Imatge: Xavier Vázquez – Cosmo Caixa, Barcelona, Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3255463
Joana M. Melis Huguet va presentar aquesta comunicació a les Jornades d’Història Local, centrada en un projecte educatiu que combinava arts plàstiques, noves tecnologies i història local. El 2020 la declaració de la pandèmia mundial per la COVID-19 va capgirar el món, però també les estructures educatives. El 14 de març del 2020, l’estat espanyol va declarar l’estat d’alarma i es va suspendre l’activitat educativa presencial en tots els centres i etapes. Aquesta comunicació vol apropar-se a aquells moments difícils, però alhora reptadors per a l’educació.
El curs 2021-2022 encara es portaven mascaretes, però les coses tornaven a poc a poc a la normalitat. Dos anys amb mascaretes i distància social que comportaven que els alumnes, a les classes, no es podien tocar; i en assignatures com Educació Plàstica tampoc podien tocar determinats materials. Des del currículum del moment, es varen marcar uns objectius molt clars: donar eines a l’alumnat per poder expressar-se amb el llenguatge artístic; donar a conèixer a l’alumnat la història del seu propi poble; motivar-los a fer-se preguntes sobre el camí de la cultura al lloc on es viu i complir els objectius del currículum de la LOMQE. D’aquí van sorgir dos projectes, tot i que cal dir que era estrany fer Arts Plàstiques d’aquesta manera, però en el projecte descrit aquí, es va crear una pàgina web que venia a ser com un llibre al qual s’hi accedia des d’un enllaç compartit al Classroom. De cadascuna de les unitats didàctiques que contenia en va sortir una pàgina que a final de curs es va convertir en un llibre desplegable tridimensional, que posteriorment s’exhibí el juny al Museu de Manacor i el juliol a la Delegació Municipal de Porto Cristo. Un element important fou el canal d’Instagram compartit amb la comunitat d’estudiants i famílies, a més de professor/a. A part d’un seguiment de les jornades de classes, els alumnes mostraven els seus avenços, i també es publicaven històries temporals en les quals es demanava la participació dels seguidors, on es feien preguntes i endevinalles de tipus test. Perquè els alumnes tinguessin fàcil accés a les instruccions dels treballs es va crear un canal de YouTube, on es penjaven vídeos de producció pròpia.
Si es volen resumir els punts importants, cal destacar en primer lloc la fàcil accessibilitat (des dels ordinadors de l’institut i a classe). Contar una història, que en realitat era la història del seu poble que molts coneixien, però alhora es tractava de donar visibilitat, precisament, a persones que ells no coneixien: històries de pescadors, històries al voltant de sa Ferradura… Així es relatava la història de 3 personatges que perden la memòria i diferents persones de la història de Manacor que van contant diferents capítols. El trajecte ens du des del myotragus a l’actualitat. De cadascuna de les pantalles en sortia una làmina que després es va usar com a part del llibre final.
La web tenia un element característic: cada capítol tenia una imatge, el capítol del qual els passa als personatges. Les paraules en blau constituïen enllaços a vídeos o a diccionaris… hi havia paraules que interessava subratllar. A la part de baix de cada capítol hi havia una sèrie d’enllaços a altres vídeos, diaris, articles. L’eina principal era l’ordinador, tot i que les manetes feien feina i treballaven sobre les làmines manuals. Al projecte també es van fer dues activitats a part: una sortida didàctica per Porto Cristo i un concert. Aquesta sortida, programada des de l’edifici mateix de l’IES Porto Cristo, va programar les següents parades, on es van tractar un tema o diversos:
—Jaciment de sa Ferradura: orígens del poble i la importància del jaciment.
—Mirador del carrer del Galeó, des d’on es pot veure la torre del Serral dels Falcons.
—Jaciment de sa Carrotja: l’antiguitat tardana i la importància de conservar un jaciment com aquest, tant per als turistes com per a la nostra pròpia història.
—Plaça del Marquès del Reguer: l’origen de l’actual Porto Cristo i les persones que el feren possible.
—Platja: els romans i el comerç, el derelicte de les llumetes.
—Moll: la guerra civil, el desembarcament de Bayo i la publicitat enganyosa d’Arconovaldo Bonacorsi.
—Plaça de l’església: construcció i curiositats.
—Plaça del Sol i de la Lluna: reflexió sobre el que havíem vist i futures propostes.
«El poble perdut» va ser un project creat exclusivament per a l’alumnat de l’IES Porto Cristo. El format web va ajudar al fet que cada alumne pogués anar al seu ritme i les xarxes socials van ser una gran ajuda per als alumnes desmotivats. Com a aspecte més positiu, aquest projecte fou una manera de submergir l’alumnat en una experiència total, però també és veritat que comportà una càrrega de feina enorme per tal de preparar tot el material.
