Carme Gomila Domínguez (Manacor, 1994), és politòloga i té un màster en comunicació. Aquest ha estat el seu segon mandat al capdavant del departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Manacor, unes responsabilitats que ara comparteix amb dos regidors més. També és la delegada d'Educació i de Joventut. Després d'ocupar en dues eleccions consecutives els llocs capdavanters de la llista municipal de MÉS-Esquerra, ara sembla que es prepara per prendre altres camins.
Recentment, el Govern autonòmic va denunciar i sancionar un assentament d’infrahabitatges a Manacor. Segons ens varen informar, posteriorment es varen posar en contacte amb Serveis Socials per notificar-vos l’actuació. Heu gestionat vosaltres la situació d’aquestes persones?
Sempre hi ha tota una configuració institucional complexa i el que acaba passant amb aquestes persones és un símptoma de què l’administració intervé en el nivell que li toca, però el resultat final no funciona. Que hi hagi persones vivint en infrahabitatges és un error col·lectiu: avui en dia dur una vida digna és complicat i actualment veim una crisi d’habitatge que afecta molts nivells. Finalment, s’acaben creant aquests infrahabitatges per a persones que no tenen altra sortida. A nosaltres ens arriba l’existència d’aquests habitatges via premsa. A partir d’aquí, el Govern ens envia una notificació dient que havien observat la presència d’aquests infrahabitatges i ens expliquen quin és el procediment sancionador que començaran a partir d’aquell moment que està centrat en la part de territori i urbanística. En cap moment xerren, però d’una infracció relacionada amb la qualitat de vida de les persones que viuen allà dins.
De quantes persones parlam? Hi havia menors?
En un primer moment no ens ho detallen i del cert encara no ho sabem. És a partir d’aquest moment en què ens posam en contacte amb els cossos policials i ara estam gestionant la situació. Tenim constància d’un cas que sí que pertoca a Serveis Socials, que és una família amb menors molt petits i estam mirant com els podem ressituar. Amb la resta de persones, ningú ha contactat amb Serveis Socials, però pensam que això passarà d’aquí no molt perquè si hi ha una ordre d’esbucament, no tendran on anar.
O sigui, les persones que hi vivien, segueixen allà?
Sí. És un drama perquè és impossible que l’Ajuntament de Manacor pugui resoldre un problema tan estructural com és la manca d’habitatge. No tenim pisos en propietat ni un parc d’habitatge per fer front a la problemàtica. Ara són aquests infrahabitatges, però en el futur seran altres situacions. Ara estam en procés de tenir dos pisos en propietat, els estam moblant i posant-los a punt i també paral·lelament estam treballant en un reglament per veure de quins han de ser les normes d’ús, però tenim clar que es destinaran a emergències i segurament a famílies amb menors. És ver que no són 100, són només dos, però ens permetran ubicar aquests casos sense que quedin al carrer o hagin d’anar als recursos de la xarxa de Palma.
Malauradament, no són els únics infrahabitatges que trobam a Manacor. Teniu qualque dada al respecte?
És un tema complex I tenim molt poques mans. A vegades a escala d’administració ens sentim una mica tots sols. Tothom sap que hi ha una crisi d’habitatge, però ningú dona un cop de mà a les administracions locals quan ens trobam amb casos com aquests em costa de Creure. No tenim un recompte oficial, però sí que existeixen vies de col·laboració amb Policia Local i Policia Nacional i tot d’una que s’assabenten d’alguna cosa ens ho fan saber. Quan anam a fer comprovacions per via de padró, també detectam casos en què les condicions d’habitabilitat no són les que pertoquen. En aquest cas, avisam a urbanisme perquè facin el que pertoca.
Estau plantejant qualque tipus d’actuació al respecte per poder fer feina amb altres departaments?
De moment ens centram a acabar al més aviat possible aquests dos pisos. La prioritat és aquesta.
També va ser tema de debat i de fet, els responsables de l’alberg de transeünts explicitaven fa pocs dies en una entrevista les dificultats que troben per empadronar els seus usuaris. Embat presentava també deu mesures per la inclusió social i denunciava també aquestes dificultats. Es garanteix a l’Ajuntament el dret d’empadronament de les persones que viuen a Manacor?
Hi hem fet molta feina i segurament t’ho podria explicar millor Paula Asegurado, que s’encarrega de padró. Des de Serveis Socials només veiem una part. En la moció del PP hi havia un parell d’errades perquè ells vinculaven directament els infrahabitatges amb els problemes al padró. Si mires la Llei de Padró diu clarament que tu pots empadronar una persona davall un pont, a un banc, a un carrer… Si aquella persona viu en una furgoneta al carrer, tot i que sabem que no és un lloc adequat on viure, se l’ha d’empadronar perquè necessita tenir un certificat d’empadronament. També el PP deixa entreveure en la moció que nosaltres donam ajudes pel simple fet de tenir aquest certificat i això no és així: per tenir ajudes de qualsevol mena has d’estar empadronat, però no per això tens automàticament un ajut directe. Les ajudes que es donen a l’Ajuntament de Manacor, no em cansaré de dir-ho, per llei, han de ser per a persones que tenen la seva situació regularitzada. Consider que totes les persones que es troben en situació irregular són com herois i heroïnes: es troben en una situació molt complexa durant 3 anys amb dificultats, discriminacions i maltractament institucional. Per acabar aconseguint la situació regularitzada passen per una violència molt extrema. S’ha fet molta feina en la revisió de criteris. A primera línia de l’Ajuntament s’han viscut situacions una mica discriminatòries i com Ajuntament hi estam fent feina interna per aclarir aquesta situació i que els tècnics sàpiguen fins on poden arribar: un tècnic de padró de l’ajuntament no té per què demanar més preguntes de les necessàries i no podem consentir, com a govern d’esquerres, que l’ajuntament maltracti qualsevol ciutadà que entri per la porta, independentment de la seva situació administrativa o el seu color de pell. Intentam que entenguin quina ha de ser la seva feina a primera línia.
Hi va haver un paper polèmic, que es donava a l’Ajuntament i que informava els propietaris sobre possibilitat de cometre una infracció greu si s’empadronaven estrangers no comunitaris.
La Policia Nacional ens va dir que podíem donar una informació concreta als propietaris, però ho hem revisat. Aquest paper s’ha eliminat i no es dona.
Canviem de qüestió: amb l’entrada del PSOE al govern heu dividit Serveis Socials en tres àrees. Com us estau organitzant?
Serveis Socials és un departament molt gros i va assumint més competències i més problemàtiques de ciutat gran. Quan t’asseus a una taula de negociació cadascú ha de cedir una part, de vegades guanyes i de vegades no i no passa res. Vàrem optar per aquesta divisió perquè era coherent. Jo duc les àrees d’educació, d’infància i família. Llorenç Mesquida du dependència, una subàrea molt concreta amb unes competències molt delimitades i Maria Antònia Truyols du inclusió i acollida.
Heu incorporat un nou assessor, un càrrec de confiança. Quines són les seves funcions?
Era una reivindicació que feia temps que havia fet. Després de tots els problemes de personal que hi ha hagut dins del departament, feia falta tenir una persona externa i amb criteri tècnic que ens ajudàs a posar ordre a normativa interna, reglament, circuits… Aquesta persona arriba després d’haver posat en marxa una auditoria que es va fer abans del pacte amb el PSOE i que incloïa una anàlisi d’absolutament tot el que feim a Serveis Socials: el personal, els centres de dia, la comunicació interna i externa, tots els programes… S’ha avaluat tot i ara estam pendents d’un informe final que servirà per donar una idea, una guia i poder avançar-nos a la feina que volíem que fes el nou assessor. Feia falta posar ordre: som moltes persones i com més som, més complexa és la situació.
També continua vacant la plaça de coordinació. En el darrer ple digueres que ja hi havíeu posat peu fiter. Com va la cosa?
Dia 3 de novembre comença ja una nova persona en aquesta plaça, estam molt contentes que finalment l’hem poguda cobrir.
Ja fa un any que s’ha tornat a posar en marxa la taula local contra les violències masclistes. Quines reflexions i accions han sorgit de moment?
A finals de novembre farem la taula anual amb tots els agents socials, polítics i tècnics per retre comptes de tot el que s’ha anat fent. Ens hem organitzat en subcomissions, que són Espais de trobada més reduits que ens permeten fer feina de manera més operativa. A més hem incorporat una tècnica d’igualtat que ens està donant un cop de mà en moltes coses.
Ens pots avançar què teniu planificat de cara al 25N?
Estam organitzant una sèrie d’actes públics, però ja puc avançar que estam preparant, conjuntament amb Estel de Llevant, una exposició que ens varen proposar ja fa molta estona i serà una proposta molt vistosa que esperem també que rodi per Manacor i Portocristo. També estam organitzant un cicle de xerrades i una taula rodona per analitzar l’auge discurs antifeminista que precisament sorgeix d’una de les comissions de la taula local. Diversos agents de coeducació dels centres educatius posaven damunt la taula la necessitat de posar damunt la taula com arribam als Joves i perquè s’està generant l’efecte contrari amb tots els recursos i forces que invertim en matèria d’igualtat. També hem començat a fer feina amb negocis privats: bars i locals d’oci nocturn de Manacor tant sí com no han de fer una formació per conèixer el protocol quan hi ha una agressió dins dels seus espais. Hi ha espais que ja tenen els seus propis protocols, però la nostra intenció és unificar l’atenció a aquestes situacions. La nostra intenció és canviar la normativa per tal que sigui obligatori fer aquesta formació quan és demani per fer un horabauxa, una festa al carrer o una ocupació de via pública, tenir aquesta formació. Dins del poc marge que tenim des dels ajuntaments per legislar, pensam que és una manera de lligar-ho a la perspectiva de gènere.
Pel que fa a joventut, hi ha una necessitat que fa temps que està damunt la taula: un casal. L’espai Na Camel·la va funcionar durant un temps, però fa anys que ja no s’empra per a aquest ús. Us plantejau la creació de qualque espai similar?
És una necessitat que, governi qui governi, es va repetint: fa falta un espai exclusivament per a joves. Si tot va bé, estam en procés que la Seguretat Social ens cedeixi un edifici, que ja hem anat a visitar un parell de vegades. Està ubicat al centre de Manacor, al carrer nou i ja hem fet visites tant amb entitats com amb tècnics. Per poder-hi entrar s’ha de fer feina en la teulada i també s’ha de canviar la instal·lació elèctrica i la fontaneria. Així mateix, s’ha de fer accessible i posar-hi un ascensor. És un espai ampli, amb dues entrades i pati interior. Abans de final d’any hem d’aprovar al ple la voluntat d’adquirir aquest espai i estam a punt per desembossar-ho.
En matèria d’educació fa uns mesos que heu posat en marxa patis oberts. Com valorau la iniciativa? Està funcionant? Necessita canvis?
L’any passat va ser el primer curs en què es va posar en marxa i ens hi vàrem anar acostumant. Quan obrim espais i deixam que la ciutadania hi vagi, passen coses i sorgeixen necessitats i alhora també la Ciutadania s’ha d’acostumar a tenir aquests accessos oberts. Durant el curs vàrem fer alguns ajustos, quant a horaris i accessos, però en general ha anat molt bé. A Portocristo funciona beníssim, l’assistència és brutal, imagín que és perquè al nucli hi ha manco oferta complementària i l’espai funciona molt bé. A Manacor, en canvi, cada pati ha assumit una perspectiva diferent: Es Canyar ha pres un caire bastant esportiu, imaginam que per la ubicació. Jaume Vidal funciona sobretot per a infants de la zona i serveix sobretot per dinamitzar el barri i al Simó Ballester estam fent feina per atreure gent de l’escola i la barriada. Enguany hem fet algunes propostes de millora: els dissabtes només s’obrirà un dels patis, un diferent cada dissabte, i aprofitarem per organitzar activitats dinamitzades no només al pati sinó també a les places dels voltants, per intentar fer més feina de carrer. També ens va molt que hi hagi patis oberts durant les vacances de Nadal i de Pasqua i creim que funciona molt bé com a feina comunitària. Al cap i a la fi, són espais públics que passen moltes hores tancats i pensam que d’aquesta manera no queden tan infrautilitzats.
Hi ha la possibilitat d’obrir aquests patis per a fer-hi concerts o altres esdeveniments?
Estam parlant amb la Conselleria d’Educació per poder aprofitar el pati de l’Espai na Camel·la. Si la Conselleria ens cedeix l’espai, des de l’Ajuntament estam disposats a cobrir-lo per a tenir un espai tancat i no haver d’estar pendents de la previsió meteorològica per fer actes. Si ho podem acabar de tancar, aquest espai pugui ser municipal. L’Ajuntament hi volia posar unes cobertes amb plaques solars, que pogués obrir-se i tancar-se i ben pensada per complir diferents requisits. Això no es podrà fer així com volíem i haurà de ser una cosa més senzilla. Quan tenguem la valoració dels tècnics, la Conselleria ens podrà dir de quants anys podem estar per fer el conveni.
D’altra banda, també hi ha hagut reivindicacions a escala autonòmica de les treballadores de 0-3. Com s’ha adaptat Manacor al nou conveni?
La seva màxima reivindicació era precisament el conveni perquè no se’ls reconeixia tota la feina educativa, tècnica i pedagògica que fan. Després de lluitar-ho molt, finalment va sorgir un conveni en l’àmbit estatal. Nosaltres ens trobàvem l’any passat amb la finalització del contracte d’escoletes i davant d’això i sabent que aquest conveni tard o d’hora acabaria sortint, el que vàrem decidir va ser fer un contracte d’1 any més 1 any de pròrroga amb perspectives que, si sortia aquest conveni, no haver d’estar fermats durant 4 o 5 anys a les mateixes condicions. Tot i que sabíem que això suposaria més inversió i més feina tècnica, ho vàrem fer d’aquesta manera per tenir la possibilitat d’oferir un nou contracte adaptat a les condicions laborals que ofereix el conveni nou. Ara ja som en aquest any de pròrroga i tan aviat com sigui possible traurem el nou contracte i no haurem d’arribar a l’octubre de l’any que ve, que és quan acaba aquest període. D’altra banda, també en matèria d’educació, presentarem aviat una revisió de totes les entrades i sortides del centre i estam preparant una senyalització i una pintura en terra per delimitar zones escolars. Mantendrem les barreres, però també la reforçarem amb senyalització vertical i repintarem totes els senyals que ja són en terra.
No queda tant per les pròximes eleccions. Et veus dins la llista de Manacor o si li agradaria anar a Palma, després de vuit anys a l’Ajuntament?
Crec que després de vuit anys és molt lògic que no continuï a l’Ajuntament de Manacor. Vuit anys són un temps suficient per a necessitar sortir. De fet, tenc ganes de veure altres coses, de fer altres projectes i desenvolupar altres curolles que ara mateix tenc al cap. Seré allà on pugui aportar de la millor manera. En els equips som una peça més de l’engranatge. No tots sabem fer de tot ni tots som bons en tot. Estic molt contenta i orgullosa del meu pas per l’Ajuntament, tant per la part personal com de la part política. Vaig entrar amb 24 anys i sense experiència en l’administració local i me n’aniré essent una persona completament diferent i havent après moltíssimes coses que em serviran per a tota la vida. La valoració que faré quan acabi serà molt positiva.
Altres coses dins les institucions o fora?
No ho sé. Fora de l’Ajuntament segur, això sí que t’ho puc anunciar.
