitals i les xarxes. És un dels desafiaments de futur més importants.
Un altre factor que repercuteix en la representació negativa que els parlants tenen del català és l’absència de la llengua en l’espai públic, com passava d’una manera aclaparadora en les plataformes. Si miram les dades, s’ha passat de 2.556 títols disponibles en català a 5.014. Una passa que no ha de tenir aturall en el procés de normalització.
