Reagrupem-nos, redoblem l'aposta. Així vol “reprogramar-se” la plataforma Menys turisme més vida amb la trobada que ha organitzat per a dissabte vinent a l'antiga escola rural manacorina del Puig d'Alanar. Aquesta plataforma està composta per diferents entitats ecologistes, sindicats de base i persones a títol individual, a més dels grups locals autònoms que ja funcionen a diferents municipis de Mallorca. Margalida Ramis, portaveu del GOB, ens explica quines són les finalitats d'aquesta trobada.
Per què a Manacor?
Primer de tot perquè sempre intentam sortir de Palma. A les assemblees de l’any passat ja ho vàrem fer així: Manacor, Sineu, Lloseta… forma part de la territorialització i de l’ànsia de sortir de Palma. A més, a Manacor hi ha també el grup local que fa feina i col·lectius com Caterva o l’Assemblea Antipatriarcal que també se sumen a la dinàmica. A més el Puig d’Alanar s’adequa al tipus d’espai que volíem per propiciar una trobada agradable amb espais diversos per fer activitats diferents.
Per què es fa aquesta trobada i no una assemblea a l’ús?
Al llarg de les diferents assemblees hem pogut constatar que ens falten espais de cohesió i de trobada. L’any passat teníem un objectiu, que era la manifestació. Després d’allò hem tengut pocs moments per trobar-nos i es percep un cansament. Per això ens hem centrat en assemblees estratègiques i de reflexió interna. Per això volem generar espais per pensar junts.
I què hi fareu?
Hi farem tallers artístics relacionats amb la mobilització, però també abordarem la qüestió de l’habitatge i de la precarietat. Dinarem tots plegats amb menjar que haurà duit cadascú i reforçarem l’estructura territorial que ja tenim als diferents municipis. Tancarem el dia amb l’assemblea que hi haurà l’horabaixa.
Com us organitzau? Esperau molta de gent? Cal una inscripció prèvia a l’activitat?
Ho hem dit als grups que ja tenim articulats, i no sabem quanta gent serem. Suposam que hi vendrà gent a determinats moments i que hi seran només el dematí o només a l’assemblea. El que sí que hem fet ha estat crear uns formularis per gestionar la venguda amb cotxes.
És una trobada formativa o més de debat?
Volem que s’hi ajunti una mica tot, que s’hi generin alguns espais de debat per enfocar la situació d’ara. Però també que sigui un espai divers, d’estímul, de taller i d’activisme, que no tot hagi de ser de pensament. Es tracta de recuperar el fil conductor de l’any passat, d’organitzar-nos i de mobilitzar-nos i de mantenir això al llarg de tots aquests mesos.
Hi vendrà el Sindicat de l’Habitatge de Palma. Està en marxa la creació d’un Sindicat de Llogateres a Mallorca com el que hi ha a Barcelona?
Nosaltres estam en contacte amb el Sindicat de Llogateres. Hem de tenir en compte que a Palma hi ha Stop Desnonaments, la PAH i el mateix Sindicat d’Habitatge, que són tres moviments en actiu que aborden la qüestió… creim que crear un sindicat de llogateres a Palma generaria més conflicte que no aproximació. Ara bé, sí que volem intentar aproximar-nos a tots aquests col·lectius que ja hi fan feina, i per això dissabte hi haurà el Sindicat d’Habitatge de Palma, que no forma part de la Plataforma. I també creim que sí que tendria sentit crear el Sindicat de Llogateres a escala de Mallorca, perquè ja no generaria aquest conflicte i atacaria un problema que afecta tota l’illa.
Parlam molt de l’habitatge… però que hi pot fer l’administració autònomica o municipal, per pal·liar el problema?
Hi ha diferents escales… però el nostre govern ja es pensa haver fet polítiques d’habitatge i ha fet polítiques purament especulatives, com el decret llei de l’habitatge o la legalització en sòl rústic. Són mesures que obeeixen a les polítiques de mercat i que afavoreixen l’especulació i el rendisme. El que fa el Govern, precisament, és el que no s’ha de fer. D’altra banda, els municipis són els que tenen la competència en urbanisme. Poden intervenir els habitatges buits, crear borses d’habitatges, gravar els mútiples tenidors, gravar els habitatges buits, promoure la rehabilitació dels nuclis antics que es van degradant, aturar les llicències que creixen a l’extraradi del municipi, fer intervencions per al lloguer social i incentivar-lo a través de mesures fiscals… I tot això, si ho deixes a mercè del mercat… ja sabem com funciona.
La insularitat pot ser un factor a tenir en compte, i també les diferències que hi ha en el preu de l’habitatge i en l’impacte del turisme aquí respecte d’altres zones de l’estat. Les mesures no poden ser les mateixes.
Es podrien justificar determinades mesures apel·lant a la insularitat. Es podria prohibir el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars a tota l’illa i no només a Palma. Es podria no destinar les construccions en sòl rústic a lloguer turístic… són polítiques intervencionistes per garantir els drets socials, perquè pots intervenir o no intervenir, però sempre hem de tenir en compte que no fer-ho al cap i a la fi també és una manera d’intervenir.
