“És un projecte d’urbanització que ja es va tramitar l’any passat, i que ara, una vegada que tenim els informes de recursos hídrics i de l’Ajuntament i que tot ha estat favorable, se n’ha fet l’aprovació definitiva”. Núria Hinojosa, delegada d’Urbanisme, justifica així la construcció de 77 nous xalets a l’Estany d’en Mas. “Donam compliment al que diu el pla parcial aprovat el 2013, i aquest urbanitzable ja ve de l’època en què s’anomenava Cala Estany, conjuntament amb Cala Anguila, Cala Mendia i el mateix Estany d’en Mas”, diu Hinojosa, que alerta que “en aquesta mateixa taca s’hauria pogut fer exactament el mateix que es va fer a Punta Reina, perquè les normes subsidiàries del moment no diferenciaven si es podia fer residencial o no. Amb la modificació del Pla territorial en temps de Maria Antònia Munar, s’ordena aqueta zona de manera que ja no es pogués fer el que es va fer a Punta Reina, i establia com a màxim un habitatge cada 800 metres, i així queda recollit al Pla Parcial i al Pla General”, La delegada d’Urbanisme explica que “els propietaris ja han cedit els metres que els tocaven, tant per a carrers, voravies i fanals, com també una zona verda de 16.808 metres i un equipament públic”.
Hinojosa insisteix que “es va desclassificar en el seu moment una zona molt important. És una ordenació que ens ve de l’any setanta i que tots els planejaments han mantingut. Les desclassificacions costen doblers, i cal fer sempre una valoració econòmica del que s’hauria de pagar com a indemnitzacions”. La delegada reconeix que “on falten més primeres residències és als nuclis de Manacor i a Portocristo, però també entenc els drets adquirits que s’han anat atorgant els darrers quaranta anys”.
Després de la desclassificació, ara el que queda “ja té la condició de solar. Els carrers estan completament urbanitzats a banda i banda, i una indemnització ara seria multimilionària”, diu Hinojosa, que afegeix que “si compares el que es va construir en el seu moment a Punta Reina i el que es pot construir a l’urbanitzable D6, és molt millor del que s’hauria pogut construir amb les normes subsidiàries, perquè té una edificabilitat molt baixa”.
Com se sap i ja explicam en aquest mateix reportatge, la comunitat de veïnats del polígon 3, aferrat a la nova urbanització es pot veure afectada en els seus accessos en cotxe a les seves cases. “A la part de darrere hi ha uns camins privats per accedir als habitatges. Aquest nou urbanitzable té uns límits que entren dins aquests accessos, i nosaltres no podem fer valer cap dret damunt terrenys privats. Per això ens posam a disposició per cercar una manera perquè tothom pugui accedir a ca seva”, diu Núria Hinojosa, que igualment explica que per la part de davant, al passeig de Voramar, també es pot accedir a aquests habitatges.
“Així com quedarà, no hi podrà arribar ni una ambulància, ni els podran dur una gelera o el gasoil de la caldera”
Pedro Rosselló és advocat i és el representant de la comunitat de propietaris del polígon 3 de l’Estany d’en Mas. Molta de gent el deu recordar perquè va ser batle de l’Ajuntament de Manacor pel Partit Popular i també regidor durant un grapat d’anys.
Rosselló explica que el projecte d’aquests 77 xalets “és de fa molts d’anys, i des del principi que se’n va parlar els veïnats d’aquest polígon ja es varen posar alerta, perquè sabien que en executar-se aquesta urbanització quedarien sense tenir accés a les cases del seu polígon”. Rosselló admet que aquestes cases sí que tenen accés des de l’entrada del carrer de Voramar, “però hi ha molt de desnivell en aquest tram i les cases de més amunt hi han d’accedir a través d’unes escaletes i després han d’anar a deixar el cotxe enfora de ca seva, perquè hi ha molt poc aparcament”, diu l’advocat manacorí.
Tanmateix, l’accés als xalets de la part superior d’aquest polígon sí que es feia, de manera improvisada per la part de dalt, en uns vials que se sap que han de pertànyer a la nova urbanització que s’hi farà i que, de moment, no està previst que puguin ser transitables per vehicles. “Si el projecte es fa com està previst, tots aquests propietaris quedaran sense accés a ca seva per la part de dalt. Són gent molt major i això els suposarà un problema important, perquè en algun cas podrien haver d’anar a aparcar dos quilòmetres enfora de ca seva”, diu Pedro Rosselló. Moltes d’aquestes cases tenen una plaça d’aparcament “que quedaria inutilitzada, i de fet, a aquestes cases no hi podrien arribar vehicles d’emergència com ara una ambulància o la policia”, diu l’advocat, que afegeix que “ni tan sols hi podria arribar el camió per recarregar de gasoil les calderes”. L’exbatle insisteix que “fa molts d’anys que els veïnats empren aquests passos, que pertanyen al polígon del costat i per això ara quedaran impedits en començar l’obra”.
El desembre de 2024 el projecte va quedar aprovat inicialment i es va dur a exposició pública, amb un període d’al·legacions. Aquest grup de veïnats hi va presentar les seves, “que han estat desestimades perquè sabem que al·legam a un projecte que tècnicament és correcte. Per això intentam trobar una solució alternativa”, diu Rosselló.
Els habitatges d’aquesta zona són entre 90 i 100, tot i que certament són els de la part de dalt els que tendran el problema més important. Rosselló reconeix que “la delegada d’Urbanisme es va oferir a fer d’intermediària entre les parts i de fet ella mateixa serà qui les convoqui a una reunió per mirar de trobar una solució i qualque tipus d’acord entre els veïnats i la promotora”.
El projecte preveu un pas per a vianants a la part superior de la nova urbanització i per al representant d’aquests propietaris, “la solució més viable seria facilitar un accés restringit per als residents amb els seus vehicles en aquest pas”. Tot i que no hi ha una data posada perquè l’obra de la urbanització comenci, Rosselló adverteix que la solució s’ha de trobar ara, “perquè en el moment que comencin l’obra, el pas ja quedarà tancat, per això demanam ara una solució transitòria durant aquest temps, i després una solució definitiva per quan hagi acabat l’obra”.
