Fa deu anys que el Rubén Gallardo (Felanitx, 1992), que va estudiar Producció Musical a Saragossa, es dedica a la composició de bandes sonores per a pel·lícules. Ara, ha rebut un premi com a millor compositor en el festival internacional Films in Fest de Nova York, on concorria amb les bandes sonores de quatre curtmetratges.
Com arriba un jove mallorquí al món de la composició musical de bandes sonores en l’àmbit internacional?
A partir dels quatre anys vaig començar amb la música a partir de mon pare, perquè ell és músic. Tot el que ell em deixava tocar jo ho tocava. A poc a poc em vaig ficar dins el món del teatre, guió, direcció… tenia clar que volia dedicar al món de l’espectacle però no tenia clar com ho faria. Amb el pas dels anys vaig decidir enfocar-me només amb la música. Un amic em va demanar tres o quatre notes per a una peça. Li va agradar tant i em vaig sentir tan còmode que vaig fer tota la banda sonora. Allò va ser com una obertura d’aquest camí i enguany ja fa deu anys d’això.
Fas feina a Manacor o vius a l’estranger?
A ca nostra tenc el meu estudi. Avui en dia les tecnologies et faciliten molt poder parlar amb directors d’àmbit estatal o internacional. No és com un actor, que ha de ser al set de rodatge.
Deus haver tengut temps de fer molta de feina, en deu anys.
He fet entre trenta i quaranta bandes sonores de pel·lícules, ja siguin curtmetratges o llargmetratges, i també documentals.
En professions d’aquesta casta no és senzill viure’n, com a mínim al principi.
Actualment és la meva professió, però durant un temps sí que vaig haver de compaginar-ho amb altres feines, que, a més, no tenien res a veure amb tot aquest món. Gràcies a aquestes feines he pogut ajudar la meva família a pagar els estudis, i també el muntatge de l’estudi a ca nostra.
Ara segurament tens més marge de maniobra, però en primera instància devies haver d’agafar tot el que t’arribava.
Al principi has d’agafar tots els projectes, per adquirir coneixement, i per treballar molts de tipus de gèneres cinematogràfics. Al principi és ver que no pots ser triat. A mi personalment m’agraden els projectes amb repetes, amb coses que no hagi fet mai o que surtin del que havia fet fins a aquell moment.
En quin mercat fas feina? El món del cine és immens…
Faig feina arreu de tot el món. Ara mateix tenc projectes al Regne Unit, al Canadà, a Nova York i a Austràlia, a part de les produccions que també pugui fer per aquí.
En quins gèneres estàs més avesat a fer feina?
M’agrada la varietat que hi pugui haver. Abans estava molt centrat en el drama, perquè m’agrada molt fer plorar la gent, però també he treballat el curtmetratge de terror psicològic… he posat una orquestra simfònica per a un drama, o també amb coses més sintetitzades, com en un cas que havia d’aconseguir que el públic retrocedís als anys vuitanta.
Et cuides exclusivament de la composició?
Normalment sí, però depèn una mica del projecte i del temps, que també pots fer un poc d’enregistrament de determinats instruments, o fins i tot pots arribar a cuidar-te’n tu mateix de tota la mescla i del tema del so en general.
Les teves composicions estan pensades per sortir directament de l’ordinador o poden ser interpretades també amb instruments reals?
Això depèn una mica del pressupost. Jo faig les dues coses. Però és cert que fins i tot en pel·lícules conegudes i de gran pressupost de vegades s’opta directament per la via virtual. Jo intent anar sempre amb instruments reals, m’estim més que siguin músics. Si és una orquestra, comandarà el director, si és una cosa més reduïda, o bé anam al meu estudi, o bé anam allà, però és bo tenr el teu equip de músics. Jo en tenc a Manacor, però també a Galícia i a Astúries. Depèn una mica del projecte. La col·laboració amb els músics també suposa un afegitó de qualitat i d’aportacions a la meva feina.
Et deus haver de posar d’acord amb el director sobre les seqüències que han de tenir banda sonora.
Sí, és la persona que em diu què vol a cada moment. Si vol que tengui tons de comèdia, o de drama, i també quan vol que comenci i acabi la música. Tu fas una feina d’encàrrec. De totes maneres, els directors amb qui treball em donen molta llibertat a l’hora de poder aportar. I si no acaba d’encaixar ho negociam. S’ha de tenir present que el silenci també és un recurs, i al contrari, potser on hi havia un silenci hi afegeixes una nota fixa per donar-hi més èmfasi.
Fent una mitjana, quin percentatge de minuts d’un film compta amb banda sonora?
Pot arribar perfectament al 70 o 80 per cent dels minuts, tot i que hi ha projectes que és la meitat o menys. Vaig fer un film de terror on la banda sonora era d’un cinquanta per cent del temps. També és ver que feim feina amb un tall d’una cosa que no està acabada, i que quan ho ajunten tot de vegades poden tallar fragments que quedaven massa carregats damunt segons quins diàlegs.
De totes maneres, sí que hi deu haver una bona part de la banda sonora que es repeteix. Una vegada trobades unes notes surten reiteradament…
Sí, això és el letimotiv, la firma, la marca d’aquella pel·lícula. Aquest recurs el repeteixes durant tota la pel·lícula. També hi ha personatges o espais o moments que poden tenir la seva frase musical.
Sovint hi ha pel·lícules que recorren a cançons ja conegudes per incorporar dins la seva banda sonora. Això també és feina teva?
No. D’això se’n cuida el director, que diu “aquí hi posarem aquesta cançó”. També d’altre vegades hi ha grups de música que graven cançons específicament per a una pel·lícula. La meva feina és enllaçar-ho també amb la música que hi hauré aportat jo.
Deus haver de mirar moltes pel·lícules, per tenir referències i per prendre exemple.
Normalment quan et vols dedicar a la composició per a cinema, també has de coneixer cinematografia, has d’entendre el llenguatge, els gèneres, i això significa que has d’estudiar pel teu compte. Anar al cinema per a mi és com anar a escola, hi vaig una vegada o dues cada setmana. I suposa un aprenentatge, però d’altres vegades també pens: “Jo aquí ho hauria fet d’aquesta manera o d’aquesta altra”.
Avui qui més qui menys té un bon equip de so i una bona pantalla a ca seva. És comparable, l’efecte que s’aconsegueix amb el de la sala de cinema?
Pots tenir un molt bon equip, o una bona sala de cinema a ca teva, però la sala de cinema ens dona una experiència i una qualitat visual i sonora molt més immersiva. No hi podrem competir mai, a ca nostra. Per exemple, la pel·lícula Interestelar, amb aquella qualitat sonora i visual no la veuràs igual a ca teva que al cinema. La qualitat que hi ha a un cinema no té preu, passes molt de gust d’anar-hi.
Als cinemes podem veure tot el que surt, vivint a Mallorca?
Al final el mercat és tan gran que les platoformes digitals han ajudat però també han fet mal. Pots tenir un títol a la plataforma, però també et trobes que hi ha pel·lícules que al cinema duren una setmana en cartellera. Pareix que només hi té cabuda el cinema comercial, que no hem d’oblidar que ve del cinema independent, que n’hi ha molt més.
Qui són els teus referents?
Sobretot Hans Zimmer, que és el que ha fet les bandes sonores de pel·lícules com Interestelar, Piratas del Caribe, El Rei Lleó, Gladiator… Va un poc en la mateixa línia de grans compositors de sempre com Ennio Morricone o John Williams.
Què t’atreu d’aquest compositor?
A cada nova banda sonora introdueix sempre una cosa nova que no t’esperes. A Interestelar, per exemple, va introduir la música d’un orgue d’església a una pel·lícula de ciència ficció. A Dune hi ha posat un instrument armeni…
Has estat premiat a Nova York. Explica’ns-ho.
Hi havia quatre projectes amb música meva que es presentaven a aquest festival, tres dies abans de la gala varen telefonar a dues de les productores per avisar-les que estàvem nominats, però sense dir-nos categoria ni res. Amb la diferència horària jo dormia, i vaig rebre un missatge de whatsapp de la directora d’un dels curts que m’enviava l’enhorabona. Vaig pensar que me l’enviava com a membre de l’equip, no m’imaginava que el premi fos per a mi. Després el director del festival va expliar que realment el guardó m’havia elegit com a millor compositor del festival, atès que hi havia presentat quatre projectes de quatre gèneres diferents, i la banda sonora era diferent una de l’altra. Els curtmetratges als quals havia aportat la meva música eren Mirror Stacy, Key Lime Pie, A mother’s Love i Amy.
En què fas feina, ara?
Ara tenc tres projectes en marxa, un curtmetratge i dos llargmetratges a fora.
