Vertigen: copsar la diversitat cultural

El passat 16 de març, vaig tenir la sort de participar en la Korrika 2024 (l’equivalent al nostre Correllengua però celebrat en el territori basc) i conèixer alguns músics de Santurtzi que van participar en l’acte. L’esdeveniment, que va durar bona part del dia, ens va permetre debatre durant hores sobre nombroses manifestacions culturals, així com compartir experiències i posar de manifest diverses opinions envers temes molt heterogenis però tots ells vinculats al camp de la cultura. Realment vaig gaudir moltíssim de poder participar de forma activa i especialment de sentir-me tan integrada i acollida en una manifestació que, si bé és cert que comparteix trets comuns amb la nostra, era completament nova per a mi en molts aspectes.

Malgrat això, i sense pretendre ser dramàtica, quan vaig arribar a casa em va envair un sentiment de vertigen. Un vertigen propiciat per un pensament que, lluny de dissipar-se, s’ha anat intensificant durant les setmanes. El pensament és el més absurd possible, ja que evidentment és totalment inviable per a qualsevol persona. El voleu saber? Idò aquí un dels dois més grans que m’han llevat la son: la incapacitat de copsar la diversitat cultural existent.

A veure, intentaré posar una mica de seny. Sí, ho sé. Tothom és conscient que conèixer la diversitat cultural és impossible. Inclús ho és el simple fet de quantificar i fer una mena d’inventari global que catalogui les manifestacions que tenen cabuda dins el nostre planeta. Perquè per molt que una persona viatgi, per molts contactes que arribi a establir amb poblacions locals, per molt que participi activament o passivament en multitud d’expressions, és impossible capir-les totes. Impossible. Per tant, a què ve aquest vertigen ridícul que s’aferra a l’estómac i que fa sentir-me una ignorant? No ho sé, potser són ganes de viatjar i conèixer món. Ves a saber.

Tornaré a centrar-me, va. El que pens és si realment cal conèixer un ventall tan ampli i divers quant a manifestacions culturals per sentir-se realitzada o conforme en aquest sentit. Potser no sigui necessari, és cert, però ostres, realment si hi seguesc reflexionant continuu opinant que és bastant trist i decebent desconèixer aquest patrimoni tan ric que ens envolta. Quantes manifestacions culturals se m’escapen i mai arribaré a conèixer? Un nombre que no puc ni quantificar. I el que també fa que m’hi capfiqui és el fet que pot ser que siguin de les que més m’agradarien o que més em fessin gaudir de la cultura i de tots els aspectes que l’envolten. Quanta diversitat existent i quanta ignorància en aquest sentit.

Exposada ja la meva dèria, i sent conscient que és completament utòpic que arribi el dia que pugui conèixer la gran amalgama conformada per la diversitat existent, almenys estic pensat solucions diverses per anar minvant la ignorància que impera en aquest sentit; especialment si tenim en compte les ínfimes manifestacions –respecte a quantitat– que pugui conèixer en comparació a totes les que realment tenen cabuda dins el nostre entorn.

Una de les solucions més òbvies és viatjar i intentar fer-ho tenint contacte directe amb persones locals que estiguin disposades a il·lustrar-te dins la cultura pròpia del seu territori i fer-te partícip de les seves manifestacions culturals. També es pot aconseguir llegint, activitat que t’enriqueix enormement i que, alhora, permet potenciar la intel·ligència emocional. A més, també és factible utilitzar les nombroses eines digitals i tecnològiques que tenim en el nostre abast. Si bé aquestes opcions no són la panacea absoluta, són petites passes per avançar en el camí de la pèrdua d’ignorància pel que comporta a la fascinant riquesa cultural existent.