“Un 19 per cent de dones han patit violències sexuals”. I tanmateix, explicava l’advocada penalista Laia Serra a la seva conferència de divendres passat a l’Ateneu Lo Tort de Manacor, aquestes violències són sempre lligades a causes concretes, “com ara les addiccions, la manca de formació, la procedència d’un altre país… mai són plantejades com un fenomen estrucutural”. Per Serra, “la violència sexual és una forma més e domini”. L’advocada catalana es queixà que quan hi ha violència sexual “el judici es fa sempre a la persona, i d’aquesta manera se’n desresponsabilitza l’estat, del mal estructural. Així, la solució és mé còmoda i més econòmica”.
Serra denuncià també la proliferació d’imatges explícites de “dones fermades, tirades a terra i fins i tot amb ferides o cops”. Es referí, l’advocada, a la imatge de la dona a la publicitat els anys cinquanta, més submisa, més presdisposada a complir amb tots els rols familiars i matrimonials. “Ara aquesta estètica ha evolucionat, però la cossificació de la dona continua sent la mateixa”. El patriarcat, digué, “ha reinventat tots aquests relats i ha hipersexualitzat la dona i la radicalitzada en la seva estètica d’objecte de consum”.
Serra també alertà de la disposició sexual de les dones cap als homes. “Per això avui les adolescents se sexualitzen abans”, deia mentre es demanava “fins a quin punt s’han invertit determinades conductes per conduir les adolescents cap a relacions sexuals que en el fons no són desitjades”. L’advocada explicà que moltes d’aquestes joves “diuen que sí perquè entenen que aquest sí les reforça com a dones”, però realment “els omple això?”.
Laia Serra comparà la situació legal a l’Estat espanyol a la d’altres països, com ara Suècia, “on es considera violació llevar-se el preservatiu sense el consentiment de la dona”.
En aquest sentit, recalcà Serra que cal fer molta feina a l’Estat espanyol i alertà que s’ha fet molta campanya de “no és no”, quan el que caldria haver fet és una campanya que digués ue solament “el sí és sí”.
Serra es queixà amargament de la reversió de les situacions de violació: “Resulta que tu anaves a ca teva, et violen i encara has de donar explicacions i la dolenta, la repressora, la radical i l’exagerada ets tu per denunciar-ho i ‘destrossar’ la vida d’aquell jove”. Les preguntes de jutges i fiscal, recordà, també van sovint en aquesta línia de culpabilitzar la víctima: “Per què no va telefonar, per què no va pegar una coça, per què no es va llevar el tampó”.
Finalment reclamà “una presència mediàtica i social d’aquelles dones que han refet la seva vida després de patir violència sexual, perquè poden tenir una presència política definitòria i decisiva”.
