La primera referència a una vaga de les dones la tenim a l’obra Lisístrata de Aristòfanes que l’any 411 abans de Crist, explica com les dones, cansades de la guerra, varen pactar entre elles fer vaga sexual fins que hi hagues la pau. Al segle XXI les dones hem aconseguit incorporar-nos en un món públic masculí, sense que una gran majoria dels homes hagin volgut asolir les responsabilitat sobre els infants, la cura dels membres més febles de la familia o les tasques domèstiques, en igualtat amb les dones.
Aquest vuit de març les dones tenim moltes raons per a fer una vaga integra, de feina, de consum, de tasques doméstiques, de cura dels membres de la família, i per descomptat, vaga sexual.
Dels molts de motius per fer vaga, destaca sobre la resta, acabar amb la sagnia de dones assassinades per la seva parella. Els darrers quinze anys un milenar de dones han estat assassinades a Espanya, a les Illes Balears en el mateix temps 19 varen morir violentament a mans del seu espos, parella o ex.
Malgrat les dones ja podem desenvolupar qualsevol activitat laboral, hi ha una bretxa al voltant del 20% menys de sou que les dones cobren per treball igual o d’igual valor.
Per cada 7 reduccions de jornada per cura d’infants que tenen els homes, les dones en tenen 93. Só les dones les que tenen les excedències per poder atendre els fills i filles, els familiars per consanguinitat i afinitat, és a dir, que la conciliació de la vida laboral familiar i personal només serveix perquè les dones facin compatible el treball remunerat i el no remunerat amb l’empobriment que això suposa.
Mentre les dones destinen una mitjana de 26,5 hores a la setmana al treball no remunerat (tasques domèstiques i cura de fills i filles i dels familiars més febles) els homes hi destinen una mitjana de 13 hores.
Enfront de l’exposat els homes ocupen el cap de les piràmides del poder econòmic, de les universitats, de la judicatura, i no ocupen el 100% de la política gràcies a la paritat electoral que, gràcies a la vindicació feminissta, s’ha aconseguit que les dones estiguem representades en els organs de decisió política en la mateixa proporció que participam de la vida, és a dir, la meitat.
El feminisme, que té una història de més de tres segles, ha lluitat per un món on els homes i les dones tinguin igualtat d’oportunitats, on els prejudicis de gènere no siguin condicionant de la vida dels nins i les nines, on cada persona pugui desenvolupar tot el seu potencial. El feminisme tambe és una lluita dels homes responsables que no volen un món de desigualtat per les generacions futures.
També és motiu de vaga la lluita per no tornar enrere on les dones devien obediència al marit, com pareix que vol una gent que tenen enyorança del temps predemocràtic, i fan bandera de l’atac al feminisme i a totes les persones que volen ajudar les víctimes de violencia de gènere, mentint descaradament, dient que els homes no estan protegits contra el maltracte, quan el Codi Penal preveu penes en tots els casos de maltracte a qualsevol membre de la família.
Aquesta és un vaga feminista que, a diferència del masclisme, no vol que els homes estiguin sotmesos a les dones, el feminisme vol igualtat d’homes i dones i la vaga de les dones ens acostarà un poc més a un món més just, que és el que al cap i a la fi hauríem de voler tots i totes.
Maria Duran i Febrer
