Si hi ha dos sectors agrícoles que han aconseguit rendibilitzar els seus productes i, a més, fer-ho amb un plus de qualitat a la Mallorca turística d’avui, aquests són els de la producció d’oli i de vi.
Ara que ja hem encetat el mes d’agost, hem trobat que era hora d’entrar a valorar quina era la previsió de la verema d’enguany, en un sector com el vitivinícola que mou quantitats importants de doblers i al qual hi estan vinculats un bon grapat de treballadors i empreses.
Tot i que és cert que aquest estiu no ha estat com l’anterior, amb registres històrics d’altes temperatures durant moltes setmanes consecutives, també és ver que ha fet molta calor. Tanmateix, ha fet un estiu sec, complementat amb la saó de la primavera, un fet que ha facilitat que no hi hagi hagut malalties. El raïm presenta una maduració bona, amb l’acidesa que se n’espera i amb una presència molt plantosa de la fruita. S’espera, diuen els entesos i els interessats, que la del 2023 sigui una gran anyada. Caldrà esperar, per tant, que les calabruixades tan pròpies del final d’estiu i de la primavera d’hivern no afectin la collita.
D’altra banda, els darrers anys els viticultors s’han hagut d’adaptar a una variable més que fins aleshores no havien hagut de tenir en compte. Sempre pendents de plagues, de malalties, d’alimentar i cuidar bé el cep perquè fruitàs així com toca, ara també han hagut de baratar alguns hàbits en la gestió de la terra per donar les millors condicions als ceps per afrontar les conseqüències del canvi climàtic.
Així, a l’hora de podar han deixat més pàmpols damunt els raïms, per evitar que s’assolellin tant, o han hagut d’estar més damunt la terra, llaurar-la més, cuidar-la més perquè aportàs els nutrients necessaris als ceps.
Tot això que és una obvietat indiscutible i que, a més, es percep sobre cada un dels elements, és no tan sols qüestionat, sinó directament negat per alguns dels nous governants que tenim a Mallorca després de les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Caldrà esperar que en tot allò que pugui afectar la relació de l’administració amb el medi ambient i el medi rural, predomini el criteri dels tècnics que són dins les conselleries per sobre dels pensaments estrambòtics dels seus governants.
