Marc Moll i Marquès (Ciutadella, 1968) és tècnic forestal, herbolari, etnobotànic i terapeuta floral. Fa uns dies que ronda per Mallorca presentant la guia Plantes silvestres medicinals de les Balears, una obra que recull remeis, costums i tradicions populars vinculats a l’ús de les plantes medicinals de les Illes i dia 17 d’octubre serà a la Institució Antoni M. Alcover a les 19 h per presentar-la.
És un volum de gairebé 500 pàgines que recullen 650 plantes silvestres medicinals de les Illes Balears, fotografies de Lluís Puighibet Raul Sintes, Catalina Sebastià i el mateix Moll a més de deu làmines de dibuixos a càrrec de Kaori Ishihara. Un compendi que no només serveix d’inventari sinó també de catàleg de plantes silvestres medicinals així com d’explicació sobre les aplicacions que es mantenen ben vives en l’actualitat. “Vaig plantejar-ho de manera que incloc una descripció de les parts on hi ha els principis actius, els mesos de recollida, les virtuts que té i com es pot emprar. Així mateix, faig una mica d’història etnobotànica i els diferents noms populars d’arreu de les Illes perquè no ho feim tots igual” afirma Moll.
“Des de petit vaig començar amb aquesta curolla i sempre he estat posat en el món de les plantes, difonent i mostrant. Vaig veure que hi ha algun llibre sobre plantes cultivades, sobretot de Mallorca però jo em volia centrar en les silvestres” explica l’autor del volum que recull plantes silvestres medicinals autòctones, al·lòctones naturaitzades i endèmiques. Una experiència que, explica, ha estat un repte gros que ha duit a terme durant 5 anys i que li ha servit per descobrir que, sobretot a Mallorca n’hi ha moltíssimes més que a Menorca “i no s’acabava mai, n’hi ha per fer un altre tom”. De fet, segurament hi haurà una segona part, tot i que actualment està centrat en un monogràfic sobre la camamil·la a Menorca.
Quines són les plantes silvestres més comunes a les Balears?
“A Menorca, indiscutiblement la reina de les silvestres és la camamil·la. A Mallorca, hi ha diferències per comarques, però destaca la murta, que s’emprava antigament com antisèptic, però també és bona per les digestions. També trobam camamil·la i romaní i a Eivissa la frígola i a Formentera l’herba de trocadors, que ara s’ha protegit i repoblat que els formenterencs l’empraven com una panacea, servia per tot” assenyala l’etnobotànic. Destaca també el fonoll marí, present a totes les Illes i que segons conta Moll, funciona com adaptogen: és a dir, és una substància a la qual se li atribueix la capacitat de reforçar l’organisme per lluitar contra els efectes adversos de l’estrès.
Quant a les maneres de prendre tots aquests remeis destaca els vapors, infusions, decoccions, xarops així com altres aplicacions terapèutiques. Així i tot, ha notat que les noves generacions prefereixen els formats manco clàssics. “No fan infusions, però sí que prenen els remeis en altres formats, com per exemple en pols” diu Moll.
Farmaciola bàsica
“Amb 12 plantes en tenim prou per alleugerir les malalties més comunes que tenim al llarg de l’any, una per cada òrgan” diu l’expert entre les quals trobam, per exemple la cua de cavall pel ronyó, la camamil·la per al sistema digestiu i el tarongí o l’espigol per al sistema nerviós, però puntualitza que “cada zona té les seves especificitats”. A la zona del Llevant de Mallorca, destaca l’herba milagrosa, que s’emprava per a les pedres i arenes de ronyó. “La posaven a totes les infusions i era molt emprada a la zona d’Artà”. Com a darrer consell, ara que estam en temps de costipat, el remei que proposa és una infusió de fulles de pi.
