Biel Bauçà
Ens aixecam de bon dematí a fora vila, ens rentam un poc la cara i partim furgoneta carregada direcció Manacor. Primer anam cap a l’avinguda del Torrent, voltam a mà esquerra pel carrer del Príncep i arribam a «ca nostra», a una petita part de nosaltres, a aquell lloc on passam gran part del nostre temps i on feim més que feina, on reim, on anam a fer «un cafetet», on deim «bon dia» sense pensar qui saludes…
Però avui no és un dissabte qualsevol, és un dissabte trist, un dia en què gent que estima una manera de fer i una manera de ser, posar punt i final a venir a «plaça» els dissabtes. Parlam de dues dones placeres i pageses, n’Antònia i na Sebastiana, dues dones que porten endavant una doble lluita, com a dones i com a foravileres. Dues dones que estimen la terra i que fa tants d’anys que la treballen. Elles coneixen bé que és fer feina de valent a fora vila i també m’han arribat a confessar que, tot i això, no ho haurien canviat per res. Per mi, que fa poc més d’un any i mig que m’he incorporat en aquest camí i les he pogudes observar, elles demostren que han passat molt de gust de fer el que fan, una cosa digna d’admirar.
Deixen endarrere la Plaça per la jubilació i també per la problemàtica actual amb què s’enfronta el comerç local i el món de la pagesia: la falta de relleu generacional. Els placers veim com cada dia som menys i cada vegada sentim més a prop la por que la Plaça, tal com l’hem coneguda fins al dia d’avui, deixarà d’existir. Sabem que correm perill de veure com es tanca, però al mateix temps som ben conscients i compartim la idea que val més que tanqui que no que es converteixi en un simple atractiu turístic que aparta la gent arrelada que hi ha vingut i hi ve des de fa molts anys a comprar i, a més, gaudeix de compartir moments amb gent com n’Antònia i na Sebastiana.
Personalment, fa poc més d’un any que ens coneixem amb n’Antònia i na Sebastiana, però això no deixa de banda que duguem un petit dol a Plaça, pel fet de veure com dues dones de «les nostres» es veuen forçades a deixar-ho. D’ençà que vàrem conèixer la notícia de la mà de na Sebastiana, s’ha convertit en un tema de conversa recurrent d’aquestes setmanes i als que hi restarem allà ens aboca a fer-nos preguntes que saben que ens porten poques respostes: «Com acabarem?», «quin futur ens espera?», «què hem de fer per animar això?»… Però, per sort, els pocs que hi quedam ens donam coratge per continuar aixecant persiana perquè sabem que seguir a la Plaça, a part de guanyar-nos el pa, també és continuar lluitant, és la nostra resposta a aquest món que tenim o s’aproxima i que no ens agrada. Trobam que la nostra resistència allà és una manera de mantenir la flama que fins ara aquestes dues valentes duien i ara ens passen. Els podem dir que ho farem tan bé com sapiguem i puguem, però també tenim clar que hi som i hi serem perquè trobam necessària la defensa d’un producte local de proximitat i qualitat i això sí que ho podem dir amb la veu ben clara, forta i amb convenciment. No trobareu enlloc i encara menys a les grans superfícies el contacte d’aquell que fa i ven el producte, no trobareu la verdura collida el dia d’abans, ni de km 0, i no trobareu ningú que faci aquella feina per convenciment i estima i no per màrqueting. Josep Maria de Segarra a la «Cançó de suburbi» deia:
Estimo l’horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l’arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d’or.
Nosaltres estimam la terra que treballam i és per això que defensam amb valors que ens creim els nostres productes i tot això, per nosaltres, resulta ser d’un preu incalculable. Anar a fer la compra els dissabtes al matí o els dilluns o qualsevol altre dia de la setmana a Plaça és part del nostre patrimoni i és part de la nostra història i, per tant, és la nostra manera de viure, de fer les coses. Per això cal aprofitar-nos-en i mantenir la flama fins que puguem, com han fet aquestes dues foravileres. Elles han sembrat llavors que segur que donaran fruit i aquests fruits que facin seran recollits.
Gràcies, Antònia i Sebastiana per la vostra lluita constant i per haver marcat camí, ara a nosaltres ens toca seguir les fites que heu marcat i podeu estar segures que són ben clares. Una abraçada i per MOLTS D’ANYS de PLAÇA.
Salut!
