De sa Fosca a la Cova 127

El mes passat, parlant d’exploració, fèiem esment de sa Fosca, el tram de torrent més famós de Mallorca. Citàvem els seus descobridors com l’exemple de l’exploració feta a Mallorca en els darrers cinquanta o seixanta anys. Avui, volem parlar d’altres exploradors que van precedir els que fan feina avui per continuar explorant aquesta nostra illa tan estibada.
Conten els descobridors de sa Fosca que quan van aconseguir sortir després de dos dies gaire sense menjar ni poder eixugar la roba, essent conscients que havien fet una proesa mai realitzada per ningú, van trobar un carboner que els va demanar d’on venien i que no es va creure que sortien de sa Fosca. Aquells joves esgotats no varen invertir ni un segon a intentar convèncer aquell home, si no s’ho creia, que visqués en la ignorància… era un temps tan diferent d’avui i la nostra egòlatra presència a les xarxes socials!
Podem pensar que amb la tecnologia, la facilitat en les comunicacions, els aparells de navegació per satèl·lit, això de l’exploració ha canviat molt, però només és així en part. Clar que no és el mateix aquell moment de sortir de sa Fosca sense notícies del món en 50 hores que el que sol passar avui amb un mòbil a la mà, però per l’altra banda l’exploració, el descobriment, és exactament el mateix. Conèixer el desconegut es manté inalterable. No crec que Mascaró Passarius, per exemple, per pocs mitjans que tingués (que en tenia pocs, havia d’anar en bicicleta de Ciutadella a Maó per consultar una biblioteca o accedir a una traducció que li feia un conegut) descobrís d’una manera diferent amb la tecnologia d’avui. I en va descobrir moltes de coses per a la ciència, molts de jaciments, per exemple. L’entrada, “Talaiot” de la seva obra magna, el Corpus de toponímia, ocupa un volum sencer!
Una diferència sí que hi és. Als anys cinquanta del segle XX hi havia molta més gent que vivia a fora vila, Mascaró Passarius mai devia anar tot sol als llocs, sempre podia demanar a algú. Avui és completament diferent, o no hi ha ningú o hi ha una casa amb piscina, barreres altes i jardins: cada època té les seves dificultats. Cada explorador ha de fer front als seus reptes i reptes en queden molts, encara.
A Formentera, el naturalista Frank Jackson els anys 1960 va descobrir coves, plantes, ocells… desconeguts fins llavors. Però alhora també és cert que no fa ni deu anys a prop de la Cova des Fum, la importància arqueològica de la qual va posar de manifest Jackson, es va descobrir una altra cavitat, petita i sense nom, que es troba a més de 100 m sobre el nivell de la mar als tallats de la Mola. Allà els arqueòlegs del Projecte Cap de Barbaria, amb l’ajuda dels escaladors formenterencs, van descobrir que s’hi havien practicat els que ara són els enterraments més antics de la prehistòria de l’illa. I estam parlant de només 7 o 8 anys endarrere, perquè per fer exploració no és necessari anar massa lluny. Al cap i a la fi, són els ulls de qui mira que fan l’exploració.