Jaume Piquer Jornada (Barcelona, 1972) és dinamitzador cultural i Montserrat Mas i Margarit (Barcelona, 1963) és filòloga catalana i els dos ens parlen de l'agermanament amb Girona. Tant Piquer com Mas són nats Barcelona, però tant un com l’altre, fa molts d’anys que resideixen a Girona. Com que tots dos estan implicats en el món cultural de la capital del Gironès, amb vista a l’agermanament de Girona amb Manacor, hem volgut conversar amb ells dos per conèixer el seu parer davant aquest acte simbòlic que s’augura que se celebri aviat.
Jaume Piquer: “És molt agradable sentir parlar, pels carrers de Girona, universitaris mallorquins”
Què fa un barceloní a Girona?
Soc de Barcelona, durant molt d’anys vaig treballar en un cafè d’Igualada, que es deia Jimmy Jazz. D’ençà de l’any 2005, fa vint anys, que estic a Girona, perquè la meva parella és d’aquesta contrada.
Com us vàreu assabentar de la intenció de l’agermanament?
Em vaig assabentar de la intenció d’agermanar Manacor i Girona perquè el mateix batlle de la ciutat, Lluc Salellas, em va comentar que tenia la intenció de tirar endavant aquest projecte. Després ja he seguit aquesta informació per la premsa.
Quines potencialitats vegeu a aquest agermanament?
Entenc que la intenció d’aquest agermanament és crear lligams i facilitar la coneixença entre aquestes dues ciutats. M’agradaria que aquesta relació s’establís entre associacions manacorines i gironines i també entre les persones d’aquests dos municipis. De fet, també es podrien reforçar els vincles entre els universitaris manacorins, i mallorquins en general, que estudien a la Universitat de Girona. És prou habitual i molt agradable sentir parlar estudiants mallorquins pels carrers de Girona. No tinc cap dubte que aquest agermanament serà un eix per promoure la llengua catalana.
Pel que sé, l’agermanament s’enfoca molt en el món teatral. Totes dues ciutats tenen els seus festivals d’arts escèniques, com el Temporada Alta a Girona o la Fira de Teatre a Manacor. I de vincles en aquest àmbit ja fa anys que n’hi ha. L’actor manacorí Antoni Gomila, per exemple, ve sovint a actuar a la Sala Planeta, que és un teatre de petit format, com la Fornal de Manacor. La magnífica obra Acorar, l’ha vinguda a representar molts anys seguits. Aquest agermanament pot afavorir qüestions tan elementals i bàsiques com fer evidenciar a la població la unitat de la llengua que, encara que sembli mentida, hi ha gent que s’atreveix a qüestionar-la, sigui per la seva ignorància o mala fe. Altres agermanaments que conec, com el de Santa Margalida (Mallorca) i Tàrbena, la Vall d’Ebo o Xaló (País Valencià), fa que els valencians i mallorquins d’aquests pobles, quan es retroben, es relacionen cadascú amb la seva modalitat catalana, la llengua que els uneix, d’una manera ben natural. És una sort que s’agermani Manacor i Girona, per ser Manacor una de les ciutats més importants de l’illa, que ha aportat referents tan importants per a la llengua i la cultura catalanes, com ara Mn. Antoni Maria Alcover o Guillem d’Efak. També conec i soc molt conscient de la feinada que ha fet l’Escola Municipal de Mallorquí.
Quins contactes teniu o heu tengut amb gent de Manacor?
La vida m’ha donat l’oportunitat de conèixer i fer amistat amb manacorins. A Girona, tenim, la sort d’estar entre nosaltres el porrerenc Joan Ferrà, fill de la manacorina Aina Sansó, que tant va treballar per a la recuperació dels Cossiers i la cultura popular a Manacor. Fa molts d’anys que vaig fer amistat amb en Toni Nicolau, dels Ocults, i amb ell vaig poder gaudir d’algun Sant Antoni a Manacor. De les festes de Sant Antoni, aquests darrers anys, miro sempre la retransmissió tant de les Completes, com dels foguerons i de la festa, que es fa per IB3. Si fes memòria, trobaria més referències manacorines. Per exemple, també recordo la presentació que es va fer a Girona, no fa gaires anys, d’una novel·la del manacorí Mateu Mas Perelló, i com que un record en porta un altre, també recordo que fa més anys, també va venir el malaguanyat historiador manacorí Tomeu Ferrer a presentar el seu llibre ‘Vint dies de guerra’, sobre l’expedició que l’agost del 1936 desembarcà a Manacor per defensar la República.
I de Girona, quins vincles teniu, ara com ara, amb Manacor?
A Girona podem trobar altres manifestacions de la cultura tradicional que ens agermanen amb Mallorca, com és tot el món de la cançó improvisada. La glosadora manacorina Maribel Servera, ha vingut diverses vegades a actuar a Girona, els glosadors mallorquins són un referent per a les colles de joves que s’han aficionat al món de la glosa a Girona. També tinc molt bon record de les vegades que he estat a Can Lliro, que és un establiment de referència. Amb motiu de la consulta del primer d’octubre de l’any 2017, en Lliro s’hi va implicar moltíssim. Va posar una guardiola, al bar, perquè els clients fessin aportacions econòmiques, i el dia del referèndum va venir a Girona, on va fer donació dels diners recaptats als responsables de l’organització, per mostrar el suport a la causa independentista. Aleshores no hi havia cap agermanament oficial, però això ja era una veritable mostra d’agermanament entre manacorins i gironins. Sempre que tinc amics que sé que van a Mallorca, els recomano que s’acostin a Manacor, i que visitin, entre altres bandes, Can Lliro, la Institució Pública Mn. Alcover o Can Garanya. També recordo que durant una temporada a Girona es va obrir una botiga dedicada a la venda de productes mallorquins, on podíem trobar productes gastronòmics i de tota l’illa. Malauradament, va tancar, però aquell establiment també afavoria molt els vincles entre Mallorca i Girona. Molts gironins que estimem Mallorca n’érem clients, entre ells el bisbe de Girona d’aquella època, que sabia que allà hi trobava bones sobrassades. Fa anys, quan treballava a Igualada, havien vingut els castellers dels Al·lots de Llevant, que s’entenien molt bé amb la colla de Moixiganguers d’Igualada, arran d’això van fer alguns intercanvis. Recordo que un dels que hi venia era el polític manacorí Joan Llodrà. L’illa de Mallorca és preciosa i el barri vell de Girona, també, té molt d’encant. Per tot això, celebro amb la mà al cor, mai més ben dit, aquest agermanament, que no fa sinó reforçar el pont viu entre Mallorca i Girona.
Montserrat Mas: “Més enllà de les pedres, Manacor i Girona tenen ànimes i això ens agermana”
Com vàreu arribar a Girona?
Tot i que vaig néixer a Barcelona, la meva família materna és de Santa Coloma de Farners, la Selva, prop de Girona. Em vaig mudar a Girona l’any 1990, abans ja havia estudiat a la Universitat de Girona. De l’any 1990 ençà soc la directora del Centre de Normalització Lingüística de Girona que forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Com us vàreu assabentar de la intenció d’agermanar Manacor i Girona?
Bé, primer de tot jo no estic a la Comissió que s’ha establert per a l’agermanament. Em vaig assabentar d’aquesta voluntat per algun mitjà local i després vaig parlar amb l’actor, en Toni Gomila, qui em va contar una mica aquest projecte. Sé que en Toni Gomila va redactar el projecte inicial.
Com vàreu conèixer Manacor?
Com que la meva parella és mallorquina, he anat diverses vegades a Manacor. M’he passejat pel seu centre històric, als voltants de l’església Gran i he anat algunes voltes al Teatre Municipal i a l’Auditori de Manacor. També he assegut al Bar S’Agrícola, enmig de la plaça de sa Bassa. De Manacor conec gent excel·lent, la crème de la crème, com en Toni Gomila o l’Aina Monar entre d’altres. També vull remarcar les festes de Sant Antoni, que cada any miro la retransmissió per IB3 Televisió. Qualque vegada he estat a les completes de Sant Antoni d’Artà.
Quines potencialitats vegeu a aquest agermanament?
Té un gran ventall de potencialitats, entre les quals destacaria la figura de Mn. Antoni Maria Alcover, que va néixer en una possessió de Manacor. Després també remarcaria el turisme, ja que Manacor té una zona turística i a Girona també arriben molts de turistes. No puc oblidar la Universitat, on estudien molts de manacorins i mallorquins. Tampoc no podem descuidar l’afició i la programació teatral de Manacor i Girona. L’Escola Municipal de Mallorquí lliga la normalització de la llengua catalana amb la feina que es fa, també, en aquest sentit, al Centre de Normalització Lingüística de Girona. Un altre aspecte que remarcaria és la festa de Sant Jaume, patró de Manacor, que també és festiu a la ciutat de Girona, perquè és el patró de Salt, i Girona i Salt comparteixen aquesta festa. Aquests són eixos que ens agermanen. No obstant això, hi ha gent que està al marge de tot això, ja que a Girona també hi ha gent viu en anglès.
El barri vell de Girona té la fama de ser molt polit, mentre que Manacor no té aquesta mateixa anomenada…
Les persones són les que conformen les ciutats, elles són l’ànima de la ciutat. I si hem de parlar d’ànima, tant una com l’altra en tenen. Manacor, que és més petita que Girona, vibra. Tot i que les pedres també hi ajuden, l’ànima per la cultura és la que ens interessa i agermana.
