Pau Oliver Quetglas (Inca, 1999) és una jove promesa de l’orgue que ha decidit emprendre el camí de renovar la música per a l’instrument, mesclant-la amb elements electrònics i amb altres disciplines com la dansa contemporània. Dia 20 d’abril oferirà un recital al convent de Sant Vicenç Ferrer, juntament amb la ballarina Andrea Roures. L’entrevistam perquè ens en parli.
Com ha estat la teva trajectòria? Quins projectes hi ha hagut abans d’aquest?
La veritat és que poca cosa. He tocat els teclats amb alguns grups com Xarxa, o més recentment amb el cantautor palmesà Marc Mas.
I la teva formació musical, en què ha consistit?
Vaig estudiar a la Factoria de So de Santa Maria i després a l’ESMUC, a Barcelona. Però no he acabat cicle de quatre anys de Musicologia, ara mateix estic en un any sabàtic i intentant agafar perspectiva.
I com va ser que començares a tocar l’orgue?
Jo anava a classe a Sant Francesc d’Inca i el meu mestre de música, en Tomeu Manresa, un dia ens va dur a veure l’orgue. I aquell dia vaig quedar tan acollonat de veure aquell instrument tan gros, que feia tantes coses, amb tants de botons pertot! Tenia 8 anys, en aquell moment, i vaig quedar tan astorat que me va sortir riure. I el mestre me va dir això tan típic de “ens contes de què te’n rius, i riurem tots?”, i em va castigar. Això va ser el meu primer contacte amb l’orgue.
I has anat fent recitals, després d’aquest primer contacte accidentat amb l’orgue?
Bàsicament, quan vaig estar internat als Blavets de Lluc, durant quatre anys, me vaig posar a estudiar piano. I quan me deixaven també tocava l’orgue. I, llavors, a Inca tocava l’orgue a gairebé totes les misses que me deien, quasi cada dia. I ja després, amb 17 anys, vaig començar a fer concerts pròpiament dits: a Inca, a Santanyí, etc.
En què consistirà el recital de dia 20 d’abril al Convent?
Volia presentar un concepte diferent de la música d’orgue. Hi haurà una part del concert que serà música barroca i l’altra, més contemporània, també amb composicions meves també i amb certa part d’improvisació. A la part contemporània usarem sintetitzadors, seqüenciadors, també modificarem electrònicament el so de l’orgue.
I quin repertori hi tocaràs?
A la part barroca, tocarem Juan de Cabanilles, Nikolaus Bruhns i Bach. A la part més moderna, hi haurà peces de Nils Frahm, Philip Glass i dues peces meves.
Hi ha una part de dansa contemporània. Com heu maridat les dues disciplines?
Serà un experiment musical total. N’Andrea Roures, ballarina contemporània, improvisarà sobre les peces més modernes, que inclouran passatges més lliures i allargats.
