En la setmana del 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les dones, analitzam la dimensió del problema de la violència masclista i qui s’encarrega de combatre’l en l’àmbit local. En parlam amb la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament, Carme Gomila, el responsable de la UFAM de la Policia Nacional, Jaume Riera i amb l’espai de Dones de Manacor. A més, conversam sobre masculinitats amb Enrique Urbano de l’associació Homes transitant.
El 25 de novembre és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, una data clau en l’agenda feminista que permet assenyalar i reflexionar sobre un problema greu i generalitzat com és el de les violències que exerceixen els homes contra les dones. Parlam de violències perquè aquestes són múltiples i abasten diferents realitats de la nostra vida quotidiana sobretot, si consideram diferències de classe, ètnia o d’edat que mostren també situacions específiques dins aquesta problemàtica.
Sigui com sigui, ser una dona pareix ser un factor de risc dins la nostra societat, o això és el que mostra la “Macroencuesta de Violencia contra la Mujer del 2019” realitzada per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere assenyalant que una de cada dues dones ha sofert violència pel fet de ser dona, concretament un 57,3% que arriba a un total d’11.688.411 de dones a partir de setze anys. A l’estudi, es mesuren per primera vegada l’assetjament sexual o l’assetjament reiterat (stalking) i s’analitza més profundament la violència sexual fora de la parella i la violència dins la parella, a més que es mostren les seves conseqüències.
Pel que fa a l’assetjament sexual, un 40% de les dones l’han sofert al llarg de la seva vida. Els agressors han estat un 98,2% homes, un 73,9% desconeguts, un 34,6% amics i un 17,3% en l’àmbit laboral. Sobre l’assetjament reiterat, un 15, 2%. Per altra banda, les dades sobre violència fora de la parella revelen que un 21,5% de dones han sofert algun tipus de violència física o sexual al llarg de la seva vida. Les persones agressores eren en un 99,6% homes. En el cas de les violacions, només un 18,8% dels casos es produïen per un desconegut, la resta eren persones conegudes, amics o familiars. Malauradament, les dades sobre violència sexual no reflecteixen del tot la realitat, ja que només un 8% de les dones denuncien els fets. Per altra banda, l’estudi mostra que haver patit una violació multiplica per sis les probabilitats de tenir pensaments de suïcidi.
Feminicidis
Lillemor Christina Sundberg, Habibe E.I., Remedios Cortés i J. V. B. són les quatre dones assassina- des a les Illes Balears dins el 2020, fins a 41 a la resta de l’Estat. Les dades de Delegació de Govern contra la Violència de Gènere apunten que des del 2003 fins al 2020, les víctimes mortals en l’àmbit de la parella o l’exparella han estat 1074. Però, què passa amb aquelles dones assassinades fora d’aquests àmbits? Segons el portal web feminicidio.net, hi ha hagut dins l’estat espanyol un total de 80 feminicidis i assassinats de dones dins el 2020. Des de feminicidio.net, es compten també els feminicidis no íntims, lesbofòbics, infantils o per prostitució i tracta.
Combatre la violència masclista des de les institucions.
L’àrea d’Igualtat de l’ Ajuntament de Manacor va posar en marxa el Servei Municipal d’ Atenció a Dones Víctimes de Violències Masclistes. Així com explica la regidora d’Igualtat, Carme Gomila, des del servei es realitza una atenció integral a les víctimes en què s’ofereix informació sobre prestacions econòmiques, orientació laboral i derivació per l’atenció psicològica, jurídica o de protecció. Exemples de la seva tasca són la Xarxa de tutores del SOIB que va facilitar la contractació d’una vintena de dones víctimes de violència masclista i el Grup de Dones de suport mutu.
Segons expliquen, el que ha ajudat molt a la millora de l’atenció a les víctimes va ser la creació de la Taula de Coordinació per a la Prevenció i Intervenció de Violències Masclistes que aplega tots els serveis de les Illes Balears amb aquests tipus de competències. A més, d’aquesta taula han sorgit formacions específiques en matèria de gènere i una Guia de Recursos per a l’atenció adreçada tant a professionals com a víctimes de violència masclista. Segons afirma Gomila, el Servei Municipal d’atenció a Víctimes atén actualment a 75 dones, 40 de les quals han demanat assistència enguany. El 75% de les dones són migrants i presenten una major dificultat, ja que no disposen de xarxa social pròxima. A més, afirmen que atenen moltes dones joves amb infants petits i que la majoria de les seves parelles homes se’n desresponsabilitzen. Finalment, indiquen que el seu servei ha atès a quatre dones víctimes d’agressions sexuals i adverteixen que falten recursos per reparar les conseqüències psicològiques d’aquest tipus d’agressió.
Per altra banda, Jaume Riera, subinspector de la Policia Nacional de Manacor al càrrec de la Unitat de Família i Atenció a la Dona (UFAM) comenta que des del 2015 intenten “formar policies especialistes en violència de gènere que facin front aquesta xacra”. A part d’atendre delictes que ocorren dins l’àmbit intrafamiliar, se’n cuiden dels delictes relacionats amb la violència sexual i, darrerament en major mesura, l’assetjament a través de xarxes socials. La UFAM està distribuïda en la unitat d’investigació i protecció. Aquesta darrera s’encarrega del seguiment individualitzat dels casos de víctimes de violència de gènere. Riera indica que és essencial la coordinació entre els serveis que atenen les víctimes.
Finalment, l’Espai de Dones és una institució que per una banda, facilita la comunicació entre el Consell de Mallorca i l’Institut Balear de la Dona i els agents i organismes d’igualtat de Manacor i, per l’altra, realitza una tasca de formació i sensibilització imprescindible. Pel que fa a les dades de l’Espai, el servei d’Atenció Psicològic de Manacor va atendre entre els mesos de gener i octubre de 2020 a 70 dones i el servei d’Atenció Jurídic va atendre, dins el mateix període, 79 dones.
Sigui com sigui, els recursos públics destinats a combatre les violències masclistes i les dades disponibles fan veure que estam davant d’un problema estructural gravíssim. Passarà un altre 25 de novembre, però la violència hi serà present dia rere dia.
“Hem de cercar i assumir la nostra responsabilitat i no capficar-nos en la culpabilitat”
Si volem conèixer les causes de la violència contra les dones, entès aquest com un problema social i estructural, hem d’analitzar, necessàriament la figura d’aquells que la mantenen i perpetuen: nosaltres els homes. Conscients, però, que el mode de vida pensat i practicat dins el marc del patriarcat i el capitalisme afecta també negativament als homes, és evident que les implicacions per a les dones són tant diferents com exagerades. Només cal veure les dades exposades. Enrique Urbano, membre d’Homes Transitant, associació que reflexiona sobre les masculinitats, afirma que davant la violència masclista “hem de cercar i assumir la nos- tra responsabilitat i no capficanos en la culpabilitat”. Girar el cap a què anomena una “masculinitat tòxica” per treballar-ne “una de conscient i respectuosa” per tal de lluitar la igualtat. Sigui com sigui, el 25N -i cada dia-, ens ha de servir per ser conscients del que implica aquesta violència i, sobretot, com recorda Urbano “no agafar el protagonisme”. Dirigir els nostres esforços a gratar cap a dins i observar cap a fora, aprendre de l’art de fer-se cap a un costat i amollar els nostres privilegis, “aquesta és la tasca impor- tant”, apunta Urbano. A més, destaca que “el feminisme fa tres segles que fa sensibilització i formació”, nosaltres ens hem d’inspirar d’aquest moviment per aprendre i desaprendre i, també, per mirar de cara quina és la nostra implicació en la violència que exercim contra les dones.
