El moviment Gen Z 212 ha reprès les protestes al Marroc, tot exigint la dimissió del primer ministre Aziz Akhannouch. Les manifestacions, iniciades a finals de setembre, denuncien la corrupció, la manca de serveis bàsics i d’oportunitats per als joves. Tot i la repressió policial, les protestes s’han estès a diverses ciutats. El moviment, descentralitzat i coordinat per xarxes socials, simbolitza una nova forma d’activisme juvenil. Parlam amb algunes joves manacorines amb llaços amb El Marroc per veure què n'opinen i com ho veuen des de la distància. Les preguntes que hem formulat són les següents: 1. Has seguit o sentit a parlar de les protestes que hi ha hagut al Marroc els darrers anys? Què en penses d’aquestes mobilitzacions? 2. Quines creus que són les principals raons que han fet sortir la gent al carrer al Marroc? Hi estàs d’acord? 3. Com vius aquestes mobilitzacions des d’aquí, a Manacor? Et sents connectat/da amb el que passa al teu país d’origen? 4. Creus que aquestes protestes suposaran qualque canvi?
Asmaa Abdellaoui Ettayibi va néixer a Manacor l’any 2007 però la seva família és d’orígen marroquí. Actualment està estudiant del grau de Llengua i Literatura Espanyola a la Universitat de les Illes Balears.
1. No en sé gaire en profunditat, però sí que he sentit parlar d’aquestes protestes. Pel que entenc, la gent ha sortit al carrer per reclamar condicions de vida més justes, serveis bàsics i oportunitats reals. Em sembla totalment comprensible. Quan un govern no atén les necessitats de la població, la gent té tot el dret d’alçar la veu. Jo ho veig com una resposta necessària davant d’una situació injusta.
2. Crec que el motiu principal és la desigualtat: moltes persones viuen en condicions difícils mentre els qui governen semblen més preocupats per la imatge internacional que pel benestar de la gent. I sí, hi estic completament d’acord amb les reivindicacions. El que no entenc és com poden invertir en coses com un Mundial (que costa milions) mentre part de la societat continua tenint problemes molt greus.
3. Des d’aquí ho visc amb una barreja de distància i impotència. Ja no hi soc físicament, però emocionalment sí que m’hi sent connectada. Quan veig que al meu país d’origen encara hi ha tanta gent lluitant per coses tan bàsiques, em fa pensar que les prioritats dels qui manen estan completament equivocades.
4. M’agradaria creure que sí, però soc conscient que el canvi real no arriba fàcilment. Si la mobilització es manté i la gent continua organitzant-se i fent pressió, potser s’aconseguiran millores. Però si només es queda en moments puntuals i el govern continua fent el mateix, tot continuarà igual. El que és clar és que el poble ja ha demostrat que no vol quedar en silenci.
Chaimaa Benyagoub Ouchen (Taourirt, 2005) viu a Manacor des que té deu mesos i actualment està estudiant el Grau Superior d’Integració Social a l’IES Mossèn Alcover.
1. Crec que estic un poc desvinculada i no estic gaire informada, però sí que n’he sentit a parlar d’algunes. Sobretot de la que va passar al Rif, a Alhucemas, quan la policia va confiscar la mercaderia d’un venedor de peix i la va tirar dins un camió de fems perquè deien que era un venedor il·legal. L’home va intentar recuperar-la, va pujar al camió, però qualcú va posar en marxa la trituradora i va morir esclafat. Aquesta mort va indignar moltíssima gent i va provocar moltes protestes. També vaig sentir parlar de les protestes dels estudiants de medicina, crec que va ser l’any passat, que hi havia una vaga d’alumnes i moltes mobilitzacions. No sé ben bé tots els motius, però m’imagin que era per les condicions educatives. També he vist moments de censura, com amb la cançó 3ach cha3b, on els rapers contaven la realitat que es viu al Marroc i varen acabar rebent represàlies. Les xarxes socials han tengut un paper molt important en fer arribar tot això a fora. Personalment, trob que tenen tot el dret del món a sortir al carrer i mobilitzar-se. La situació allà és molt dura, però molta gent no ho sap. Només coneixen el Marroc turístic, el que està cuidat i preparat per agradar als de fora. No coneixen la realitat de la majoria de gent, que no té accés ni a serveis bàsics com l’educació o la sanitat. Per exemple, si vas amb febre a l’hospital, potser t’envien a comprar un termòmetre perquè allà no en tenen. I això passa cada dia.
2. Jo crec que la gent està cansada, molt cansada. Sobretot els joves. Fa molts d’anys que aguanten una situació injusta i sense sortida. Molts decideixen partir, però n’hi ha que volen quedar i lluitar perquè el seu país millori. Volen un futur allà, al seu lloc, no haver de fugir per viure millor. També pens que, del cansament i la desesperació, ja no pensen en les possibles conseqüències. No els importa si han de rebre una pallissa per part de la policia per sortir a defensar els seus drets, perquè, al final, és això o morir perquè no t’atenen a un hospital. Hi estic totalment d’acord. De fet, quan en parlam a casa, sempre deix clar als meus pares que, si jo estigués en aquella situació, potser també sortiria al carrer. D’altra banda, les víctimes dels terratrèmols que viuen a aldees ara com ara segueixen desemparats i ningú els està ajudant. Només van ajudar a les grans ciutats i perquè són les zones turístiques. I el que va fer que tot esclatés és la preparació pel mundial 2030: veure com el govern té doblers per construir un camp de futbol súper ben equipat i enorme, però té oblidat el seu propi poble, té gent morint als hospitals… També la corrupció que hi ha i com el fet de tenir doblers ho mou tot: si no has nascut en una família de classe alta et fots, bàsicament. I al final la classe obrera, que és la majoria, es cansa i surt a lluitar. Crec que també és important la qüestió d’en Zefzafi, un activista del Rif, que en el seu moment també va reivindicar moltíssim els drets del seu poble, defensant la seva identitat i les llengües amazics. Va ser empresonat després d’interrompre un sermó que es fa els divendres a la mesquita… Quan va passar tot això jo era petita i no m’assabentava massa. Però tenc entès que en el seu moment era criticat perquè el titllaven d’independentista pel fet de lluitar molt pels drets del Rif, que es reconegués les repressions que van viure i les repressions que viu ara com ara, però ell mai va dir que fos independentista. Però clar, això al govern incomodava moltíssim.
3. Sí, m’hi sent bastant connectada. Sobretot perquè ara estic entrant dins el món de l’activisme i tot això em fa pensar molt. A vegades em deman: si no hagués vengut aquí, hauria tengut la mentalitat que tenc ara? Hauria estat del grup que lluita pels seus drets o del grup que ja ho veu com normal? Perquè aquí he tengut el privilegi (perquè encara que sigui un dret, no tothom el té garantit) d’estudiar amb condicions. On viu el meu padrí, per exemple, només hi ha escola fins a primària. Si vols continuar estudiant, has de canviar de poble. Ves a saber si jo hagués pogut estudiar més enllà de primària, o si hagués tengut aquest pensament crític que tenc ara. Estudiar t’obre els ulls. Si no ho hagués pogut fer, potser no m’hauria plantejat res de tot això.
4. No ho sé, la veritat. M’encantaria pensar que sí, però em costa creure-ho, tot i que no perd mai l’esperança. Tenint en compte que allà hi ha una monarquia i que el rei té la darrera paraula, sembla molt difícil que les coses canviïn de veritat si no canvia tot el sistema.
Fatima Azahara Charif Roudani va néixer a Manacor l’any 2006. Té 19 anys i actualment estudia el seu primer any de la carrera de criminologia.
1. Sí, he escoltat sobre les protestes fa aquests darrers mesos. És a dir, no sabia que hi havia protestes aquests darrers anys, però supòs que això és per la distància que hi ha. D’altra banda, crec que aquestes protestes són molt necessàries. Perquè el Marroc actualment es troba en una situació tant política com econòmica molt dolenta. Totes aquestes revoltes que es fan actual mentè es deu al nou estadi que han construït, ja que el govern sempre deia que no hi havia prou diners per millorar o com a mínim donar les necessitats a les escoles i hospitals. A més, hi havia gent a la qual el govern els havia promès construís cases noves després de destruir les seves i al final no va construir res amb l’excusa de què no hi havia doblers. Per tant, el poble marroquí després de veure com el govern va poder construir un estadi de futbol pel mundial del 2030 amb un cost aproximat de 500 milions, mentre que la societat marroquina sofreix en hospitals mal preparat i les escoles que són totalment corruptes, sense ètica ni moral. El poble marroquí s’ha decidit per aixecar-se a protestar pels seus drets amb l’esperança de trobar una solució per a una generació sense futur i un país ple de corrupció.
2. Com ja he mencionat abans, els hospitals es troben en condicions precàries. Segons el que m’han informat, se suposa que els hospitals tenen el material necessari per poder atendre els pacients. Però el personal dels hospitals públics agafen aquest material i ho comencen a vendre per guanyar més diners i alguns inclús ho regalen a les seves famílies. Per poder fer-se només unes anàlisis de sang o una radiografia s’ha de pagar. Per altra banda, si necessites una venda per alguna que madura o qualsevol mena de material per alguna operació el pacient ha d’anar a comprar-la. Sa vist el cas en què inclús hi ha mandat a gent a comprar anestesiòleg. A més, d’això m’han arribat a comentar gent del Marroc que el veritable problema és que la major part de les vegades per més que hagis esperat a l’hospital, fins i tot 8 h mai no t’arriben a fer la consulta. Moltes persones m’han comentat que és realment injust veure com hi ha gent que per pagar pot passar abans, mentre que si portes 5 h esperant t’hauràs d’esperar igual. Per més exagerat que sembli molta gent ha mort als hospitals a la fila d’espera. I els metges que fa? Això em pregunt jo també. Doncs se suposa que ells estan tranquils, ja que són ells els que tries qui entra primer i qui no. També trien quan, poden anar a descansar o prendre un cafè tot i tenir persones (Que podria tenir una hemorràgia interna) esperant perquè ell els atengui. A això em referesc quan dic que les condicions dels hospitals són precàries. Per això al Marroc els hospitals privats hi ha una gran quantitat, però malauradament la majoria no es diferencien gairebé res dels públics.
3. No sé com explicar la sensació que sent en veure les protestes des d’aquí. Em sent molt orgullosa que el meu país. Finalment, s’aixeca per parlar sobre els seus drets. Però alhora molt preocupada. Hi ha molts joves que han estat arrestats per crims menors com destruir material públic i amenaçar el govern i la llei. Els culers els espera una condemna entre 10 i 20 anys. D’una banda, em sembla injust perquè hi ha gent que no ha destruït res i que no ha arribat a ferir ni atacar cap persona o policia, però que s’enfronten engrandeix càrrecs i acusacions. Ja que hi ha persones que han estat greument ferides per la policia, amb cossos degollats i cops sense pietat. La policia s’excusa de defensar-se, però hi ha alguns límits, els culers no es poden passar, com ara pegar-li a una adolescent que estava entre la multitud o trenca-li les cames a un home que t’amenaça de ser corrupte. Crec que els cossos de la policia haurien de tenir una formació que els ensenya a mantenir la calma en situacions semblants. És veritat que em sent un poc connectada amb elles, però el fet que no podré fer res m’amoïna molt. També esper que Espanya agafi exemple del poble marroquí i també comencin a protestar. Perquè la política en Espanya tampoc és de les més justes. Segons la meva opinió personal (i sortint-me un poc del tema), sent que Espanya viu un tornisme polític. Perquè cada període de temps la política passa a ser o d’esquerres o de dretes, quan en realitat tots dos no són igual de corruptes.
4. Des del meu punt de vista crec que aquestes protestes tindran un bon resultat, però després d’un gran sacrifici. És a dir, sent que hi haurà molta gent que sofrirà molt durant aquest procés per poder canviar allò que és el govern del Marroc. Actualment, els polítics no s’immuten i no pensen a canviar res de res. El pitjor és que el poble marroquí esperava que el rei Mohamed VI estigués de la seva banda, que els ajudes o com a mínim els escoltes. Però fa poc va sortir a fer el discurs que sempre fa ignorant totalment les protestes fetes i el caos en el qual està sotmès el poble. Supòs que la societat marroquina després de veure com el rei ni tan sols els menciona en el seu discurs i després de veure que els polítics continuen menyspreant-los. Acabaran creant més protestes amb molta més ràbia i menys control. Perquè prefereixen arriscar-lo tot ara, inclús la seva vida, a haver de viure sempre en la misèria i ser menyspreats. Pel que sé, demà dia 13 d’octubre tornaran a iniciar les revoltes i encara no se sap quan pararan.