Skip to content

NOTÍCIA

Traduccions de texts, transcripcions d’àudios, explicacions senzilles de qüestions complexes… aquests són els usos que fan els estudiants manacorins de la Intel·ligència Artificial

PUBLICITAT

La Intel·ligència Artificial i l'aprenentatge semblen dos conceptes avui ja indestriables. A secundària i sobretot a la universitat, l'ús d'eines com el ChatGPT estan a l'ordre del dia i el professorat es mostra desconcertat i amb opinions diverses sobre la qüestió. L'alumnat, en canvi, sembla tenir molt integrats tots aquests usos, que ja formen part del seu dia a dia. Nosaltres n'hem volgut parlar amb quatre universitaris manacorins, als quals els hem fet aquestes preguntes:

1. Fas servir habitualment eines de IA en la teva tasca acadèmica? Amb quina finalitat? Quin profit en treus? 

2. Has rebut instruccions per part del professorat sobre quins són els límits? Hi ha professors que no en volen ni sentir a parlar i d'altres que creuen que és més una oportunitat que no una amenaça? Comenta-ho un poquet.

3. Quins aspectes consideres positius i quins negatius de l'ús de la IA en el procés d'aprenentatge?

4. Creus que la IA serà determinant en el teu futur professional?

“La gran majoria de professors estan a favor de la IA i fins i tot ens inciten a utilitzar-la”

Jaume Juan Huguet (Manacor, 2005) estudia 2n d'Enginyeria Informàtica a la UIB.

1. Sí, en el meu cas som estudiant d’enginyeria informàtica i l’ús de la intel·ligència artificial facilita molt les coses, ja que hem d’utilitzar molts de programes i a l’hora d’obtenir informació de com utilitzar-los és un recurs bastant còmode. A més, també a l’hora d’estudiar conceptes més complexos puc demanar ajuda a la intel·ligència artificial perquè me’ls expliqui de forma més comprensible i m’aporti informació addicional. A l’hora de programar també és una eina molt útil, encara que intent no utilitzar-la tant per això perquè consider que és una habilitat que hauria d’aprendre bé sense dependre de la IA.

2.⁠ La gran majoria de professors estan a favor de l’ús de la intel·ligència artificial, i fins i tot ens inciten a utilitzar-la, encara que també ens han conscienciat bastant sobre el tema. En general, consideren que és una eina que ens pot facilitar molt les coses i que hem d’aprofitar. De fet, bastants de professors s’ajuden de la intel·ligència artificial per generar codi, fer presentacions, crear preguntes d’examen, etc. Hi ha alguns professors que hi estan més en contra, però generalment es considera una eina que hem d’aprofitar.

3.⁠ ⁠Un aspecte positiu és la facilitat per obtenir explicacions clares i la facilitat que dona en la resolució de problemes. Però, d’altra banda, és important no dependre massa del seu ús. En àmbits com l’enginyeria, desenvolupar una ment lògica és essencial, i els conceptes bàsics com els de programació s’haurien d’aprendre sense ajuda de la IA per assimilar-los bé. Una vegada consolidats aquests fonaments, sí que es podria utilitzar com una eina complementària. És un poc com les calculadores per exemple, que de petits s’ensenya als nins a fer les operacions i es fa que consolidin bé els conceptes abans de deixar utilitzar-la.

4.⁠ Crec que sí. La IA ja té un impacte en moltes professions, però en el camp de la informàtica serà especialment important. Actualment, ja és capaç de programar moltes de les coses que necessiten les empreses de forma precisa. Això podria fer que es prescindesqui dels programadors amb menys capacitat de resolució de problemes. Per tant, per destacar en l’àmbit laboral, a més d’utilitzar la IA com a una eina, serà important tenir una bona capacitat d’anàlisi i resolució de problemes més avançats, els quals la IA encara no pot resoldre amb la mateixa facilitat. Així i tot, si la IA continua evolucionant a aquest ritme, fins i tot els millors programadors podrien tenir dificultats per superar-la. De totes maneres, encara que faci prescindibles alguns llocs de treball, també en crearà de nous, com ha passat en altres revolucions tecnològiques. A més, els creadors i desenvolupadors de la IA també són enginyers, així que sempre hi haurà necessitat de professionals que continuïn millorant aquesta tecnologia

“Els professors ens demanen que posem exemples per humanitzar el que ens diu la IA”

Andrea Braza Zambrano (Argenteuil, França, 2006). Viu a Manacor i estudia 1r curs de Periodisme i Comunicació Audiovisual al CESAG.
  1. Sí, normalment les he utilitzat per treure informació que no he trobat enlloc, per resoldre dubtes o fins i tot per fer-m’hi un resum, esquema o posar en ordre dades que em fa peresa fer per jo mateixa. Així estalvii temps, estic segura que el que faig ho he fet bé i puc contrastar la informació donada amb els enllaços que ara a la fi posen. Normalment, només les he emprat si la tasca m’és molt avorrida.

2. No com a tal, han dit que siguem prudents i que posem exemples per humanitzar un poc el que ens donen les IA. Jo estudiï periodisme per tant hi ha assignatures en les que som lliures d’emprar les IA com més vulguem perquè tan mateix no afecten al nostre rendiment, volen que es facin les feines, no els importa com s’hagin fet. Però altres assignatures que són més centrades en la feina d’un periodista, com poden ser fer una notícia o un reportaje, si que hi ha professors que no volen que s’emprin. M’han arribat a dir de suspendre una assignatura perquè una expressió emprada a un reportatge era massa anglesa i pareixia una traducció directa d’una IA, vaig haver d’explicar que tot el que sigui llegir, veure una sèrie o pel·lícula i escoltar música, ho faig en anglès, i que per tant, és normal que jo mateixa pugui adaptar expressions angleses. Per tant, hi ha professors que tenen por de les IA i de seguida es posen a la defensiva.

3. Consider que poden ser una molt bona eina a l’hora d’explicar. No sempre som capaços d’entendre el que ens diuen a classe o als apunts, sempre podem recórrer a una IA per tal que ens expliqui el que no entenem. És molt eficaç a l’hora de resumir o traduir textos a altres idiomes i és un avantatge que es pugui utilitzar en català. Però també trob que poden degradar molt la qualitat d’un treball. Quan fas un treball en grup de seguida saps qui no ha volgut fer la feina amb un poquet més de ganes i l’han feta directament amb una IA. Jo mateixa he emprat IA per fer treballs en grup, com per passar un àudio a text o treure conclusions d’una entrevista, però sempre he escrit jo el que posaria al treball, mai he fet el típic Control C — Control V.

Per tant, pot ser una bona eina si s’empra correctament i amb un poc de cap, però qui no en té ganes, no et farà un bon treball, tant si és amb IA com sense.

4. Totalment. És veritat que de cara al meu ofici no és tan utilitzable com pot ser a un treball d’informàtic o d’anàlisi de dades. Però com a periodista crec que se’n pot fer molt bon ús per agilitzar les feines i poder fer-ne més en menys temps. Puc tenir un títol d’anglès i poder traduir un text jo mateixa, però és més ràpid passar el text per una IA i revisar-ho en cas que fes falta corregir quelcom. I com aquest exemple mil situacions més.

“Tenc la sensació que molts d’estudiants n’estan fent un ús excessiu”

Sílvia Rigo Marí (Manacor, 2007) estudia 1r curs del grau de Llengua i literatura catalana a la UIB.
  1. En termes generals, no utilitz eines d’IA en cap àmbit, i molt menys en l’acadèmic. L’única excepció es donaria quan (específicament) se’ns prega a la universitat que les emprem per a algunes activitats concretes, on se cerca de manera específica ensenyar els alumnes a fer un ús responsable d’aquests estris intel·ligents que, pel que sembla, han vingut per quedar a les nostres vides. En qualsevol altra situació, preferesc fer les tasques manualment.
  2. Els professors estan bastant capficats en el tema, i n’hi ha diversos que —com he esmentat abans— ens proposen activitats relacionades amb la seva utilització. Tampoc no ens han fet cap sermó respecte a la IA, supòs que per evitar-ne la demonització quan és un fet evident que aquesta eina formarà part del nostre futur immediat. Tanmateix, tots ja som prou grans (en teoria) per saber quan és adient i raonable ajudar-nos de la IA per fer alguna feina particular, i quan no ho és.
  3. Per una banda, pens que la IA pot ser beneficiosa pel que fa a feines més mecàniques (com transcriure entrevistes ja fetes o copiar llargues llistes de xifres, per exemple), on la tasca no requereix un treball mental pròpiament dit, sinó que es tracta sols d’una activitat automàtica. Per altra banda, tenc la sensació que molts estudiants n’estan fent un ús excessiu, confiant cegament en aquest instrument per tal d’estalviar-se invertir el seu temps en aquelles activitats que els poden fer més mandra i que, per tant, no són del seu interès. Això, és clar, és problemàtic en àmbits diversos, ja que, per començar, no és comparable la qualificació d’una tasca executada per un puny humà que per una màquina a la qual només li has de demanar què vols. També perquè, al capdavall, la vida implica viure (i sobreviure a) instants que no ens causaran el mateix plaer que sortir amb amics o jugar videojocs: la millor opció no és fugir de les situacions carregoses, sinó aprendre a superar-les i a trobar la motivació necessària per poder vèncer la desgana. D’alguna manera, ho podríem comparar a les advertències dels oculistes: quan una persona es posa ulleres d’una graduació major a la qual necessita veritablement, llavors els seus ulls s’acostumen a esforçar-se menys i, aleshores, obliden com treballar adequadament… Tem que els cervells de moltes persones poden acabar oblidant com fer-ho també si els usos en l’àmbit acadèmic no s’acaben regulant.
  4. Sens dubte (i per desgràcia) el meu futur professional es veurà molt condicionat per la IA. El món artístic en general (pintura, literatura, música, etc.) ja es veu afectat per les utilitzacions inadequades d’aquestes eines, i actualment és fàcil escoltar “covers” de cançons fetes amb IA, redaccions realitzades per ChatGPT en menys d’un minut, o il·lustracions creades per un ordinador i unes ordres la selecció de les quals guia els moviments de la ploma digital. Voldria estar segura que l’originalitat del treball artístic humà es continuarà valorant en el futur, però és un pèl preocupant la idea que l’escriptura (la meva especialitat) es redueixi a un afer orientat a resultats impersonals, on tot el que interessa és la rapidesa i la producció que acompleixi amb les expectatives d’un mercat conformista i fàcil de complaure.

“La IA pot substituir perfectament les explicacions del professor”

Miguel García Orta (Madrid, 2005) és manacorí i és estudiant de segon any d'Economia a la UIB.
  1. Sí, de fet el faig servir sobretot perquè m’expliqui com funcionen els mitjans econòmics que estudii (som estudiant d’economia a la UIB). La veritat és que pot substituir perfectament el material que ens faciliten a la Universitat, o fins i tot les explicacions del professor, i també pot corregir-me o ensenyar-me a fer qualsevol problema o exercici del temari, així que pràcticament aprenc d’ella.
  2. No, tot al contrari. Els professor estan perfectament assabentats de l’existència de la IA com a eina i de fet ens insten a familiaritzar-nos amb el seu ús. Com a estudiant pens que és una eina molt útil, perquè, com he dit abans, pot substituir els professors en algunes assignatures.
  3. La part positiva de la IA és que et permet aprendre per tu mateix qualsevol cosa en qualsevol moment i no ser depenent de cap classe, professor o material d’aprenentatge i pens que és una oportunitat per aprendre per un mateix. Quant a la part negativa, dirai que la IA no dóna repostes cent per cent fiables ja que sol donar explicacions molt tècniques o tendeix a tenir supòsits erronis. La cosa bona d’això és que es pot corregir i entrenar per donar les respostes i explicacions que cerques.
  4. Crec que la IA serà una eina clau a la meva vida professional, si acab la meva carrera serà en gran part perquè he tengut aquesta eina disponible en qualsevol moment per a qualsevol assignatura i les possibilitats i aplicacions que se li poden donar en un futur per a l’anàlisi econòmica són infinites, però és bastant probable que moltes de feines d’economistes siguin substituïdes per la IA en el futur com ara la comptabilitat, l’anàlisi estadística…

“No l’útilitz perquè no m’agrada, lleva la finalitat d’estudiar, perquè és la IA la que fa la feina i tu et creus el que et diu”

Miquel Àngel Forteza Riera (Manacor, 2003) és estudiant de tercer any d'Enginyeria de Sistemes Aeroespacials.

1. No utilitz cap eina d’IA ja que no m’agrada, trob que lleva la finalitat que tendria estudiar perquè la IA és la que fa la feina i tu simplement et creus el que te diu i d’aquesta manera no aprens. A part no és gaire fiable per contestar dubtes, almenys de l’àmbit científic/matemàtic.
2. Hi ha bastant de professorat que ens donen llibertat en l’ús de IA però amb seny de revisar que tot tengui sentit. N’hi ha d’altres que si troben un treball on la presència de la IA és notable els suspenen el treball. Al final tots els professors són conscients que és una eina igual d’útil com perillosa i ressalten la necessitat de ser crítics i d’utilitzar altres fonts d’informació per contrastar.
3. Com a positiu diria la facilitat i rapidesa de contestar moltes preguntes o problemes que d’altra manera et costaria molt de trobar. També ajuda en certes tasques més feixugues com traduir un document o passar una cosa escrita a mà a ordinador a partir d’una fotografia. Els aspectes negatius seria la poca fiabilitat ja que es podria inventar les coses de manera que a primera vista pareix que té sentit, i una altra seria que limita el desenvolupament acadèmic perquè per qualsevol problema li demanes que te’l resolgui en comptes d’enfrontar el problema i aprendre a resoldre’l per un mateix.
4. Sí, trob que serà determinant en el futur perquè és un camp que es va desenvolupant ràpidament i les seves aplicacions són molt àmplies.

Back To Top
Search