“El insigne Ludwig van Beethoven, compositor, director de orquesta y profesor de piano alemán, no podría dar clases en el Conservatorio de Baleares… ”. Una companya de classe de la universitat em feu saber sobre l’existència d’aquesta notícia, i ràpidament em va intrigar un títol tan alarmista. Què podria voler significar una afirmació terminant com aquesta? Beethoven, icona de la música clàssica, no podria ser professor del Conservatori? Per què? És clar, conduïda per la meva set de juvenil curiositat i el meu esperit de periodista renegada, vaig haver d’investigar.
Un parell de paraules a la barra de cerca de Google. Sí, al primer enllaç, tan blau i tan brillant com les trampes de llum ultraviolada per atraure insectes. Un doble clic i allà el tenia, pantalla blanca i lletres negres, títol amb grans paraules encapçalant l’escrit… i la clarificadora continuació:
“El insigne Ludwig van Beethoven, compositor, director de orquesta y profesor de piano alemán, no podría dar clases en el Conservatorio de Baleares…: el Govern exige C1 de catalán”.
Així enceta un dels darrers articles de l’OKdiario, un diari digital espanyol fundat el 2015 que és conegut pel seu historial de publicacions de caràcter polèmic i opinions conservadores.
I és clar, què és més controvertit que el fals dilema de les llengües, la legitimitat del català i la fal·làcia emprada com a exemple vàlid?
Ho esgranarem, punt per punt:
Primerament, vull remarcar que el català és la llengua oficial de les Illes Balears. Sí, el castellà també és oficial, però tan oficial com el català. I qui no ho cregui encara, pot llegir el quart article de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears a la web del BOE. Per tant, la llengua catalana hauria de gaudir del mateix dret de validesa que la castellana i, de la mateixa manera, hauria de respectar-se com a exigència laboral si així ho declara la llei que l’empara. N’hi ha prou amb considerar la situació des d’un altre punt de vista: si un illenc desitja anar a exercir com a docent a —posem— el King’s College de Londres, considerem evident (i respectable) que la institució tingui dret a requestar que el seu professorat imparteixi les classes en un anglès acreditat. I continuarem opinant de la mateixa manera si la situació es dona amb el francès a la Sorbonne o amb el castellà a la Complutense.
Aleshores, per què quan la demanda es fa en català, suposa un requisit tan “abusiu”?
En segon lloc, em sembla que la pretensió d’emprar la figura de Beethoven, músic alemany del segle XVIII, és voler barrejar conceptes irreconciliables. Perquè sí, Beethoven no sabia parlar català (o sí, qui sap si gaudia del Tirant lo blanc en la intimitat), però això no té res a veure amb l’actualitat. És un exemple buit de sentit. Una fal·làcia de l’absurd que pretén buscar-li lògica a un argument inversemblant disfressat d’entimema. Perquè sí, és cert: Beethoven no parlava català, però Beethoven no pretenia treballar al Conservatori de les Illes Balears.
Ludwig van Beethoven era alemany, vivia a Alemanya, exercia en alemany. Si hagués demanat plaça al suposat Conservatori alemany de la seva època, hauria tingut plaça, perquè l’exigència hauria estat dominar la llengua alemanya, i ell d’això en sabia. I si un contemporani aleatori de l’època de Beethoven hagués aspirat a obtenir la mateixa plaça que el famós autor del Per a Elisa sense conèixer l’alemany, aleshores el suposat Conservatori no li hauria assignat la vacant buida. O no hauria estat injust que Beethoven no pogués ambicionar una plaça del Conservatori de casa seva, quan té totes les qualitats requestades per presentar-s’hi?
