Mateu Riera Abellán (Manacor, 2005) ha participat per primera vegada al Ral·li Dakar 2026, que s’ha celebrat entre el 3 i el 17 de gener a l’Aràbia Saudita, amb partida des de la localitat de Yanbu. “A principis de novembre es varen posar en contacte amb jo per formar part de l’equip LJS Racing Team, per reforçar el vehicle principal comandat per Llorenç Fluxà”.
Riera, que combina una formació dual amb el hobby de les curses, va participar d’aquest raid en el cotxe de suport, un Mitsubishi Montero 3.2 DID fet per Ralliart i ho feia com a copilot del portuguès Luis Antonio Pires. “Vàrem partir a finals de desembre Ii quan vàrem tenir els cotxes a punt vàrem fer una prova, un private test, per poder fer una mica de tracte amb el cotxe. Això ho vaig fer amb el copilot de l’altre cotxe i ja em vaig adonar que tendria molta feina a fer” explica el pilot manacorí.
Abans de partir cap a l’Aràbia Saudita, el mes de novembre ja començaren la feina de preparar cotxes amb bastants imprevistos: tot i que havien de partir amb dos Toyotas finalment un dels cotxes es va espenyar i varen haver d’arreglar-ne un altre per poder fer el camí. “Els cotxes tarden més o manco tres setmanes des de les primeres verificacions que es varen fer a Santa Susanna fins a arribar després a Yanbu, al port”. A partir d’aquí, varen tenir un primer dia d’etapa però que no compta com a tal sinó que només serveix per establir les classificacions de sortida de la primera de les 13 etapes totals. Les sis primeres etapes les varen fer entre el 4 i el 9 de gener, dia 10 varen poder fer un dia de descans i entre l’11 i el 17 de gener varen fer la resta. El seu paper en el ral·li era de suport, “per si el cotxe principal tenia qualque problema o s’espenya, poder intentar arreglar-lo allà mateix o estirar-lo fins al final de l’etapa”.
Quant a resultats, Riera explica que la primera meitat de Dakar va anar molt bé, sense gairebé problemes tècnics i sense penalitzacions: “En Llorenç i en Sergi anaven en quinzena posició, però després del dia de descans vàrem tenir problemes per les condicions dels camins d’arena i dunes. El seu motor es va espenyar i nosaltres els vàrem haver d’estirar fins al bivac i l’endemà no vàrem poder sortir perquè vàrem haver de reparar tant el cotxe principal com el nostre, que havia quedat tocat després d’haver-lo arrossegat durant 300 km. Vàrem aconseguir arribar: tot I que la posició no era la que volíem, amb tots els problemes que hem tengut amb els cotxes, com equip estam molt contents d’haver arribat a meta i tenir la medalla de finisher”.
Entre dunes i desert, Riera conta que l’experiència “és molt diferent de tot el que havia fet fins ara. A Mallorca estam acostumats a poder anar a entrenar, prendre notes i saber per on passaràs el dia de la prova. Al Dakar, en canvi, vas a cegues: no saps on ets, ni on és la sortida ni la meta. Com a guia tenim un roadbook, que és un quadernet que cada matí es distribueix abans de la sortida de cada etapa i que cada certs metres et va avisant dels possibles perills et trobaràs i la direcció que has de prendre, però no t’ho pots preparar amb antelació: has d’improvisar en tot moment”. A més, explica que tenen un aparell que s’anomena Tripy, una espècie de GPS, que serveix com ajuda extra.
Destaca també d’aquesta vivència que és una prova molt internacional i ben muntada: “Hi ha gent de tot arreu I l’organització s’adapta a tothom. Aconseguir ajuntar tanta gent dins d’un campament i muntar una prova de tants dies, que a més es va movent, és tot un repte organitzatiu molt gros”. Així mateix, explica que “adaptar-me a tot va ser dur. Tot era nou: el company, el cotxe, l’escenari… Estàs 24 hores i molts dies seguits amb la mateixa persona i per sort, ho hem fet molt fàcil. D’altra banda, físicament, i sobretot mentalment costa: hi havia dies que ens aixecàvem a les 2 de la matinada, parteixes de matí, feies molts quilòmetres i havies de seguir el ritme del cotxe i de l’equip. És un ritme diari molt diferent de la meva rutina, però l’equip ha acompanyat molt i ha anat molt bé. Quan ets allà no t’assabentes de res, estàs una mica incomunicat del que és la prova: et focalitzes amb el que tu estàs fent i ja. Per exemple, un dia vàrem fer 500 km d’especial, fent petites aturades, però tot el temps estàs amb la roba i l’equipament posat, fermat dins del cotxe. És intens”.
Mateu Riera explica que “fa tres anys vaig començar a córrer per mor d’un company del meu pare, Xisco Manresa, que va ser la primera persona que em va donar l’oportunitat de participar en una cursa aquí. Ho vaig fer llavors amb un Alpine i vàrem fer una temporada i vàrem fer segons del Campionat de les Balears de Regularitat Esport. Enguany he començat de nou la temporada amb ell i a mitjan temporada també vaig començar a córrer amb un altre amic, en Sebastià Galmés, que va comprar un cotxe i hem participat en tres proves de la Copa Sandero”.
