Skip to content

“Volia fer un llibre senzill sense perdre, com és normal, el lirisme ni la qualitat”

Parlam amb Jaume Mesquida i Sansó (1948). Nascut a Palma, però viscut, de sempre, a Manacor; primer fuster, després poeta prolífic. Darrerament, ha guanyat el premi Rei en Jaume de l’Ajuntament de Calvià amb el poemari “Trossejant la memòria”.

Què heu volgut transmetre amb aquest poemari? Com ha estat el procés de creació?
La idea era escriure un llibre molt senzill, sense perdre, com és normal, ni el lirisme ni la qualitat. I aquest poemari té 100 poemes, però molt curts, que moltes vegades són gairebé aforismes. Jo, a aquest tipus d’escriptura, li dic la poesia de silenci, perquè amb molt poques paraules vols dir molt. I el poema et queda a dins la pàgina com una illa a dins d’un oceà. Molt petit.

És important llegir altres autors per a crear?
Sí, les influències sempre són importants. El que passa és que després de molts d’anys de llegir poesia i després d’haver publicat 78 llibres, idò les influències de cada vegada són més poques i podria dir que ja quasi tenc la meva veu. Però sí, sempre te venen influències noves, i de fet les cerc perquè necessit agafar noves perspectives, però de cada vegada són influències més triades.

Sou, certament, un escriptor prolífic. Com ho feis per a escriure tant? Ho teniu integrat dins la rutina?
Un moment donat, jo era un fuster que tenia un taller i escrivia poesia, i ara som un poeta que feia de fuster. I ara tenc moltíssim de temps. I la veritat és que tenc moltíssima de facilitat per escriure poesia. Llavors, un altre tipus de text, l’he de pensar molt més. Però amb la poesia, no sé per què, tenc molta facilitat. I tu diràs, com te ve la inspiració? Idò davant l’ordinador. Primer escric a mà i després ho pas a la màquina.

Escriviu tant en català com en castellà, fet que en alguns cercles pot ser polèmic. D’on sorgeix aquesta decisió?
Jo tenc 75 anys i a l’escola vaig aprendre el castellà. I als 40 anys, després de publicar alguns llibres de provatures, me vaig trobar que era analfabet en la meva llengua. I vaig anar a classes i a partir de llavors vaig escriure també en català. De fet, aquest és el meu 27è llibre en català. Però a mi també m’interessa publicar a Madrid i als territoris castellanoparlants, de vegades el nostre territori trob que queda petit.

Recentment heu guanyat el premi de poesia Rei en Jaume de Calvià. Què suposa això?
La poesia és un gènere molt difícil de publicar, si no és a través de concursos. Hi ha una recompensa econòmica que, evidentment, s’agraeix, però sobretot la importància que tenen és que si guanyes, publiques el llibre. I em sent afortunat d’haver guanyat el Rei en Jaume, perquè enceta una col·lecció de poesia que, ben segur, serà interessant.

Back To Top
Search