“Una de cada 58 persones té TEA diagnosticat”

Margalida Sureda (Manacor, 1978) va estudiar magisteri d’educació especial i psicopedagoia. A més, s’ha format en el trastorn de l’espectre autista i també en altes capacitats. Actualment és orientadora a l’IES Manacor.

Quin és el grau d’incidència d’alumnat amb TEA a un centre ordinari?
Actualment a les Illes Balears hi ha 3.796 alumnes amb TEA escolartizats. Això vol dir que una de cada 58 persones té TEA diagnosticat, un alumne per aula… més algun altre que pot ser susceptible de diagnòstic que encara no s’ha observat.

Hi ha tres graus.
Sí. L’u i el dos solen estar escolaritzats en centres ordinaris. Les persones amb grau tres tenen una discapacitat més profunda i es destinen a un centre especialitzat o a una aula UEECO. En qualsevol cas, hem d’adaptar perquè podem crear nivells d’ansietat grossos.

És útil sempre un diagnòstic, també en els graus més petits?
Sempre s’ha de mesurar si la família està preparada per a un diagnòstic. Però també està clar que com més prest donem eines a l’infant, a la família i al professorat, molt millor. Així llevam ansietat, que és el que no ens permet fer feina correctament. Necessiten autoconeixement i l’entorn social és molt important. Si tu saps que tens un defecte al turmell, sabràs com has d’actuar per millorar-lo. Si saps el que tens saps com fer-ho per funcionar més correctament.

Tu estàs a un centre de secundària, us arriba alumnat encara sense un diagnòstic?
Els grau u són més dificils de detectar de forma primerenca. Fa una desena d’anys que l’EADISOC fa feina tant en els diagnòstics com en el suport a les persones amb TEA. A partir d’aquí el professorat i orientadors estan més informats. A les aules i al pati encara veig molt d’alumnat no diagnosticat. El TEA implica uns comportaments peculiars, i tot això més a la pubertat. Per això va bé l’autoconeixement, per gestionar les pròpies emocions, saber com t’has de relacionar amb els companys i que sàpigues dur les pautes socials que se’t demanen.

Com ho veus, quan hi ha un alumne no diagnosticat?
Pots veure un al·lot que mai està dins un grup, o que arriben a secundària amb una cal·ligraffia i una escriptura no correctes. D’altres tenen moltes fixacions i obsessions. Solen ser al·lots susceptibles de convertir-se en víctimes d’assetjament escolar, perquè no saben socialitzar, i quan ets adolescent el que vols és un like. A més, molts d’ells presenten comorbilitat amb altres trastorns com TDAH o TOC.

En quins moments pot tenir problemes, un alumne amb TEA?
Sempre es donarà en el moment que hi hagi una cosa no pautada. Una activitat que surti de la rutina normal, una excursió, una dificultat afegida a una activitat…

Quin protocol se segueix?
L’EADISOC compta amb dotze professionals a les Illes Balears. Quan el professor o l’orientador ho detecta, obrim un protocol comú i informam la família, sempre valorant si és el moment adequat. No totes les famílies ho accepten. Es fan les proves pertinents fins arribar al diagnòstic. La informació, i això és important, no és quantitativa, sinó molt més observacional.

Quines afectacions psicològiques poden tenir l’alumnat i les famílies?
Les famílies s’han de moure molt. Han de passar per equips d’atenció primerenca, logopedes, psicòlegs, psiquiatres, l’equip de l’EADISOC… Sempre miram de ser molt afectuosos amb elles. Pel que fa als infants, ja he dit que poden ser víctimes de patir assetjament i a no ser entesos. Això pot provocar ansietats.

Quines mesures es poden prendre a l’escola?
Necessiten molts de suports visuals, normes, horaris… tot molt visual, i escrit pertot. Un centre amb les parets buides ja sabem que no anirà bé. I donar moltes anticipacions: “Ara farem això, demà anirem aquí, o allà…”. A més, els patis també haurien de ser més inclusius i actius, amb activitats més dirigides per a ells.

Vols afegir res més?
És molt important fer feina en xarxa, i que dins les escoles es normalitzi i s’accepti. També crec que és important remarcar que les persones amb TEA solen tenir moltes dificultats en acabar l’ESO i accedir un cicle de formació professional, perquè no troben les adaptacions i suports necessaris. Encara hi ha molt de camí per córrer.