Sergi Frau (Manacor, 2006) estudia un grau de cuina a distància. Aquestes setmanes, però, destaca sobretot pel seu paper determinant amb el CE Manacor, on ha marcat cinc gols en els darrers cinc partits. És el jugador més jove de la plantilla, però també el màxim golejador de l'equip.
Fa molt poc que ets al primer equip…
Sí. He començat aquesta temporada, venia del juvenil del Mallorca a Divisió d’Honor, on he jugat la darrera temporada, després de passar-ne dotze al Manacor.
I com ha anat per Palma?
Molt bé. Des de la meva posició de davanter centre vaig poder fer sis gols i deu assistències, i vaig poder ser titular en 22 dels 30 partits que vàrem jugar.
Aquí potser vares començar amb més dubtes… però les darreres jornades t’ha anat molt bé.
Vaig començar sabent que era el més jove de l’equip i que em costaria entrar a les titularitats, però també és ver que l’entrenador m’ha mostrat confiança i jo sabia que arribaria el moment… i ara ha arribat. Els darrers cinc partits he pogut fer cinc gols, i ja acumul tres titularitats.
Com definiries l’ambient del vestidor?
És espectacular. És un vestidor molt guapo, tots ens duim beníssim. Els entrenaments van molt bé. I abans i després de cada entrenament també.
Però davant la Penya Esportiva Santa Eulària vàreu patir un sotrac molt contundent. Cinc gols en contra dins Na Capellera… Què va passar?
Aquest dia va ser un d’aquests que no et surt res i que al rival li surt tot. Des del minut u que vàrem encaixar un gol ja tot ens va anar en contra. Sabíem que podia passar, que perdéssim, però no esperàvem perdre així. Sabem que la Penya té l’objectiu de pujar i era probable que ens guanyassin, com així va passar.
Ells tenen l’objectiu de pujar, però els líders ara sou vosaltres. També teniu aquest objectiu?
No. Sempre hem dit que l’objectiu ha de ser anar partit a partit, fer el màxim de punts possibles a final de temporada i després ja comptarem. No estam obsessionats a pujar ni amb coses així.
Amb denou anys i aquest instint golejador ets un jugador amb projecció. Et veus sempre jugant amb el Manacor? O aspires a jugar a categories superiors?
Som bastant jove i la meva intenció es poder anar pujant categories. Manacor és ca meva i sempre he dit que si me’n vaig, a tornar sempre hi som a temps. Si fos per jo, jugaria tota la vida en el Manacor, però per progressar en el món del futbol també t’has de moure. No sé què passarà l’any que ve, en esser-hi ja ho veurem.
Com et sents amb el sistema de joc que us proposa el míster Aguado?
M’hi sent molt còmode, tant en el joc directe com en el joc combinatiu. Hi ha partits que arribam sovint a l’àrea i d’altres que ens costa més, però tant d’una manera com de l’altra jo m’hi sent bé.
Com et definiries com a davanter centre? Quins són els teus punts forts?
Som un davanter a l’antiga, perquè em consider perillós dins l’àrea, el meu punt fort és el remat a un toc. Vengui d’on vengui la pilota, el remat de volea sempre em sol anar bé.
Amb quin company diries que et compenetres millor en el joc?
Amb Cape m’hi entenc molt bé. En els darrers partits ens hem començat a entendre molt millor, combinam molt bé junts, i ell ja m’ha fet un grapat d’assistències.
Aquest cap de setmana anau al camp del Mercadal, un dels equips menys golejats de la categoria. Com creus que anirà?
Nosaltres hi anam sense pressió, a fer el nostre partit i a cercar els tres punts, perquè anam partit a partit. Sabem que és un dels camps més difícils de la categoria, tenen una bona plantilla i sabem que hi haurà un bon ambient a favor seu, però sabem jugar amb això i ens hi adaptarem.
