Miquel Aguado (València, 1979) va jugar al futbol base de València. D'edat molt primerenca, per raons laborals de son pare, tota la família vengué cap a Mallorca i s'instal·laren a la Pobla. “Em sent molt pobler”, diu. I ja és ben coneguda la tradició futbolera poblera, durant tants anys únic club illenc a la Segona Divisió B. Als devuit anys, va firmar pel Mallorca B, fins arribar a debutar amb el primer equip. Diferents lesions al genoll suposaren un llast important a la seva carrera. Com ha entrenador ha entrenat equips de la Tercera Divisió com el Poblense, el Binissalem i l'Alcúdia. Ha estat dues vegades campió de Tercera i ha disputat cinc play-offs d'ascens. No és la primera vegada que entrena a Manacor, ja que va ser també entrenador de l'Inter Manacor, amb Sion Febrer com a president. Ara arriba al CE Manacor i de les expectatives d'aquesta temporada que està a punt de començar en parlam en aquesta entrevista.
L’any passat no vàreu entrenar cap equip. Com és?
Veníem d’entrenar el Santanyí com a filial de l’Atlètic Balears a Tercera. Va ser una temporada molt convulsa perquè el primer equip ens agafava jugadors. Era una situació que ja ens imaginàvem, sabíem on ens ficàvem, però així i tot aconseguírem quedar sisens i molt a prop del play off, amb un futbol molt bo. A final de temporada es va trencar la vinculació amb el Balears i el Santanyí ens comunicà que confiaven en una altra persona. L’any passat no vàrem entrenar cap equip perquè no vàrem trobar la fiabilitat per desenvolupar la nostra manera de fer feina. Ens dedicàrem a formar-nos, a seguir molt de futbol a nivell professional, veurem molts d’entrenaments… I és així que la nova directiva del Manacor contacta amb nosaltres per proposar-nos d’agafar el primer equip.
Dius que cercau fiabilitat. Com heu trobat aquest nou Manacor?
Anam un poc a contrapeu, perquè volem instaurar un model de feina molt seriós, i comptar amb la implicació màxima dels jugadors. La directiva fa un gran esforç per acostar-nos a nivell professinoal. Tenen moltes de ganes de fer feina i la seva implicació és màxima. La direcció esportiva també és molt propera a nosaltres. No exigeixen resultats, sinó feina.
Teniu l’equip que heu de menester? Els entrenadors sempre trobau a faltar peces per completar una posició o una altra…
Ha estat un estiu molt intens. La directiva ha fet un esforç molt gros, i a nivell de pressupost ens hem adaptat a la situació que ells han trobat, diferent de la idea que poguéssim tenir inicialment. Així i tot hem fet un equip jove de gent de Manacor i hem reforçat posicions amb gent molt experimentada a Tercera. Farem feina per intentar quedar al màxim de dalt possible a la classificació.
Precisament, si no us han marcat uns objectius a nivell de resultats, quines aspiracions teniu?
Partim de la idea que entrenam el Manacor, amb tot el que això significa. Som una persona ambiciosa i no fa falta que em diguin els objectius. Es tracta de treure el màxim rendiment possible, i també la direcció esportiva i directiva ha configurat un equip de feina en aquest mateix sentit. Al principi costarà una mica, però saben que som gent que treim rendiment dels equips que entrenam.
Es podria disputar la lligueta d’ascens.
En el futbol mai se sap. Mira el que ha passat enguany amb el Porreres. Som ambiciosos i si feim feina així com toca farem que aquesta transició sigui tant curta com sigui possible. A més, també comptam amb l’avantatge de tenir l’Inter Manacor per poder agafar jugador en cas que ens sigui necessari.
Com definiries el sistema de joc que tens? Voleu la pilota? Teniu un sistema fix?
Treballam amb quatre o cinc sistemes de joc en funció de treure el màxim rendiment possible dels nostres jugadors. Coneixem la categoria i la nostra feina és poder-los donar les eines perquè s’adaptin al més aviat possible. Amb el nostre model de joc cercam sentir-nos còmodes amb la pilota i fer molta de feina quan no la tenim. L’actitud dels que hem trobat en els jugadors és molt bona, i veim el perfil humà de jugadors que volíem.
La Tercera Divisió i el futbol local no passen per un bon moment. Els camps ja no s’omplen com un temps.
Confiam molt poder apropar la gent a Na Capellera, perquè tenim un percentatge molt alt de gent de Manacor dins la plantilla. Intentarem que la gent quan vengui al camp s’identifiqui, que el jugador també se senti còmode al carrer, que la gent li pugui demanar com van els entrenaments, o com va anar el partit de diumenge passat. Som un malalt del futbol, i quan jo jugava sabíem que els equips de les Balears quan anaven a jugar les lliguetes d’ascens hi anàvem de comparsa. Ara les coses han canviat. Tenim més equips a Segona B, i que, a més, s’hi mantenen. El Manacor ha de ser un d’ells.
Creus que la reestructuració d’aquestes categories semiprofessionals ha afavorit aquesta nova situació?
Sí, perquè dona possibilitats, quan un club d’aquí pujava a Segona, tenia molts de números de baixar, Ara el bot de Segona RFEF a Primera RFEF és molt més important, però el bot de Tercera a Segona RFEF, si hi ha una estructura important a nivell de club, ja es pot mantenir.
Vols afegir qualque cosa més?
Sí. Agraïm als espònsors el seu suport. La directiva fa un esforç important i hem d’agrair als patrocinadors que hi posen doblers de la seva butxaca, perquè sense ells els clubs no podríem subsistir. La resposta que hi ha és molt bona. A més, veim també que el club es reforça molt a nivell de xarxes socials, i que això li dona molta de visibilitat. La feina que feis els companys de la premsa també és important i us l’hem d’agrair.
