Laura Vinusa Baliu viu en un habitatge gestionat per la cooperativa Sostre Cívic, a Barcelona. Parlam amb ella perquè ens expliqui la seva experiència personal convivint amb aquest model cooperatiu.
Quins foren els motius que vos empengueren a viure en habitatge cooperatiu?
Sobretot perquè, per una banda, estic d’acord amb el projecte de la cooperativa Sostre Cívic i, per altra banda, per necessitat. A Barcelona els lloguers estan pels núvols, no es poden pagar si no comparteixes o si no vius en família. En el meu cas, com que jo visc sola, em va acabar el contracte del pis i l’increment que em demanaven era exagerat. I era un pis antic, del barri de Sants, que necessitava reforma. Llavors, vaig mirar quines opcions tenia, i va sorgir l’oportunitat de llançar-me en aquesta cosa nova, de la qual no en tenia cap referència. A part, sempre he estat en moviments cívics, no m’era tan estrany.
Quins avantatges té aquest model d’habitatge?
L’avantatge principal és que no estàs dins la dinàmica dels lloguers de Barcelona. La ciutat ja no és per als qui hi vivim, sinó per als turistes. En el cas de l’habitatge cooperatiu, fas una aportació inicial raonable, que se’t retorna si vols marxar, i pots estar-hi tant de temps com necessitis. I per la part humana, hi ha més participació de tothom en el projecte, hi ha una voluntat de compartir i d’ajudar-se entre veïns, i de no tenir les portes tancades de cara a la resta de comunitat. No és que estiguem fent vida junts tot el dia, però tenim espais que podem compartir. I això és important, perquè l’aïllament de les ciutats de cada dia és més exagerat.
I quins són els inconvenients?
Un inconvenient pot ser que s’ha de tenir temps per a dedicar al projecte. Hi ha assemblees periòdiques i comissions que s’encarreguen de diferents tasques (economia, manteniment, de barri…) i la gent ha mirar de participar-hi. Si tens una vida ajustada d’horaris, aquesta manera de funcionar requereix temps i compromís.
Com és l’organització interna de casa vostra?
Nosaltres no som autogestionats totalment, comptem amb la gestió de Sostre Cívic. Però sí que gestionem coses relacionades amb el dia a dia, com el manteniment de segons quines zones, l’organització d’activitats de cara al barri, de sopars comunitaris, etc. Hi ha altres comunitats que sí que són totalment independents.
Penseu que cal fomentar, des de les institucions, aquests tipus d’iniciatives? Per què aquest model no té més èxit, a casa nostra, i sí en altres països d’Europa com Dinamarca?
De vegades rebem visites de personals d’ajuntaments d’altres localitats i sovint no acaben d’entendre com funciona la cosa i en desconfien, els costa posar en marxa iniciatives com aquesta. En alguns casos em sembla que volen explotar els terrenys i guanyar més diners, senzillament. És una qüestió de prioritats, m’imagino. Suposo que anirà agafant força, perquè en altres països, com dius, ja fa anys que funciona molt bé. I aquí solen arribar les coses tard, però arriben.
