A la imatge, d’esquerra a dreta a dalt: Babi, Pola, Laia, Vallejo, Eva, Maria Antònia i Rodri. A baix: Nena,Sol, Mire, Vane, Antu i Andrea.
El Fisiomedia Manacor femení està jugant la fase d’ascens a segona divisió, tot i trobar-se amb moltes dificultats pel camí. Es tracta d’un equip que es va consolidar com equip ara fa tres anys, que va començar amb l’objectiu de fer créixer el futbol sala femení a l’illa. De fet, es varen coordinar amb altres clubs de l’illa per poder donar un impuls a l’esport i crear una lliga regional i donar resposta a totes aquelles nines i dones que després de certa edat, no troben sortida per continuar jugant a futbol sala.
El primer any eren devers 10, primer amb partits amistosos. En aquells moments, comencen a competir tres equips forts, però la cosa va augmentant. Es varen cercar antigues jugadores de futsal i també va haver-hi mares de jugadors de la base del club que varen voler provar. D’això ja fa 7 anys i formen part de l’equip des de veteranes amb experiència a al·lotes molt joves, passant per mares que mai no havien jugat. Ja se sap que estructuralment, el paper de la dona és el de cuidadora i en un equip en què hi ha també mares, una de les condicions per a encetar el projecte va ser que les que tenien fills els poguessin dur als entrenaments.
La meitat de l’equip actual ve del futbol i d’altres del futbol sala. Totes les membres de l’equip han jugat a futbol o futbol sala d’ençà que eren petites. De fet, totes elles recorden una imatge: la de ser l’única nina entre nins jugant a futbol a l’escola. “Jo anava a una escola de nines i només una amiga i jo érem les que jugàvem a futbol” explica Nena Rigo. Per la seva banda, Eva Coraz diu que ella ha anat darrere una pilota des que té 5 anys: “és instintiu: comences a jugar i no ets ni conscient de si el que fas és comú o no, simplement t’agrada i ho continues fent”. Bàrbara Amer ‘Babi’, és una de les més veteranes de l’equip i també és entrenadora del club, explica que ella va demanar a l’escola de monges on anava, de formar un equip de futbol i li varen dir que allò era impensable. Quan va començar l’institut, va poder començar a jugar: “Les més veteranes no tenguérem un espai ni un equip per practicar l’esport fins als 17 anys”.
“Cada any pujam de nivell, però ens trobam amb la limitació de no ser capaces de captar gent perquè s’unesqui al projecte” diu Eva Coraz. Ara, l’equip està jugant la fase d’ascens a Segona Divisió, però amb una situació difícil: necessiten més jugadores per poder “sobreviure” fins a finals de temporada. Hi ha molts perfils i necessitats diferents: els torns de feina, la cura dels infants a càrrec o la manca d’organització i planificació del calendari per part de la Federació, fan que sigui difícil tirar endavant un equip complet. “Hem fet diverses portes obertes i de moment només hem aconseguit la incorporació d’una persona nova” explica l’entrenador de l’equip Miguel Rodrigo, ‘Rodri’.
En els darrers anys hi ha hagut una millora en el prestigi i un millor reconeixement social del futbol femení però, així i tot, segons la infografia “Igualdad de género en el deporte” d’ Ivana Katsarova, “la bretxa salarial entre homes i dones futbolistes segueix sent enorme”. Així mateix, apunta també a altres factors manco visibles que ajuden a perpetuar aquesta situació. “Entre ells, hi ha els estereotips de gènere als mitjans de comunicació, el biaix de gènere dels espectadors i la història de l’esport, marcada per la preponderància masculina davant l’arribada tardana de les dones”.
Amb tot, el futbol sala continua essent el germà petit de tot plegat i està encara mancat de visibilitat. “Em fa molta ràbia estar jugant una fase d’ascens com aquesta, a escala estatal, i arribar al pavelló els dies de partit i que hi hagi tan poques persones”. A més, una de les reclamacions de l’equip és també millorar els espais i les instal·lacions en què juguen i entrenen, ja que moltes vegades han hagut d’entrenar, per exemple, amb goteres i normalment no tenen pista completa i això les perjudica pel que fa al rendiment. Una altra de les reivindicacions és que es faci feina en el foment dels equips de base: “si el club vol fer un equip femení contundent, ha de fer feina en el planter: nosaltres tenim una mitjana d’edat de 35 anys i a la mínima que es retirin dues jugadores, un equip com el nostre, que ha guanyat dues lligues, dues copes i juga ara una fase d’ascens, quedarà desfet” afirma Eva Coraz.
El Fisiomedia femení, tot i les dificultats, s’ha consolidat com un referent de l’esport femení a la comunitat autònoma: “Fa un parell de setmanes que varen perdre el primer partit, després de dues temporades senceres sense perdre’n cap” explica l’entrenador. En aquesta fase d’ascens, el pròxim partit serà aquest diumenge contra el Juan de Ávila, a partir de les 17 h al poliesportiu Miquel Àngel Nadal. Si guanyen aquesta fase fent primeres d’entre els 7 equips que disputen la lliga, passaran a jugar els play-offs en què competiran amb un equip peninsular a finals de maig.
