“La madona deia ‘no m’hi veuràs mai, a jo, a dins el bar’ i de llavors ençà han passat quaranta anys” explica Guillem Cànovas, copropietari del cafè amb més estrella de Manacor. Era el 25 d’octubre de 1985, quan ell, juntament amb l’altre puntal del negoci, Catalina Rigo, obriren les portes de Can Lliro. En aquell moment, segurament, no es podien imaginar que aquell antic forn esdevendria el que és actualment. “Nosaltres fèiem de forners i pastissers i a la plaça de Sant Jaume va tancar un bar. En aquell moment nosaltres només fèiem distribució per a hotels i vàrem pensar que com que teníem espai, podíem redistribuir l’espai i fer un bar: això va ser l’inici”. Tenien llavors encara una oficina, l’obrador i feiners tot el dia, que combinaven amb la feina de cara al públic. D’això, enguany en farà 40 anys i els Lliro han decidit celebrar-ho amb una festa, que serà dia 28 de juny.
L’any 1989 el forn va desaparèixer i es va fer una primera ampliació del bar: “Era època de billars i futbolins i necessitàvem també espai per poder donar menjar. Vàrem fer una petita reforma perquè hi havia una cambra de congelació que vàrem esbucar i es va convertir en cuina, tot i que de tot d’una era un bar de barri, per trobar els amics i fer-hi festa”. Anys després, cap a l’inici dels 90, va ser quan es va crear la penya blaugrana. “Una vegada dos clients es varen posar a comptar. Un pel portal de davant i l’altre pel corral: els dos em digueren que érem 420 persones mirant el futbol aquí. Record que Barça va guanyar 1 a 0 i va ser una fantasia guapa, tot eren braços a l’aire i pareixia que havien de tomar el cel-ras”. Ara no hi ha tanta de gent, diu, però encara estan contents quan guanya el Barça i quan el Madridot perd.
“Vàrem començar sota zero, però hem anat pagant els deutes, tot plegat ha anat in crescendo tot el temps i ara estam més tranquils: la meva sogra deia que mentre deus no estàs malalt i ha estat una evidència”. El negoci, però, mai ha perdut l’essència propera i familiar que el caracteritza. Antigament, era només la família de sang, amb en Joan darrere el tasser i la col·laboració també de la filla, na Cati, que sempre ha decorat l’espai amb el seu art i ha donat una mà en tot el que ha pogut. Amb els anys, però, la cosa va anar creixent. Els qui hi aneu avui, qualsevol dematí, segurament veureu na Tiana, que fa 10 anys que amablement i sempre amb una rialla a la cara, serveix els berenars. I tot i que la madona de la cuina sempre ha estat na Cati, “perquè ella cuina molt bé”, també fa més de cinc anys que en Toni l’acompanya darrere els fogons aportant la seva màgia en les creacions culinàries.
I a aquesta gran família, hi hem de sumar la clientela, és clar. Ja ho deia el batle Llorenç Mas, que “el millor de Can Lliro són els clients” recorda Cànovas. Tot han estat bons moments, de manera continuada, explica. “Ens hem definit amb les esquerres: hem estat catalanistes, del Barça i hem volgut sempre tot el que és popular i cultura mallorquina. Per molta gent això és just això, però no ens sap greu: hem estat ben avenguts, hem tengut al·lots i tots han tengut salut i hem anat fent amics contínuament”. Ara bé, Can Lliro no ha tancat mai les portes a ningú i tot i definir-se obertament com un espai d’esquerres, sempre hi ha comparegut clientela de tota corda política, d’ideologies distintes i “aquí tothom hi és benvingut”.
El més important, per ells, és precisament això: haver creat vincles forts, sempre amb una rialla a la boca, amb actitud animosa i ganes de passar-ho bé. Quan pensa en els amics que els han acompanyat al llarg d’aquestes dècades, en Guillem s’emociona: “40 anys són molts: la gent s’ha sentit bé i això és el millor. Hi pens, i em pega plorera, perquè d’amics, n’hem fet molts i molts ja no hi són”.
Can Lliro també ha obert les portes a associacions i entitats així com a totes les causes que ha considerat justes. De fet, Canovas recorda que es va fer un referèndum coincidint amb l’1 d’octubre: “Hi varen participar 374 persones i varem tenir 6 nos, 6 nuls i 6 en blanc. Tota la resta foren sí”. També recorda, tot xerrant amb aquest mitjà, que una de les primeres reunions per crear el Cent per Cent es va celebrar al bar.
De Can Lliro, també va ser sonada la reforma de l’any 2019. El cap de família conta que en Joan ja havia acabat els estudis i en aquell moment volgueren que agafàs el relleu, prenent més iniciativa en el negoci. “Va ser llavors quan vàrem decidir donar-li un toc de cafè-concert i llevàrem les parets mitgeres, fent aquesta reforma que va dur molta polèmica, però de la qual nosaltres estam satisfets. Els arquitectes varen crear tota una estètica i nosaltres ens vàrem deixar dur: tot i que el canvi era gros i impactant, n’estam contents”.
Després d’això, però, la Covid-19 va capgirar una mica els plans inicials de transformar-ho exclusivament en cafè-concert i el vaixell va virar de nou cap a la cuina amb tapes els dijous i sopars divendres i dissabte, fent servei de restaurant. “Ara feim 40 anys i ja ens he de jubilar” diu en Guillem, mentre afegeix que “ella es vol retirar més que jo, té altres inquietuds i vol aprofitar el temps en altres coses que no siguin fer feina. Jo tenc la sensació que si em lleven el bar, m’ho lleven tot. Però no serà així. Creim que ha arribat l’hora” diu. Estam segurs, però, que el veurem encara servint cervesa “fria” i convidant a un esquitet abans de partir.
Com deia Heràclit, no ens podem banyar dues vegades mai en el mateix riu perquè la vida és canvi i transformació constant. I això, també ho té clar, en Guillem: “Tot canvia, cada dia, cada dia, cada dia. El món, tot. Et reinventes… Hem d’anar cap endavant. Estic content” diu. Ara, quatre dècades després, com dèiem unes línies més amunt, la família Lliro celebrarà les múltiples vides que aquest espai ha tengut i totes les experiències que tot plegat els ha permès viure. Serà una festa sobre la qual, de moment només podem avançar poca informació: serà dia 28 de juny, en una ubicació que encara no es pot anunciar i hi participaran 5 grups. També hi haurà punxadiscos i, com era d’esperar, el menjar també el prepararan des de Can Lliro. “Volem que sigui un homenatge a tota la gent que ha passat per aquí al llarg d’aquestes quatre dècades. Estam preparant també un recull d’imatges i probablement també tendrem alguna persona encarregada de fer un pregó o un discurs” explica en Joan, el fill petit de la família.
40 anys de Can Lliro es diu aviat. Com també es diu que n’hi ha que neixen amb estrella, i d’altres estrellats. Can Lliro té una mica de les dues coses. Més enllà de la penya blaugrana, de les Nadales, dels concerts i les festes, Can Lliro s’ha forjat com un referent de compromís social i cultural. I és que s’ha de tenir estrella i també ser un poc estrellats per forjar, mantenir i dur més enllà un espai tan emblemàtic com aquest bar. Llarga vida a Can Lliro!
