L’Obra Cultural Balear de Petra ha programat el cicle de conferències Petra té memòria II, una sèrie de set sessions formatives que s’estendran des de l’abril fins al novembre de 2026. L’esdeveniment, coordinat per Manel Santana, tendrà lloc a Ca Ses Monges, al carrer Font número 26, a les 19 h i té per objectiu analitzar diversos aspectes de la repressió, el franquisme i la postguerra a Mallorca. La historiadora Marina Castillo (Palma, 1996) serà la primera de les ponents del cicle i dia 9 d’abril tractarà la relació entre el franquisme i la dona a través de l’anàlisi del “Patronato de Protección a la Mujer”. Amb ella parlam de la conferència i la seva investigació.
Què era el Patronato i com funcionava?
El Patronato de Protección a la Mujer era una institució del règim franquista per aquelles dones que no seguien l’ideal franquista. Eren totes aquelles que anomenaven descarrilades, és a dir, que sortien del carril. El règim va aprofitar una institució ja existent durant l’època republicana, amb el mateix nom, però amb diferent objectiu: durant la República servia per protegir les prostitutes i després es dedicaren a, suposadament protegir aquestes dones que no complien la norma. Bàsicament, eren centres gestionats per congregacions religioses que s’encarregaven de la qüestió femenina. Suposadament, aquests centres servien com una mena de reformatori i eren reeducades. En realitat, la qüestió és molt diferent: allà hi trobam al·lotes que efectivament no complien amb l’ideal franquista, però que acabaven com en una espècie de presó sense haver comès cap mena de delicte. A diferència de les preses polítiques aquestes dones no tenien una pena per complir perquè no les podien jutjar segons les lleis de la dictadura, però tot i que els feien classe i formació, també els restringien la seva llibertat, servien de mà d’obra gratuïta…
Era idò un instrument més de repressió de la dictadura. Quines congregacions se solien encarregar d’aquests reformatoris i quin temps va durar?
D’aquí hi ha dades de les Oblates del Santíssim Redemptor i les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament i va funcionar des del 1942 i fins al 1985, però no hi ha un decret que dictamini, així com passa amb Secció Femenina, el seu tancament. Bàsicament, les seves funcions comencen a ser absorbides per les comunitats autònomes.
I com localitzaven i captaven les dones?
D’una banda, podia ser que elles poguessin decidir endinsar-se dins de la institució, perquè des del punt de vista social es veia com un reformatori que et donava un sostre i una protecció. Aquesta era la idea, però la realitat era molt diferent. En altres casos són les famílies qui les tanquen i d’altres les forces de l’ordre: capellans, guàrdies civils…
D’on sorgeix el teu interès per aquesta temàtica?
Vaig decidir entrar dins del món de la investigació amb una tesi sobre la dona durant la dictadura franquista a Mallorca. Hi ha investigació sobre la Secció Femenina, ordes religiosos i el seu paper assistencial, el món laboral i l’educació i el paper del feminisme. Això del Patronato va ser pura casualitat perquè quan vàrem començar a investigar sobre els ordes religiosos, va sortir tot sol I vàrem poder corroborar que el Patronato havia existit a Mallorca. Estam en una fase molt inicial, perquè pràcticament no hi ha informació.
Quines informacions i fonts heu anat a cercar?
Encara no hem cercat a nivell arxivístic en profunditat, però de moment hem pogut basar-nos en la informació de la tesi de Carmen Guillén, que xerra extensament del Patronato i té alguna dada sobre les Balears. Ella sí que té alguna dada d’arxius estatals, però en el meu cas m’he basat en diversos diaris de l’època i he trobat algunes informacions sobre el Patronato. El fet és que si cercam per les congregacions religioses podem determinar algunes localitzacions.
En quin punt està ara mateix la tesi? Vols continuar fent-hi feina?
El primer que he de fer és publicar els resultats de la tesi i després continuar investigant sobre la qüestió. És cert que inicialment el Patronato no era una qüestió que em despertàs especial interès, però sembla que hi ha una necessitat social de tenir més informació sobre el tema. Recentment, la pressió social va fer que l’Església va decidir demanar disculpes per la gestió d’aquests espais, que funcionaven com a instruments repressius i fa poc el govern estatal ha posat en marxa un procés per declarar el Patronato com a centre de repressió. Això m’anima a continuar fent feina sobre la qüestió i sobretot encarar la recerca en els fons estatals.
Més xerrades del cicle Petra té memòria II
El cicle continuarà durant el mes de maig amb dues cites: el dia 14, Jaume Sansó exposarà el cas de Vilafranca de Bonany durant el cop d’estat al Pla de Mallorca, i el dia 28, Joan Matas abordarà el paper de l’església durant el règim.
Abans de la pausa estival, el 18 de juny, Gabriel Barceló presentarà una ponència sobre el sistema escolar a la Mallorca de la postguerra titulada “Aprendre en temps difícils”.
El cicle ess reprendrà a finals d’estiu, el 17 de setembre amb Toni Tugores, que centrarà la seva intervenció en Son Coletes com a epicentre de la repressió. El 15 d’octubre, Maria Eugènia Jaume analitzarà l’univers concentracionari a les Illes Balears entre els anys 1936 i 1942 i finalment, el 12 de novembre, el cicle clourà amb una sessió a càrrec del coordinador del cicle i col·laborador d’aquest mitjà, Manel Santana, dedicada a l’estudi del cinema durant els anys del franquisme.
