Els bons propòsits per al 2025: Tendrem piscina? Es recepcionarà Cales? Es faran les escoletes de Portocristo i s’Illot?

Què troben els portaveus municipals de la gestió del 2024? Amb quines perspectives afronten el 2025? Què demanen als Reis?

1. Què ha estat el millor del 2024?

2. I què ha estat el pitjor, d'aquest any que ara tancam?

3. Què demanaries als Reis d'Orient per al 2025?

Miquel Oliver, batle de Manacor

“La manca de consens polític i, fins i tot podríem dir de sentit d’estat, ens ha impedit avançar en projectes imprescindibles”

1. Sense dubte, el millor d’aquest 2024 ha estat poder posar la llavor per impulsar polítiques progressistes que contribuiran a pal·lliar dèficits històrics al nostre municipi.

Enguany ha estat clau per establir els fonaments d’un futur millor. Entre els projectes estratègics que començaran a veure la llum el 2025, destacam la construcció de les noves escoletes a Porto Cristo i s’Illot, una aposta ferma per garantir l’educació i el benestar de les famílies del municipi des de les primeres etapes.

També hem avançat substancialment en la construcció de la potabilitzadora de Manacor, una infrastructura essencial per garantir l’accés a l’aigua de potable, un dret fonamental per a tots els ciutadans i ciutadanes.

A més, hem fet feina en el disseny i planificació dels refugis climàtics a les escoles, espais que seran fonamentals per fer front als reptes del canvi climàtic, oferint zones segures i confortables per a la nostra gent en moments d’extrema calor o altres fenòmens meteorològics.

Els Patis Oberts han estat una altra de les fites estructurals per poder garantir espais de lleure segurs per als infants i adolescents. Això, a més de la posada en marxa de la Unitat Cívica de la Policia Local, clau en matèria de convivència, compliment d’ordenances i benestar animal.

2. Si hem de fer balanç dels reptes i dificultats que hem afrontat com a municipi, aquest 2024 ha estat un any complicat en molts aspectes, i no podem obviar que no haver comptat amb la majoria necessària per tirar endavant polítiques que consideram essencials per millorar la qualitat de vida dels nostres veïnats i veïnades.

La manca de consens polític i, fins i tot podríem dir de sentit d’estat, ens ha impedit avançar en projectes imprescindibles com la reforma de la plaça de Ramon Llull, un espai que necessita urgentment una transformació per ser més funcional i acollidor; la pacificació d’espais públics com la plaça des Cós, clau per a una convivència més amable; o la reforma i rehabilitació del Claustre, un patrimoni històric que mereix estar a l’alçada del seu valor cultural.

A més, les conseqüències de la DANA que va afectar greument el nostre municipi han suposat un cop dur per a moltes famílies i infraestructures, posant de manifest la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció i resposta davant emergències climàtiques.

Un altre dels grans reptes ha estat la dificultat per avançar en assumptes clau com l’emergència habitacional, un problema que afecta especialment els col·lectius més vulnerables, i la manca de recursos públics per afrontar dèficits històrics en infraestructures públiques, essencials per al benestar de la ciutadania.

També hem trobat a faltar un major compromís del Govern de les Illes Balears en el finançament de projectes estratègics per a Manacor, una ciutat que, com a capital de comarca, assumeix unes necessitats que sovint no es veuen reflectides en les inversions. Retards com el del nou centre de salut o la denegació de subvencions per millorar la gestió de l’aigua a la comarca del Llevant són exemples que ens preocupen profundament.

3. Malgrat aquestes dificultats, des de l’equip de govern som caparruts i feim una feinada per superar aquests obstacles i trobar solucions que responguin a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes.

Continuarem lluitant i fent feina perquè Manacor pugui prosperar com es mereix.

Núria Hinojosa, portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Manacor.

“El pitjor d’aquest 2024 han estat les pèrdues de Sebastià Riera i Antònia Matamalas”

1. Les ganes del poble de Manacor per tirar endavant i fer coses, tot i el poc suport a la participació ciutadana que fa l’Ajuntament. Les iniciatives impulsades pels col•lectius socials han demostrat que, quan la gent s’ajunta, és capaç de millorar la realitat d’una forma brutal. A Manacor tenim la sort de comptar amb infinitat d’exemples: feim unes festes impressionants gràcies a entitats com el Patronat de Sant Antoni, l’Obreria de Sant Jaume, Renou Col•lectiu o les associacions de veïnats de cada racó del municipi. El programa cultural es nodreix amb iniciatives de s’Agrícola, l’Obra Cultural, els Amics del Museu, La Fornal, les acadèmies de dansa, s’Escat, Caterva, Neura… Creu Roja, Càritas, Projecte Home o la Fundació Trobada no deixen mai de donar suport als més vulnerables. Les Dones de Llevant i l’Assemblea antipatriarcal sempre hi són en la defensa i l’impuls a la igualtat. Aquestes entitats i moltes més que no he anomenat mereixen el nostre reconeixement perquè any rere any fan de Manacor un municipi molt millor.
2. Sens dubte, el pitjor ha estat la pèrdua de Sebastià Riera i d’Antònia Matamalas, dues persones referents i que han deixat un buit insubstituïble a Manacor. També ha estat una molt mala notícia la dimissió de Quico Gil com a president dels veïnats de Porto Cristo. A l’apartat de política municipal, el pitjor és la inestabilitat política que provoca un govern en minoria i que, a més, no és capaç de posar fil a l’agulla als grans objectius que tenim pel municipi. Encara no ha arribat l’aigua potable, la brutícia està més present que mai als carrers, Cales de Mallorca continua sense ser recepcionat, no han començat ni una sola obra pública, etc.
3. Deman als Reis que el nostre municipi tengui les instal•lacions públiques que se mereix: que puguem recuperar la piscina municipal, que comenci ja la construcció de les escoletes 0-3 de Porto Cristo i s’Illot i redactin el projecte pel casal de joves que necessita Manacor. També m’agradaria que l’Auditori sigui un espai obert a tota la ciutadania i a totes les expressions artístiques.

Antònia Llodrà, delegada de Portocristo i 1a tinent de batle

“Pel 2025 esperam poder comptar amb un Punt Verd a Portocristo i un a s’Illot”

1 i 2. El pitjor de 2024 ha estat la DANA que el mes d’octubre va assolar València. A la vegada, però, va treure la part més solidària de tothom i la podríem valorar com un fet positiu. En l’àmbit municipal, l’aprovació de la incorporació de romanents de final d’any ens permetra poder fer les inversions necessàries a tot el municipi. Sobretot per Portocristo i s’Illot. Una part negativa és tota la quantitat de deixalles que s’abandona als nostres carrers diàriament, tot i haver-hi un servei gratuït de recollida de voluminosos.

3. Pel 2025 esperam poder comptar amb un Punt Verd a Portocristo (encara que no sigui el definitiu per a nosaltres) i un a s’Illot, així com les esperades escoletes. Aprovar el pressupost de 2025 farà que tant Portocristo com s’Illot puguin tenir uns pressuposts més propis.

Maria Antònia Sansó, portaveu del Grup Municipal Popular

“La casa ja fa aigües, governen d’esquena al carrer”

1. Des del punt de vista municipal el millor de tot del 2024 és que ja ha acabat.
2. ⁠El pitjor és la gestió (en general) de l’equip de govern. La casa ja fa aigües, governen d’esquena al carrer. No acabarà bé.
3. Deman seny i sentit comú. Seny i sentit comú, que és el que des del Partit Popular intentam aplicar sempre.