“Vàrem interpretar que ens donava les gràcies”

Divendres passat es va dur a terme un impressionant rescat d’una balena atrapada per una xarxa de deriva prop de la punta de n’Amer, el varen coordinar des del Palma Aquarium i hi varen participar bussejadors d’Skualo i Albatros

Fotos: Pedro Riera
Text: Cristina Bauzá

Divendres passat, el veler turístic Nereida navegava en aigües de la punta de n’Amer quan una de les seves passatgeres va veure una gran balena que no es podia moure perquè estava atrapada per una xarxa de deriva. Davant aquesta situació, el patró de l’embarcació va avisar a Salvament Marítim de la troballa i fins a l’indret on es trobaven s’hi varen traslladar primer els bussejadors professionals dels centres d’Skualo i Albatros i, més tard, varen arribar els responsables del Centre de Rescat de Fauna Marina del Palma Aquarium per coordinar l’alliberament del cetaci.

Tot i que al principi es va dir que l’exemplar tenia una llargària de 9 metres, comprovant les dimensions amb les del veler s’ha determinat que realment en feia 12. En ser una balena geperuda, aquesta grandària indica que començava a ser adulta i que li quedava tota la vida al davant.

El rescat

La tasca per rescatar la balena no va poder començar fins que els experts del Palma Aquarium varen arribar a la punta de n’Amer i, per tant, ningú s’havia tirat dins l’aigua fins que els hi varen donar llum verda. Una vegada tots els participants en aquesta tasca eren a lloc, varen analitzar la situació i varen traçar una primera estratègia que no va tenir èxit. Aquesta, tal com explica la biòloga que va coordinador l’actuació i responsable del Centre de Rescat de Fauna Marina del Palma Aquarium, Xisca Pujol, la idea principal era “no tirar-se al mar perquè és perillós amb un cetaci tan gran i vàrem intentar tallar les cordes des de l’exterior, però va ser impossible”. I és que, diu, es tractava “d’un animal molt gran de 12 metres immobilitzat per les xarxes amb les aletes completament aferrades al cos, l’aleta dorsal no es veia bé i tenia ferides”. El conjunt de totes aquestes casuístiques augmentava el risc que l’exemplar fes un mal moviment amb les seves extremitats i “un cop pot ser mortal”.

Ara bé, davant la impossibilitat d’ajudar a l’animal des de l’exterior, es varen haver de tirar dins el mar. En total eren dos bussejadors d’Skualo i dos bussejadors d’Albatros, que, en tot moment, varen seguir les indicacions que veien donades per les coordinadores. Un dels professionals Skualo era Boris Anton. Explica que amb els ganivets varen “començar a tallar la xarxa des del cap fins a la cua”, una feina que els hi va durar “un quart d’hora”.

Al contrari del que podria semblar, “la balena no es movia molt, estava tan cansada que ens va deixar treballar tranquil·lament”, afirma Anton. De fet, Pujol observa que l’animal “estava prim, debilitat, excessivament parasitat, amb xarxa a la boca i les ferides no eren recents”, el que els condueix a pensar que ja feia estona que estava enganxada.

També hi havia el fotògraf submarí Pedro Riera, que va ser el primer a apropar-se a la balena. Es va posar a dos metres del seu ull i, explica, va notar com el mirava: “Es va començar a moure un poquet i després es posava tranquil·la”. Just aquí, es va posar a dos pams de l’exemplar. Una de les coses que el va impactar va ser “veure que l’ull es girava, et mirava i no s’espantava”.

Sense resistència

Durant tot el temps en què els quatre bussejadors tallaven la xarxa que tenia la balena atrapada, ella pràcticament no es va immutar. Els va deixar fer la feina tranquil·lament. Pedro Riera, que va veure el rescat des d’una certa distància, va entendre que quan feia dos minuts que eren dins l’aigua el cetaci “interpretava que l’ajudàvem i que no tendríem cap problema”. És més, assegura que la varen tractar amb delicadesa i no varen tenir sensació de perill en cap moment.

Una vegada completament alliberada de la xarxa, que convé recordar que també tenia 15 metres que li penjaven de la cua, va marxar mar endins. Ho va fer a poc a poc, però no va necessitar l’ajuda dels professionals per res.

Ara bé, una de les coses que més va impressionar a les cinc persones que hi havia al costat de la balena va ser aquest final. Riera explica que quan l’havien alliberada de la xarxa varen “notar una cara d’agraïment”. “Vàrem interpretar que ens donava les gràcies, també tenia els ulls més oberts”.

Les perilloses xarxes

La balena rescatada a la punta de n’Amer estava atrapada a una xarxa de deriva, tal com s’ha explicat unes columnes més a l’esquerra. D’això, val destacar que aquestes “són il·legals i molt perilloses”, tal com recorda la biòloga Xisca Pujol. Explica que se les coneix com “les cortines de la mort perquè fan com una cortina que pengen des de la superfície per avall i els animals, que no les veuen, queden completament atrapats”.

A més a més, qualsevol classe de xarxa que quedi al mar és perillosa per l’ecosistema. Per això, comenta Pedro Riera, que “d’aquí una setmana o dues estam preparant amb els centres de busseig anar a treure els bocins de xarxa que varen anar al fons durant el rescat, les hem de localitzar perquè no es converteixen amb xarxes fantasma”.

És poc habitual

Veure balenes en aigües de l’arxipèlag “és totalment inusual”, diu Pujol. De fet, “a les Illes Balears només existeixen dues cites, una al 89 i l’altra al 2010, Ara bé, la biòloga explica que “de cada vegada se’n veuen més al Mediterrani i es pensa si és degut al canvi climàtic i que cerquin alimentació aquí”.