Maria Agnès Oliver Rosselló (Felanitx, 1969) va estudiar filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. Fa 32 anys que és professora d'anglès a l'IES Mossèn Alcover. Des d'aquest curs, n'és la directora.
Com assumeixes la direcció després dels mandats de Toni Gayà? Després de tots aquests anys, vulguis o no, ha marcat un estil i una manera de fer…
Jo estava de cap d’estudis amb ell. És una continuïtat, no és un projecte nou per arribar i canviar-ho tot. M’oferesc per ser la baula que uneix tot el seu mandat amb gent nova i més jove que començarà. Ens vàrem trobar sense cap candidat i un poc per responsabilitat, i per ajudar que gent nova començàs el camí vaig encapçalar el projecte.
L’edifici és vell. Quines tasques de manteniment implica?
La primera és la impermeabilització del terrat, que ja ens varen dir que sí. Però poden passar mesos, ja se sap. Hi ha un bloc que fa més d’un any que no té ascensor. No trobàvem tres empreses que ens fessin pressupost. Al final hem aconseguit que vengui una empresa i ens canviï un ascensor. També tenim pendent l’escala d’emergència al laboratori, que justament és el lloc on hi podria passar qualque cosa. Hi ha altres cosetes… les finestres d’alumini són molt velles, fan antic, però tanquen bé, i alerta que canviant les coses… Férem els banys nous l’any 2021, i no s’havien embossat mai tant, de llavors ençà. Cada dos o tres mesos teníem embossos.
Tot això va a càrrec de la Conselleria, no és ver?
Paga la Conselleria. Però ens hem de cuidar de trobar els pressuposts… el cas de l’ascensor ha estat una batalla. I si no hi ha un ascensor quan hi ha un al·lot que es romp un peu hem de canviar tot el grup d’aula perquè no pot pujar per les escales. Són maldecaps.
Molts d’aquests edificis públics tenen usos compartits…
Nosaltres compartirm l’edifici amb l’Escola Oficial d’Idiomes, que ara també fa català. A més, els horabaixes hi ha els cicles i la biblioteca està oberta els horabaixes, també. Tenim bona relació amb l’EOI. De fet, Antoni Gayà quan era director tenia la seva taula a les oficines, perquè sempre havia estat allà. I havia cedit el despatx a l’EOI, que s’havia acabat convertint en un petit magatzem. Un director no ha d’estar tancat dins un despatx, perquè no veus el que passa en el centre, i més en un centre tan gran com el nostre.
Com ha crescut l’institut? Quants de grups i alumnes teniu?
Tenim 1.300 alumnes i 140 professors. A 1r i 2n d’ESO les ràtios soón massa altes, amb prop de 30 alumnes per aula. Amb més de 20 alumnes dins l’aula ja es fa complicat atendre la diversitat així com toca. Tenim 25 grups d’ESO, 13 de batxillerat, 2 de Formació Professional Bàsica, 4 de cicle mitjà i 6 de superior, a més de l’aula UEECO, que és una cosa nova d’enguany.
Creus que és necessari un tercer institut a Manacor, i fer que hi hagi centres més petits?
Fins a quart d’ESO potser sí que aniria bé fer un altre edifici. Nosaltres, tins a 3r d’ESO tenim els grups plens i després es van diluint, perquè també hi ha molts d’al·lots que no acaben. Tenim les ràtios massa altes, però ho gestionam bé, perquè els caps d’estudis fan molta feina de convivència.
Com definiries l’alumnat? Ha canviat respecte de fa tants d’anys?
Ha canviat perquè la societat ha canviat, la societat no és la mateixa, jo fa 32 anys que som aquí i quan vaig arribar hi havia un perfil molt uniforme i ara hi ha una gran diversitat. Assumim gran part de la gent nouvinguda com a centres públics, i els manacorins de tota la vida per ventura s’incorporen més a batxillerat perquè han fet l’ESO a les concertades. Tenim molt d’alumnat de procedència peninsular i de països de tot el món. El perfil de professors també ha canviat, quan jo vaig arribar veies que els professors venien de famílies que havien pogut donar estudis… i ara és una alegria veure que gent de classe treballadora també ha pogut accedir a la universitat i ara són professors. Tant de bo que a tot aquest alumnat que tenim ara li pugui passar el mateix.
De cada vegada pareix més difícil que l’escola pugui garantir aquesta igualtat d’oportunitats…
No perquè sigui molt difícil ens hem de plantar. Hi ha famílies que no et responen. No pots deixar de fer-hi feina: la nostra missió és educar i no sols en continguts, hem de transmetre uns hàbits de feina, hem de fer que siguin responsables i que puguin sortir persones emprenedores perquè la societat vagi endavant.
Una de les claus és el bot de primària a secundària.
Enguany hem fet una formació intercentres amb els equips directius de primària i secundària per arribar a uns acords de mínims perquè el canvi sigui més senzill. Hem començat amb matemàtiques i cada any farem unes noves àrees. Les mestres han vengut a fer observació i nosaltres també hem anat allà. Hi feim feina, en això, per mirar quines mesures hem d’aprendre, perquè també ens hem de llevar aquesta etiqueta que els professors dels instituts són ogres que exigeixen molt.
De vegades pareix que hi ha infants que no han aprofitat el seu pas per primària així com toca. Què creus que s’hi pot fer?
Una cosa que les escoles podrien treballar són els hàbits de saber gestionar una agenda, perquè hem vist que a segons quins al·lots apuntar les coses se’ls feia una muntanya.
Pareix que les famílies tampoc no transmeten els valors com un temps… Per què passa això?
Els pares els tenen molt encotonats. No sé si és culpa de les xarxes socials, de l’individualisme de la societat… viatjam, anam al gimnàs… i pareix que ens oblidam de la família. Una família ha de dinar i ha de sopar plegada cada dia, i xerrar. És amb els fets, que un infant s’educa. És que et vegin a tu que estàs amb ells, i que et preocupes pel seu dia a dia.
La idea del Mossèn com a institut de referència, com una petita universitat. Creus que això és bo per a Manacor?
S’està desfent, aquesta idea. Com a centre gran, sí que tens un avantatge, i és que pots fer moltes combinacions, per exemple tenim dos grups de física, de química, de biologia, i també a l’artístic hi ha moltes combinacions possibles. Això et permet moltes tries, perquè quan has d’estudiar una carrera avui les assignatures que ponderen tenen molt de pes i hi ha molta competitivitat.
Hi ha dificultats per trobar professors?
Sí. Ens ha costat trobar professors de matemàtiques. Informàtica, català, també són assignatures que costa… Molta de gent ja no veu la feina de professor com una sortida professional.
Què ha passat amb el cicle de música?
Ens varen cridar de Conselleria i ens digueren que trobaven que aquest programa era bo per Manacor i que estam a prop del Conservatori. Vàrem dir que endavant.
Com funciona, el PEI?
L’alumnat que s’hi acull redueix el seu horari. A la una acaben i a les dues van al Conservatori a peu. Ara començaran els de 1r d’ESO i els anys vinents s’anirà implementant a la resta de cursos. S’hi pot inscriure qualsevol alumne que faci estudis de conservatori professional. És una cosa bona per a la comarca.
Tornam al principi, quin és el futur d’aquest equip directiu?
Aquest equip es prepara per continuar. Jo sempre vaig dir que ho feia per ajudar el centre i per ajudar l’equip. No vaig comptes jubilar-me com a directora.
