Son Coletes va tornar a ser ahir memòria, silenci, recolliment, reivindicació i dignitat. Centenars de persones es tornaren a ajuntar com cada any a l’entorn de la data del 14 d’abril, dia de la proclamació de la segona república espanyola, per recordar totes les persones que moriren a mans del feixisme defensant la llibertat i l’estat de dret.
I ho feren, precisament enguany, que farà cinquanta anys de la mort del dictador, un recordatori que pren més vigor que mai davant l’auge de l’extrema dreta a tot el món i també especialment a ca nostra.
“És necessari recordar per reparar, per honorar la memòria de les víctimes, i és necessari denunciar que, en aquest lloc, fa només unes dècades, les idees mataven”. Així encetava la lectura del manifest del Comitè de Son Coletes Tomeu Adrover, que ha estat enguany l’encarregat de dur a terme la lectura del text. En el manifest s’insistia que “els humans no la volem, la guerra, en fugim per instint. Ens hi han de dur —i costa molt— a exercir la violència contra els nostres veïnats i germans. Però el feixisme és un mestre en crear el clima per a la guerra, per a la violència interna. Això és el que feren i això és el que fan. Glòria a tots aquells que aquí resistiren a aquestes maniobres i ho pagaren amb la vida”.
El Comitè va fer referència als “cinquanta anys de recuperació social, cívica, política, científica, cultural… després de la mort del dictador Franco, cinquanta anys des del principi de la fi de la violència de l’Estat per sostenir un règim violent i repressor. Perquè la dictadura franquista no es va poder sustentar més que amb la violència, una violència que aquí, a Son Coletes, es materialitzà en horror a l’hora de guanyar el poder l’any 1936. Una violència que el feixisme va haver de menester fins al darrer dia. Perquè el feixisme no va pujar al poder per aclamació popular o per designi d’un cap d’Estat, com en altres llocs, aquí, el feixisme va trobar una resistència ferotge, aquí, va costar tres anys de guerra civil poder-lo imposar per l’únic argument que va aconseguir imposar-lo: la violència”.
A través del manifest llegit per Tomeu Adrover, el Comitè de Son Coletes, va recordar també que “la violència contra les dones molt sovint s’exercia de forma sorda i punyent, dolorosament privada i cruelment restringida a l’àmbit social. Una violència, a vegades vicària, contra marits i fills, però poques vegades tan extrema com l’exercida aquí, a Son Coletes amb l’assassinat de dones. Van voler callar veus, van voler un cop més matar idees, com les de Daría i Mercedes Buxadé, Teresa Bellera, María García Sanchís i Josefina García Prats; les d’Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer i les seves filles Maria i Antònia Pascual Flaquer, i com les de tantes altres dones que, no foren afusellades però sí sotmeses a la repressió del silenci, a la privació del dol.”
Precisament l’investigador Jaume Miró va ser l’encarregat d’explicar als assistents la tasca que juntament amb Julià Rodríguez han duit a terme per arribar a poder identificar en un reportatge publicat a la revista Sàpiens, qui va ser l’autora del Diari d’una miliciana: Josefina Garcia Prats.
Durant l’acte, presentat pel músic Toni Nadal, Duro, actuà la coral Ars Antiqua, la flautista Aina Forteza i el cantant felanitxer Valentín Mendoza, acompanyat del guitarrista manacorí Carles Grimalt.
Enguany, les encarregades de dipositar la corona de llorer en record de totes les víctimes davant la fossa comuna varen ser Maria Coloma Roig, filla del nebot del batle Antoni Amer, Garanya, Josep Roig, i Tanita Vicente, neta de Bartomeu Sansó Caldentey.
El Comitè, que col·loca cada any una llista amb els noms de totes les persones represaliades a Manacor, insistí una vegada més que cal recordar “per què commemoram precisament a Son Coletes, aquest homenatge a les víctimes del feixisme. La raó és tan simple com crua: homenatjam les víctimes del feixisme a Son Coletes perquè és aquí on les van dur a la força els seus botxins”.
