Cada any, dia primer de març, la publicació Dies i Coses, editada per l’Associació Cultural Es Majoral de Calonge, organitza un dinar, per a col·laboradors i amics, en el qual es lliura l’Estrella Mostrejada, per reconèixer la tasca en l’àmbit cultural o social a qualque persona de la contrada. Enguany es va retre un homenatge a Catalina Rigo Vallbona, per la seva tasca social a l'Alqueria Blanca. Va ser el poeta Pau Vadell, homenatjat l’any 2024, qui va lliurar el reconeixement en un dinar a Cala Llonga. Mentre se celebrava aquest acte al migjorn de Mallorca a les Borges Blanques commemoraven els 25 anys de l’aparició del primer número de la publicació Som Garrigues, en un acte que va comptar amb la intervenció, entre d’altres, del periodista de TV3, Xavier Grasset, d’autoritats de la comarca i de la Generalitat de Catalunya, també hi va haver intervencions d’antics col·laboradors o l’actual coordinador entre d'altres. A més, el músic lleidatà, Joan Baró, hi va interpretar algunes cançons. Durant la seva intervenció, Ramon Queralt Boldú (les Borges Blanques, 1971), fundador de la publicació, va apuntar que, curiosament, el mateix dia que va sortir al carrer, per primera vegada, Som Garrigues, també naixia a Manacor, el Cent per Cent, i al Lluçanès, la Rella. Tot això, passava fa vint-i-cinc anys. Dia 3 de març de l’any 2000, festivitat de Sant Medir, una fita en el calendari de la cultura tradicional catalana. A Sant Cugat del Vallès, Gràcia, Cerdanyola i altres poblacions dels voltants celebren el miracle de la favera de sant Medir. L’Associació La Rella, que edita cada quinze dies al Prats del Lluçanès la publicació La Rella, per brufar aquest aniversari, va perfilar per a dia 29 de març un programa, amb el lema: que els camps no quedin erms. Les activitats programades incloïen l’organització d’una taula rodona, un sopar, un concurs dels vint-i-cinc anys de la Rella i un concert. D’altra banda, a l’editorial de la publicació de dia 20 de març tractava de la commemoració d’aquesta efemèride, al qual podíem llegir, en referir-se al seu naixement: "En un llogarret Catalunya endins, un grapat de persones engegaven un projecte que pretenia ser una primera llaurada que servís per amorosir una mica el viure d’aquest Lluçanès tan rost i tan esquerp, però, alhora, tan agraït i fructífer si les coses es fan amb la mesura justa de força i d’estimació. 25 anys més tard, podem dir que estem convençuts que val la pena intentar amorosir aquest viure. Sabem que no sempre ho fem prou bé; també és cert que no és una tasca fàcil. Per acabar l’editorial, afegeix: Moltes gràcies per la confiança, per la resposta, i sobretot, per entendre la complexa fórmula d’estima, empenta i suor que requereix cada llaurada de La Rella". Arran d’aquestes manifestacions efectuades per Ramon Queralt, hem volgut conversar amb ell per conèixer millor el projecte de Som Garrigues i la seva relació amb el Cent per Cent.
Ramon, durant l’acte Xavier Grasset va manifestar que la premsa comarcal, era una tipologia de comunicació pròpia de Catalunya. Per quina raó considerau que només s’edita a Catalunya aquesta premsa?
Bé, també s’editen a Mallorca les revistes que aixopluga l’Associació de Premsa Forana. Desconec com es troba l’edició de la premsa comarcal al País Basc. Aquest tipus de premsa té poca incidència al País Valencià. En canvi, a Terol, Osca i a les terres castellanes, com que hi ha poc gruix del teixit associatiu, no és gaire present l’edició de la premsa comarcal, aquest periodisme és una manifestació relacionada amb el teixit associatiu, ja que els mitjans surten de la societat civil. Aquesta premsa no té l’objectiu d’obtenir guanys. Així i tot, a partir de l’any 2000 han aparegut alguns mitjans amb finalitats lucratives, sobretot de franc destinats a recollir publicitat. Les manifestacions literàries, musicals i periodístiques constitueixen un indicador de l’estat d’una societat. Hem d’afegir que la premsa comarcal i forana va néixer amb l’objectiu de fer país, per promoure la llengua catalana. El Cent per Cent és un clar exemple d’una publicació que va aparèixer amb l’objectiu de fomentar la nostra llengua.
Durant l’acte de commemoració dels 25 anys de Som Garrigues es va analitzar el paper de la premsa en la fiscalització de la gestió dels governs. Considerau que encara té aquesta funció?
No hi ha una regla general sobre la fiscalització dels governs municipals. És ver que es troben mitjans més incisius i d’altres que no ho són gens. Això va lligat amb la salut del mitjà. Per la meva experiència, els mitjans més històrics, que tenen més anys, no exerceixen gaire aquesta funció, mentre que els mitjans més novells solen ser més incisius en aquest sentit. No obstant això, s’ha perdut molt aquest paper, perquè de cada vegada es tendeix a ser més políticament correcte. Tot i això, la fiscalització de la tasca dels governs és una funció essencial dels mitjans de comunicació.
Enteneu els mitjans de comunicació i la premsa comarcal com un pols per avaluar la qualitat democràtica d’una societat?
La qualitat dels mitjans va lligada amb la qualitat democràtica, per la funció que tenen de fiscalitzar la classe política i de generar opinió pública perquè la ciutadania pugui tenir una noció de la gestió dels governs municipals. Els mitjans de comunicació són un element bàsic per a qualsevol societat. A partir de l’equilibri de les tres forces següents: els interessos econòmics d’una comunitat, els mitjans de comunicació i la gestió política, podem analitzar la realitat d’una societat. Avui molts dels grans mitjans estan controlats pel poder polític o per empreses amb poder econòmic; així i tot, queden algunes excepcions, com VilaWeb i en més o menys mesura l’Ara.
El Cent per Cent i altres mitjans han abandonat el paper, per editar-se només en versió digital, quina és la política de Som Garrigues en aquest sentit?
Nosaltres no hem pensat abandonar l’edició en paper. Apostam pel paper com a eix central del mitjà, tot i que també es poden trobar les nostres publicacions a les xarxes, com Facebook, X -antic Twitter-, etc. Comptam amb quatre capçaleres com Som Garrigues, Som Esports, Som Canalla i Som Rurals. El nostre periodisme abraça alguns municipis de la Franja de Ponent. Les quatre capçaleres s’editen en paper, mentre que Som Garrigues i Som Esports s’editen també en digital. També editam pòdcasts.
Un dels moments més emotius de l’acte va ser la vostra intervenció, a la qual vàreu efectuar una esplèndida dissertació sobre els canvis soferts a les Garrigues durant els darrers vint-i-cinc anys. Vós que sou un gran coneixedor de Mallorca, com veieu l’evolució de la societat mallorquina i manacorina durant aquest darrer quart de segle?
Fa vint-i-cinc anys Manacor i Mallorca eren encara molt més rurals que no ara. Record haver fet autoestop per Mallorca i haver-me agafat conductors que dins el cotxe escoltaven música en català. Aquest era un fet molt emotiu. Ara hi ha molta de gent de fora i això dilueix la identitat manacorina i mallorquina. La gentrificació que es produeix a Mallorca és terrible. Tot i això, la salut del país aguanta, a Mallorca, i prova d’això varen ser les protestes i manifestacions davant la política del govern de José Ramón Bauzá, que la societat es va esperonar i va sortir al carrer amb grans mobilitzacions davant els atacs a la nostra llengua, la sanitat o l’ensenyament que impulsava el Partit Popular, PP. Pens que hi ha un gruix civil més ben organitzat a Mallorca que a Menorca. La Mallorca que conec és la del Pla i del Llevant, on hi ha gent molt autòctona. Així i tot, els aborígens cada vegada som menys. Aquest fet es produeix arran de la globalització. Hem de compensar la disminució de població autòctona, per això cal posar al nostre costat la gent que ha arribat de fora. No en queda altra, si volem continuar sent un poble. I, tanmateix, vull creure en la llei del pèndol, ara es va cap a la globalització i la dissolució de les identitats, i, potser, més endavant es voldrà reforçar més la identitat.
Un de les condicions que imposau als col·laboradors de Som Garrigues és que escriguin sobre la comarca. Sou del parer que hi ha una desconnexió, per culpa de la globalització, amb la realitat més pròxima?
Els nostres col·laboradors han de ser capaços de parlar de la comarca de les Garrigues, perquè per analitzar sobre llengua, emergència climàtica, feminisme, LGTBI, hi ha uns mitjans molt més indicats o especialitzats. Així i tot, sempre hi ha articulistes que es desvien d’aquesta premissa, que només pretén fomentar el debat sobre qüestions locals. El fet que els temes d’opinió tractin de la comarca és un dels èxits de Som Garrigues. Un dels objectius bàsics del Som Garrigues és vertebrar la comarca. La nostra intenció és afavorir les dinàmiques internes de la comarca, a partir d’un punt de vista social, econòmic i cultural, amb l’objectiu d’aconseguir, per reforçar la identitat, un univers mental comú. Incidim en analitzar, mitjançant les col·laboracions, els nostres problemes i de com cercar solucions. Hi ha altres publicacions comarcals que treballen en aquests paràmetres, però no és habitual. A la majoria dels mitjans no tenen la fixació de tenir el marc comarcal al cap. Aquesta postura nostra ha estat un dels nostres èxits.
Quina ha estat la vostra relació amb el Cent per Cent?
Primer de tot, hauria d’indicar que la nostra publicació va néixer a partir d’una iniciativa de l’Ateneu de les Borges Blanques que pretenia millorar la qualitat de vida de la societat de la comarca de les Garrigues. Gent de l’Ateneu va conèixer manacorins que estudiaven a Barcelona. Arran d’aquesta amistat es va produir un agermanament entre l’Ateneu de les Borges i el grup manacorí Espiral d’Embulls, que el vàrem voler entendre com un agermanament entre les Borges i Manacor. Durant aquells anys de germanor al voltant d’Espiral d’Embulls, vaig conèixer n’Antoni Riera, el director del Cent per Cent, amb qui vàrem parlar dels mitjans que havíem impulsat cada un de nosaltres. N’Antoni em va comentar que durant els inicis havien patit molt. Nosaltres vàrem tenir molt de problemes per consolidar la nostra plantilla de personal, en canvi, veníem molts d’exemplars de la nostra publicació i vàrem comptar amb l’expert Oriol Soler, que actualment està a la Cooperativa Abacus. Potser el Cent per Cent no va començar amb tanta força, eren un grup més reduït. Una temporada, devers l’any dos mil venia molt sovint a Mallorca. En una d’aquestes vegades, a Manacor, vaig quedar un dissabte matí amb n’Antoni Riera, a qui li vaig dur el nostre full excel per analitzar i comparar ingressos, despeses, publicitat… Per si podia ser útil en qualque cosa.
