Andreu Gelabert (Manacor, 1988) és enginyer industrial amb especialitat energètica (ETSEIB - UPC) i en l'actualitat instal•lador d'energies renovables. Amb ell parlam de les circumstàncies que han envoltat l'apagada general d'aquesta setmana.
Ens ha caigut el sistema elèctric com se’ns baixa el diferencial a ca nostra?
No és realment un tema de protecció com un curtcircuit, sino una apagada general. El sistema elèctric funciona amb corrent alterna, màquines que giren per crear aquesta xarxa i tenen una inèrcia molt grossa, per les dimensions que té la xarxa elèctrica de distribució. El consum ha d’estar equilibrat amb la generació, tot el temps ha d’estar en equilibri. Abans les màquines que generaven l’energia eren molt feixugues, grans turbines hidràuliques, de gas, motors amb inèrcia pròpia. Per posar-les en marxa els havies de donar molta força. Igual que quan ja hi estan, també costa aturar-les. El que ha d’intentar el sistema, en tot cas, és absorbir les variacions i que no siguin massa brusques.
I aquesta vegada ho han estat.
L’equilibri s’ha romput. Les causes estan per determinar. No som especialista de la gran distribució, però es veu que s’ha creat un efecte dòmino, és a dir, que quan un sistema cau deixes d’alimentar una xarxa i la demanda a la vegada en pot fer caure una altra, i així successivament. La cosa estranya ha estat que hagi afectat tant tot el territori. Jo hauria pensat que allò normal hauria estat que les primeres comunitats com Andalusia i Extremadura quedassin sense llum, però no tot l’estat.
L’energia renovable forma part d’aquesta xarxa?
Les grans màquines que giren són les màquines de producció. L’energia fotovoltaica copia la xarxa però no té inèrcia intrínseca, és a dir, quan s’atura, s’atura en sec, cosa que no pot fer una turbina, un dièsel o una central nuclear. Una fotovoltaica arranca molt més ràpid que una central nuclear, però quan la inèrcia global del sistema és molt baixa, una variació brusca el pot fer caure.
Ja que parlam d’energia fotovoltaica. Ha causat sorpresa que les cases que tenien plaques també han quedat sense llum. Només les que estan en mode illa s’han salvat de l’apagada. És un fet habitual que en la instal·lació d’aquestes plaques ja es pensi en l’opció d’aquest mode?
Quan parlam de les renovables, hem d’anar alerta a no comparar el petit autoconsum amb les grans produccions. Les microxarxes en principi no podrien tenir aquest tipus de gran col·lapse. Les petites no crec que siguin qui ha afectat o l’ha creat. Els convertidors habituals: copien la xarxa, produeixen des de plaques cap a corrent alterna, i quan perden aquesta referència, quasi tots s’aturen, és un tema també normatiu. Tots aquests convertidors estan fets per aturar-se quan no tenen referència. La majoria de marques però proposen ja els models híbrids que poden quedar en mode illa, simplement s’ha de cablejar la instal·lació i programar-la d’una manera específica. No és el més habitual, però es veu que el mercat va cap aquí. La modificació és bastant senzilla, i de fet és més complicada la instal·lació que no l’arquitectura pròpia del convertidor.
Què ha passat amb els telèfons? La telefonia mòbil ha quedat sense cobertura. I la fixa? Per què no ha caigut internet en la mateixa mesura?
La telefonia per cable ja fa un temps que es va transformar en telefonia digital, per tant encara que tenguessis telèfon cablejat podies veure-te’n afectat. I la telefonia depèn de l’energia. Les antenes i els repetidors tenen un sistema elèctric darrere que els alimenta. Però desconec quina ha estat l’afectació i per què ha pogut passar una cosa o l’altra.
Hem entrat en col·lapse amb una apagada que no ha traspassat les dotze hores. No és necessària una reflexió sobre la dependència absoluta que ens hem generat de l’electricitat?
Teníem assumit que els grans mitjans de producció necessitaven energia, igual que també nosaltres per tenir llum o poder tenir la gelera en marxa, però avui hi ha tantes coses que depenen de l’electrònica i de l’electricitat que la vida esdevé inviable. Sí, no veig a Occident que tenguem un sistema resilient. Si depens d’un sistema que ha demostrat una inestabilitat, ja sigui per regulació, per ciberatac o per les renovables, pots quedar sense aigua, sense comunicació, sense transport, i la gent queda aïllada fora de ca seva. Totes les necessitats agroalimentàries, frigorífics o climatització queden inutlitzades. Tot això demostra la nostra fragilitat, i que el sistema que hem complexificat, sustenta una societat molt energívora.
La resposta del Govern espanyol, tant informativament com també a l’hora d’assistir les persones afectades, ha estat magra.
És que s’han vist sobrepassat. Si no tens mòbil perquè no hi ha cobertura, i no hi ha cobertura perquè no hi ha sistema elèctric, les decisions són zero, perquè l’absència d’energia genera incomunicació. Diguem-ne que tens els serveis d’emergència preparats però no els pots posar en marxa perquè no t’hi pots comunicar.
Creus que les renovables són en part responsables de l’apagada?
Pens que amb les renovables s’ha d’anar alerta. Amb un sistema descentralitzat tenim tendència a pensar que la transició és més lenta i no tan competiva, però és més resilient. Què hem fet malament amb les renovables? La clau és en el canvi del sistema. Si lleves una central nuclear perquè consideres que està massa centralitzat però la substitueixes per quatre megacentrals fotovoltaiques a Extremadura que produeixen un deu per cent de l’energia que necessites tornes centralitzar quan aquestes fonts et podien permetre diversificar el sistema per fer-lo més resilient. No sabem si la caiguda ha passat per això, però no crec que sigui gaire intel·ligent estratègicament haver-ho fet així. És molt més complex desestabilitzar 1.000 microxarxes que no una de centralitzada. Els convertidors venen segons la normativa espanyola, de manera que quan la xarxa es passa d’una dècima, s’aturen i passen de 100 a 0 en un segon. No és un sistema gaire equilibrat, si ho fas a gran escala. Has d’anar alerta, perquè els sistemes han de tenir variacions progressives.
Un altre dels debats que han sortit aquests dies és si la generació i distribució d’energia ha d’estar en mans privades. Ets partidari d’una col·lectivització del servei?
La hidràulica, per exemple, està en mans de molt poques companyies i són elles les que trien quan la volen emprar. No som especialista de les grans produccions. Però sí que crec que hi ha d’haver més transparència. Ja hi ha hagut casos davant els tribunals de certes companyies que desregulaven el mercat al seu favor. Ens hem de plantejar fins a quin punt volem que interessos privats dirigesquin això, i més a l’època actual. Hi ha d’haver, com a mínim, una capa de supervisió i transparència important.
Mentrestant les Balears no ens n’hem vistes afectades.
No, perquè tenim una relativa independència energètica de la Península. És ver que hi ha un cable que ens hi uneix, però també produïm molta energia aquí. El sistema no ens va estirar cap a aquesta apagada.
Però segurament amb una intervenció humana que ho va impedir, o no?
Sí, humana i també automatica. El nostre sistema té la seva independència pròpia i varen suplir la producció que entra de la península per producció local. Les centrals tèrmiques estaven a un 50 per cent i varen arrencar per cobrir aquest percentatge que venia de la Península que per sort era reduït.
