Bel Maria Pascual (Son Macià, 1982) , Cati Barceló (Son Macià, 1976) són respectivament la presidenta i la secretària de l’actual junta directiva de l’associació de veïnats de Son Macià. Comparteixen junta des del 2022 amb Carme Frau (vicepresidenta), Miquel Perelló (tresorer) i els vocals Sandrine Martins, Agustín Russo i Maria Joana Juan.
Quins fronts oberts teniu ara mateix?
Per una part, el de Ca les Monges. Hi ha preocupació per part de molts de macianers, perquè és una qüestió que fa molts d’anys que dura, des que les monges se’n varen anar. La gent vol que sigui un espai per a ús del poble. Les darreres juntes de l’associació ja han mirat de tocar portes en aquest sentit. Recentment es va crear una comissió amb l’objectiu de donar resposta a aquest sentiment. És un espai que sempre ha estat del poble i que hauria de ser del poble, perquè a banda de ser el Convent, era l’escoleta d’infants, i era el lloc on s’administrava l’administració. L’edifici és propietat de les monges de la Caritat, i l’ideal seria que l’Ajuntament el compràs. N’hem parlat amb el batle, que a més és el nostre delegat.
I com respira, la cosa?
Ens reunírem amb els representants dels diferents grups polítics perquè els volíem traslladar que volíem un compromís de part de l’Ajuntament perquè independentment de qui governi es mantengués aquesta idea. A més d’aquest consens, també crèiem molt necessari que hi hagués un centre de dia per a persones majors a Son Macià, i que precisament es pogués donar aquest ús a l’edifici. Ho traslladàrem així i s’ha aprovat una moció conjunta on totes les forces es comprometien que el tercer centre de dia que es construesqui al municipi sigui a Son Macià. El poble vol que a més, aquest centre de dia pugui ser a Ca les Monges.
Però això no surt a la moció.
No, no hi ha el compromís que es pugui comprar aquest espai.
A banda de Ca les Monges, què més teniu en marxa?
La celebració de les festes. Tradicionalment les patrocina l’Ajuntament, però qui les organitza és l’associació. Estam orgullosos de poder organitzar les festes nosaltres, perquè són les que creim que el poble es mereix i vol. Per a nosaltres és una forma de dinamitzar un poble petit com el nostre. Só unes festes molt participatives, que conserven tradicions que són específiques del poble. És una manera de no estandarditzar-nos. A més, qui hi dugui una curolla sempre hi pot dir la seva. Intentam que siguin unes festes que venguin del poble mateix i que no siguin una verbena i el que se sol fer típicament.
Quines són aquestes festes?
Les patronals, per la Marededeu d’Agost, que enguany duraran quinze dies. Nadal, amb actes per a infants, matines, els Reis… Sant Antoni, amb la trobada de dimonis, la revetla i les beneïdes, amb un obsequi per a tots els participants. La ximbombada pels darrers dies, amb un concurs de glosa escrita. I el qui guanya el concurs és l’encarregat de fer les cançons per a les Sales que cantam el dia de Pasqua. I finalment feim una paella en una data pròxima al primer de maig. Anam a l’escola del Puig d’Alanar.
Com és la relació amb l’Ajuntament? N’estau contents?
Sempre ens han respost i estan presents. No tenim problema, ja sabem més o manco el que podem i no podem fer. Sempre hi són per respondre. Una altra cosa distinta és el que puguin o no puguin fer. La nostra feina és protestar, demanar, donar branca. I aquí ja hi ha la capacitat de l’Ajuntament. Sempre intentam fer arribar aquestes demandes, i no tot s’arregla.
Què és el que no s’arregla?
Per fer unes festes ja sabem el que hem de menester i sabem que hi ha un departament. Es fa cada any i tot funciona. Això circula i et contesten. En canvi hi ha demandes que són concretes i no es resolen. Per exemple, les voreres dels camins, que no es fan netes adequadament. I Son Macià té molts de camins i camades amb les voreres que no pots passar. Fa un any que no veim la màquina per aquí, ens diuen que està espenyada. Si has vengut de Manacor deus haver vist dos cons, hi són de la darrera ploguda grossa i encara no s’ha arreglat.
Teniu els serveis públics necessaris?
Podem dir que sí. Tenim escola nova, però la queixa és que no es fa el manteniment de l’edifici així com toca, perquè no hi ha un personal qualificat per cuidar-se’n. Hi ha problemes que passen d’un any a l’altre. S’havia de reordenar el trànsit de dins el poble perquè per la plaça ara no hi passen cotxes. Idearen un sistema provisional, perquè tenien una idea… i per ventura la tenen allà escrita i encara no l’han posada en pràctica.
Sou perifèria de la perifèria. Com creis que us afecta?
Hem de fer renou perquè sàpiguen que hi som. Les incidències tarden a arreglar-se. Nosaltres tenim la perspectiva del nostre poble i no sabem què passa als altres llocs del municipi. Potser a les voreres d’altres bandes també hi ha herbes. El que feim nosaltres és insistir, però això dels camins, per exemple, hauria de ser una cosa rutinària, no una demanda que haguem de fer nosaltres.
Estau contents de la neteja i la recollida de fems?
L’agranadora ve cada dia i la veritat és que el poble no es veu gaire brut. Una altra cosas és la recollida porta a porta. Hi ha molta de gent que no viu dins el poble, i han de venir a dur el fems al contenidor, que no està posat a les hores exactes que diuen. Un dia hi és i l’altre no. De vegades el contenidor està ple, perquè només n’hi ha un. I d’altres vegades el duen molt petit.
En termes de sanitat, teniu el que heu de menester?
De dilluns a divendres hi ha una metgessa i una infermera. Però si tens una urgència has d’anar a Manacor. Segons quines urgències les haurien de poder atendre aquí. De totes maneres, fan domicilis i cures, control del cintron, glucèmies, tensions…
Com veis Son Macià? Ha crescut? Hi ha la mateixa població? Ha vengut molta de gent de fora?
El nucli del poble s’ha envellit, és la gent d’aquí. Les foranes han crescut molt. Però la gent participa. Els veus a les festes… Molts són gent de Manacor que han vengut a viure aquí. Tenim una escola petitona i també hi venen nins que no són d’aquí… però hi ha places a bastament. A més, aquests infants després venen al poble per festes, també, perquè al cap i a la fi tenen els amics aquí.
Per a la gent d’edat hi ha tot el que fa falta?
Hi ha persones que van al centre de dia de Manacor, han de venir a cercar-los amb un bus… igual que tenim una escola, un espai de persones que necessiten ajudes també ens aniria bé. Tenim una associació de la tercera edat molt activa, i que proposa tasques als associats que ajudin a no perdre autonomia… però arriba un moment que necessites unes altres cures i estar acompanyat d’una altra manera. Aquí encara moltes famílies cuiden els seus majors, i un centre de dia els donaria aquelles hores de descans. A més, els usuaris compartirien espai amb altres persones amb qui s’han conegut tota la vida.
I per al jovent? Els adolescents i els joves que acaben de sortir de l’ou, tenen on agombolar-se?
Aquí no hi ha activitat per a aquesta edat. Tenim el camp de futbol tancat i els joves hi boten per anar-hi a jugar, perquè per obrir-lo s’han de demanar permisos al Patronat d’Esports de Manacor. El camp de bàsquet sí que està obert. Els més grans se’n van a fora, però tornen, o tornen per festes, o cerquen un habitatge per aquí. Al cap i a la fi, avui en dia, Son Macià és molt a prop de tot.
Son Macià ha estat pioner en el tema d’organitzar festes d’una altra manera.
Sí. El secret és perquè a l’organització hi participa qui vol. Això es va fer així de bon principi i s’hi continua fent. Quan qualcú digui que ens hem cansat, tendrem les mateixes festes que tenen als altres llocs.
A l’estiu sou més?
Hi ha gent de Catalunya que ve cada any per festes. O estrangers que també venen per festes. A moltes cases de fora vila hi viuen tot l’any. Els alemanys venen molt a sopar a plaça cada dia.
Interactuen, però, viuen macianerament?
Depèn de les persones. N’hi ha que ja són d’aquí, gent de la tercera edat, o altra gent jove que ha vengut amb infants… D’altres tenen una altra idea del que és viure aquí. Ara bé, quan ets a un lloc petit coneixes totes les persones que hi viuen: saps qui són, on viuen, on fan feina… També, ara que hi pensam, hi ha la Son Macià Foundation, un grup d’alemanys que es va activar el temps de la pandèmia amb l’objectiu d’ajudar les persones que ho necessitin. Han organitzat concerts… varen dur un tenor italià, varen comprar instruments per a l’escola…
Teniu un referent de l’Ajuntament al poble? Un funcionari?
No. El batle ve dos horabaixes al centre cívic per si li volem consultar res. Fins que es va jubilar teníem un policia local assignat. Ara tenim una persona de la brigada que compartim amb Cales i Cala Murada, i n’estam molt contents. La biblioteca està oberta cada horabaixa. Darrerament també hem aconseguit que algunes activitats de l’escola d’adults es facin també a Son Macià: ioga, pilates, macramé… Hi va bastanta de gent.
Hi ha macianers que tenen un parlar com a de Felanitx. Què creis que sou més? Manacorins o felanitxers?
A Son Macià conservam la llengua, el jovent encara té molt de vocabulari. A la part de Manacor això s’ha perdut un poc, per ventura. Hi ha una cosa curiosa (diu Cati Barceló) el meu germà xerra ben manacorer, i jo felanitxer. Depèn d’on venim, quins són els nostres antecedents i amb qui ens relacionam. Aquí hi ha vengut a viure gent de Felanitx, però també de s’Horta, per exemple. Però vaja, conservam l’accent perquè l’utilitzam.ee
