Vint anys donen per a molt. Hem vist néixer el mite de Rafel Nadal al mateix temps que la figura del dimoni gros esdevenia gegantina primer i qüestionada després pel vet a la possibilitat que les dones puguin ballar per Sant Antoni. Hem vist arribar el tren des de Palma i com també s’impedia que pogués arribar a Artà. Hem vist esbucar un pont acabat de construir i com s’esbucaven també els ponts entre el longeu batle Antoni Pastor i el seu president José Ramón Bauzá. Hem vist Catalina Riera i Pedro Rosselló de batles, i com també repetia a la batlia després d’una moció de censura Miquel Oliver. Hem vist envellir carregat de saviesa i valentia Jaume Santandreu i tota una generació de manacorins que havien regit els destins del municipi. Hem viscut el boom del lloguer turístic, símbol de la demomcratització i la massificació turística alhora. I una pandèmia que va paralitzar la vida i l’economia en termes que mai no hauríem pogut imaginar, com tampoc hauríem imaginat mai que les restes d’Aurora Picornell poguessin ser al cementeri de Son Coletes. I nosaltres hi hem estat per contar-ho.
Mil magrebins fa vint anys
Fa vint anys miràvem com la comunitat musulmana de Manacor celebrava la fi del ramadà.La població procedent del Marroc s’ha multiplicat per quatre aquests darrers vint anys. Aquella mateixa setmana s’aprovava la reforma de l’estació per dur-hi el tren des de Palma. El desaparegut Teatre de Guerrilla actuava a Vilafranca.
El nostre primer Sant Antoni
No hi ha dubte que els primers anys del segle XXI significaren l’esclat definitiu de la festa santantoniera a Manacor. L’anunciàrem i la visquérem amb la mateixa passió que el poble. Aquell mateix 2003 ja pagàvem les zones verdes a preu de canari jove i a la plaça de les Verdures anunciàvem com ara recentment, la recuperació de la peixateria.
Neix un mite
Visquérem l’eufòria manacorina per la primera victòria a París d’un encara adolescent Rafel Nadal. Després hem celebrat fins a 23 Grands Slams més del tennista manacorí. Majórica i el CEIP Jaume Vidal vivien controvèrsies de caire diferent. Una per no extingir-se, l’altre per no multiplicar-se… La demanda de places escolars continua.
L’absurd del pont
No hi hagué marxa enrere. El pont del riuet, construït feia pocs anys, s’esbucaria al cap de pocs mesos per ordre judicial. Encara ningú més que els ciutadans n’ha assumit la responsabilitat.Les obres per l’arribada del tren i la discussió cívica per aclarir quin model de ciutat volíem completaven el número previ a les festes de Pasqua del 2010.
Pastor i Bauzà, barallats
L’aleshores batle de Manacor, amb l’única majoria absoluta de la història de Manacor, es mantenia amb la vara de batlia però ara fora del PP. Mentre Nadal continuava sumant títols, Tomeu Matamalas publicava nou llibre i començaven les manifestacions contra la política educativa de José Ramón Bauzá i el TIL:
El capellà Collet, sempre
Sempre en el nostre imaginari i en el nostre pensament, Jaume Santandreu ha concedit nombroses entrevistes a Cent per Cent. En aquesta ens contava la seva volta al món en trenta dies i la feina a Sa Casa Llarga. Miquel Serra presentava nou disc i vaga als centres educatius una altra vegada.
Lloguer turístic
4.000 places de lloguer turístic es constituïen a Manacor per executar la “democratització” de la gallina dels ous d’or de Mallorca. Joan Gomila desmentia els rumors de retirada just abans de les festes de Porto Cristo. Cent per Cent iniciava una nova era, més ben imprès i amb una nova imatge.
Un batle nou i un de vell
Després de la moció de censura tres anys abans, Miquel Oliver i MÉS-Esquerra tornaven a guanyar les eleccions a Manacor. Oliver tornaria ser batle, com ho tornava ser també Mateu Puigròs a Sant Llorenç per enèsima vegada. Bel Aguilar, precursora de l’esport femení, era la pregonera de les Fires i Festes d’aquell any.
Covid-19 i exèrcit
En el nostre passat recentíssim hi ha la pandèmia de la Covid-19, esdevinguda assumpte d’estat. Tant que dugué l’exèrcit espanyol a tutelar les “dolenties” de la gent manacorina. Mentre els manobres continuaven fent feina i Serveis Socials mirava de donar una mà als qui no en podien fer, la poesia obria finestres de bellesa i esperança.
El símbol de la veritat
Fa poques setmanes es confirmava la identificació de les restes d’Aurora Picornell a Son Coletes. Una sorpresa majúscula que venia per confirmar, una vegada més, la realitat d’una barbàrie inexplicable. El solar de Majórica tornava a ser a l’ull de l’huracà. Els representants manacorins del Consell d’Infants de Mallorca, alabats.
