En els temps que corren cal recuperar tot allò que ens permet saber-ne més de nosaltres mateixos. Com a Manacorins o simplement com a residents a Mallorca. I les fotografies ens proporcionen una informació gairebé infinita. Per exemple en els àlbums familiars trobam informació dels parents anteriors i podem saber qui eren, com eren, que feien, com es divertien, quan es casaren, les feines a les quals es dedicaren. És el poder i llegat de la imatge i més concretament de la fotografia.
La invenció de la fotografia fou un invent revolucionari. La primera fotografia data del 1826 o 1827 quan el francés Josep Nicéphore Niépce capturà la primera fotografía de la historia (un imatge des de la finestra de casa seva). Des d’aleshores i d’una manera progressiva capturar un bocí de temps i passar-lo a paper es convertí en una professió. Els fotògrafs eren espavilats perquè eren una barreja de saber artesà, d’artista i de persones intuitives amb capacitat de captar allò que interessava a qui requerís el seus serveis. Però no tot era fer la fotografia, sinó que aquesta s’havia de passar a paper i sobretot a cartó i això suposava dominar tota una sèrie de tècniques i procediments.
En l’actualitat fer una foto és una cosa tan quotidiana que fins i tot esdevé banal. Els nostres telèfons mòbils són càmeres que feim servir a tota hora. I ho retratam gairebé tot, ens ho enviam, ho compartim, sovint de forma massiva i abusiva. A més, de cada vegada passam menys a paper allò que fotografiam amb aquesta actitud indiscriminada en la qual sovint prima el postureig per a penjar-ho en les xarxes socials.
Però no fa gaire la imatge passada paper era cosa excepcional. ¿Qui no conserva els àlbums amb les fotografies dels viatges, les postals adquirides en els indrets llunyans o els de la primera comunió o les noces? Perquè les imatges ens permeten trescar pels carreranys de la nostàlgia i de la malenconia. Però també en els del coneixement perquè cadascuna de les instantànies ens proporciona informació diversa i variada.
Temps enrere, molts fotògrafs eren vertaders rodamons a la recerca d’indrets i situacions per a retratar. I una de les finalitats era l’elaboració de postals turístiques i per a col·leccionistes. Fins no fa gaire els souvenirs o els hotels mateixos tenien a la venda un ampli repertori de postals. Al nostre redol, indrets com Portocristo, s’Illot, sa Coma, Cala Millor o Cala Bona foren retratats per fotògrafs d’aquí (com José Luis Rodríguez que tenia l’estudi al Port) o de fora, sobretot catalans. I en feien postals amb les quals els visitants les enviaven als parents i amics dels seus països d’origen.
Això, però ve d’enrere. I és precisament el que aborda el treball dels historiadors Manacorins Antoni Gomila i Albert Carvajal titulat La història en imatges. Porto Cristo i Manacor a les postals d’Àngel Toldrà Viazo.
Àngel Todrà Viazo (Barcelona, 1867 – 1956) tenia un comerç d’estamperia, a la capital catalana on venia cromos i documents estampats, però aviat es dedicà a estampar i comercialitzar postals de Catalunya, Balears, Navarra i el País Basc. Segons Gomila i Carvajal va fer unes set mil targetes diferents. I aquí hi trobam la feina dels dos historiadors de Manacor: la de reunir les targetes que sortiren dels tallers del barceloní amb imatges de Porto Cristo i de Manacor. Es tracta de fotografies que abracen els anys 1905 i 1925 fetes per fotògrafs que havien visitat les illes com Francesc Sucarana o del manacorí o Pere Sansó Rosselló.
El llibre resultant d’aquesta recerca precisa i primmirada és una vertadera joia. Hi trobam fotografies de les coves del Drac, de les dels Hams, del passeig de la Sirena, de la badia, de l’estació del Tren de Manacor, del Claustre, del campanar de l’església gran (quan encara estava en fase de construcció), de la torre del Palau, de la rectoria. Fotografies de llocs però també de persones, com les d’una missa a Portocristo o la d’un dinar dels simpatitzants del Partit Conservador de Manacor, també a Porto Cristo, el 2 de febrer de 1915.
Gràcies a aquest repertori fotogràfic que han recuperat i que ens ofereixen podem posar cara i ulls als indrets, les persones i les circumstàncies del nostre redol en els anys molt anteriors al turisme massiu. La informació que ens proporcionen aquestes imatges és impressionant. Aspectes com l’evolució i metamorfosi de Portocristo i de Manacor, les maneres de vestir, els habitatges, els transports i les comunicacions i també les activitats econòmiques (les imatges de les xarxes esteses dels pescadors), dels costums (com els primers banyistes a Portocristo) hi són ben presents. Antoni Gomila i Albert Carvajal no tan sols han rescatat de l’oblit aquest llegat iconogràfic, sinó que n’han reconstruït les circumstàncies que envoltaren el procés de creació de les esmentades postals.
Tot plegat és el resultat d’una recerca llarga i laboriosa que els ha tengut ben entretinguts durant molts d’anys i que ara tenim al nostre abast. Això és ben d’agrair. De fet, el que fan aquests dos investigadors des de fa molt temps és un magnífic exemple de la funció social de la història. Els temps presents s’entenen i expliquen en bona part a partir del passat. I també és, cal posar-ho de manifest, un exemple del retorn que té a la societat la feina i la recerca (en definitiva el coneixement) de la historiografia, en el nostre cas Mallorquina i manacorina.
Aquest llibre es presentà amb molt èxit aquest estiu a Porto Cristo i aquest dimarts, dia 7 d’octubre al local social de l’IMAS de Manacor. És un llibre per a llegir, per a mirar i remirar perquè no ens cansarem de trobar detalls curiosos i interessants. És un llibre per a tenir perquè és un objecte per a col·leccionistes. El llibre no es troba a la venda a cap comerç. Ho dic perquè per aconseguir-lo caldrà contactar amb els autors, que com tots sabem són prou actius, coneguts i reconeguts en els ambients culturals de la nostra ciutat.
