*La columna honorífica conservada a Oxirrinc segons el dibuix de Vivan Denon (1747 – 1825)
Egipte és molt més que la seva arqueologia. I l’arqueologia egípcia és molt més que les restes de l’Egipte faraònic. En aquest sentit, una de les troballes més importants fetes al país del Nil, a banda de les de l’època dels faraons, va ser el descobriment, a finals del segle XIX, d’un abocador d’època antiga, amb centenars de milers de documents escrits sobre papir. La troballa, realitzada a l’antiga ciutat d’Oxirrinc és, encara avui, objecte d’estudi perquè encara no s’han pogut desxifrar la totalitat d’aquests textos. Els papirs —datats entre el 250 a.n.e. i el 700 n.e.— i escrits principalment en grec i llatí, inclouen textos religiosos (com l’Evangeli de Tomàs) i també obres mestres de la literatura clàssica grega, entre les quals textos que antigament es consideraven perduts. Per tant, estam parlant d’una ciutat antiga, avui situada al municipi d’Al-Bahnasā, a uns 150 km al sud del Caire, d’una importància històrica més que remarcable.
Aquesta introducció, només per posar en context la importància històrica d’Oxirrinc, el jaciment on, com mostra aquests dies una exposició del Museu d’Història de Manacor, hi treballen tècnics provinents de Mallorca i Menorca. Concretament, són dos restauradors, entre els quals la manacorina Margalida Munar, i una arqueòloga que, de fa ja uns anys, formen part de l’equip arqueològic que investiga al jaciment. Hem de dir, també, que el projecte on es troben integrats no té com a objecte la recerca dels famosos papirs, ja excavats al seu dia, sinó el coneixement de la ciutat antiga d’Oxirrinc. Entre les àrees estudiades avui, hi ha la necròpoli de la ciutat on, campanya rere campanya, es fan troballes excepcionals, incloent-hi alguns enterraments intactes, plens d’aixovars i mòmies. Aquestes troballes són, sobretot, de les èpoques saïta, grecoromana i cristiana. En altres paraules, restes datades des del segle VII a.n.e. fins a l’Imperi Bizantí i la conquesta musulmana d’Egipte del 639 n.e.: uns mil dos-cents anys d’història! És com si a Mallorca un jaciment tingués una necròpoli amb enterraments talaiòtics, posttalaiòtics, romans, vàndals i bizantins.
A la necròpoli alta d’Oxirrinc, on els arqueòlegs han fet feina els darrers anys no només s’han trobat les tombes esmentades més amunt, sinó que també s’han trobat llocs de culte amb pintures murals. Tant els sarcòfags, com les mòmies i les pintures, són un dels reptes més importants als que s’han d’enfrontar els restauradors del projecte. Preservar aquests objectes de milers d’anys d’antiguitat i que ens han arribat en relativament bones condicions no sempre és fàcil, això sense comptar amb la quantitat ingent de materials diferents —cada un amb les seves particularitats de conservació específiques— sobre els que han d’actuar. Per això, és un autèntic privilegi que dissabte, dia 11, la codirectora del projecte, Ester Pons, i els restauradors mallorquins del projecte, Margalida Munar i Bernat Burgaya, ens parlin sobre el projecte a Manacor, al Museu d’Història. És una oportunitat única per acostar-mos a la recerca puntera en arqueologia feta des d’aquest extrem del Mediterrani.
